Publicada

Trobar el nom ideal és un dels maldecaps més fàcils d'afrontar per a la família, però també un al qual se li sol donar moltes voltes.

La recerca de l'originalitat prima, però apostar per l'extravagància sense sentit sembla arriscat. En canvi, si un mira el que té més a prop, pot adonar-se que al seu territori hi ha noms poc coneguts però arrelats al lloc.

Lidón és un d'aquests noms d'origen català que de comú en té poc. Les últimes dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) assenyalen que només el porten 8 persones a la comunitat autònoma.

Hi ha catalans que ni tan sols saben que existeix. D'altres el coneixen com a substantiu comú, però no el relacionen amb un nom de nena i encara menys amb un nom català.

Comú a Espanya

Excepte en algunes regions de Barcelona, on se'n registren quatre, la resta estan disseminades per Catalunya. En canvi, al mapa espanyol n'hi ha força més.

Les últimes dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) detallen que hi ha 274 dones que es diuen Lidón. Al mapa, Catalunya no hi apareix ni marcada. En canvi, en altres províncies catalanoparlants sí.

Castelló, València i Alacant són, en aquest ordre, on és més comú el nom. Aquesta distribució té una explicació molt lògica. La patrona de Castelló de la Plana és, ni més ni menys, que la Mare de Déu del Lledó. En castellà, Lidón.

D'on ve el nom

La tradició popular explica que cap a l'any 1366, un llaurador anomenat Perot de Granyana va trobar una petita imatge de la Mare de Déu enterrada al costat d'un arbre als afores de Castelló. Aquell arbre era un lledoner; en català, un lledó.

La troballa va ser interpretada com un senyal diví i va donar origen a una intensa devoció. En aquell lloc s'hi va aixecar primer una ermita, més tard un santuari i, finalment, la Basílica del Lledó, consagrada el 1766 i declarada monument històric-artístic.

La imatge, coneguda com la Mare de Déu del Lledó, va ser proclamada patrona de Castelló de la Plana el 1924 i la seva festivitat se celebra cada primer diumenge de maig.

D'aquest origen va néixer també el nom Lledó, que porten 26 dones a Catalunya. El curiós és que, si l'arbre lledó en castellà és almez, el nom de la Mare de Déu s'ha traduït com a Lidón. Per què? No se sap.

Què significa Lidón

El que sí tenen clar els experts és què significa Lidón. En l'àmbit literal, és el “lloc on creixen lledoners”. La història de la Mare de Déu, en canvi, li ha donat un sentit simbòlic que remet a “la que procedeix del Lledó” o, per extensió, “la que està sota la protecció de la Mare de Déu”.

El curiós és que, a diferència d'altres noms religiosos que van tenir un ús generalitzat a diferents regions d'Espanya, Lledó es va mantenir com un nom profundament local i devocional.

A més de la seva càrrega religiosa, el nom posseeix un valor lingüístic i natural. El lledoner pertany a l'espècie Celtis australis, de fulla caduca, escorça grisa i fusta resistent, usada tradicionalment per fabricar eines i bastons. En la simbologia popular mediterrània, el lledoner s'associa amb la fortalesa, la protecció i la fertilitat, atributs que encaixen amb la dimensió espiritual del nom.

Encara que el seu ús ha disminuït notablement i no figura entre els noms de nova inscripció a Catalunya, Lidón conserva un espai simbòlic important en la identitat de Castelló, tant en la seva versió catalana com en la castellana. Allà no només hi ha la Mare de Déu, sinó una increïble basílica barroca i clàssica dedicada a aquesta imatge.

L'extinció de Lidón

Això ha fet que el seu ús es concentrés a les comarques del nord valencià —especialment a la Plana Alta i la Plana Baixa— i, en menor mesura, a Madrid.

La seva escassetat als registres civils no n'ha esborrat el pes cultural. Tot i així, Lidón és un nom que s'ha anat perdent, especialment a Catalunya, on sembla estar en perill d'extinció.

A la resta d'Espanya també està en hores baixes. Segons les dades de l'INE, l'edat mitjana de les dones que es diuen Lidón és de 44,2 anys.

Notícies relacionades