Hi ha històries que sorprenen. Una herència del franquisme ha portat un poble de Catalunya a canviar el seu nom en ple segle XXI.
Sona estrany, però té una explicació molt més lògica del que es podria pensar. La dictadura va obligar el municipi a absorbir-ne un altre i, ara, d'alguna manera, el poble més gran ha decidit donar-li el protagonisme que es mereix.
Els veïns de Palamós, poble que va inspirar i va acollir el mateix Truman Capote, han decidit que el nom de la seva localitat canviï completament. Ho han decidit en un referèndum una mica ajustat i amb una escassa participació.
Aquest passat diumenge 23 de novembre, els habitants d'aquesta localitat de la Costa Brava estaven cridats a les urnes. Havien de decidir si mantenien el seu nom o si passava a dir-se Palamós i Sant Joan.
Un referèndum acordat
Els veïns ja van començar a exercir el seu dret a vot des del passat dilluns, però el dia clau va ser diumenge. Aquell dia la Biblioteca Municipal i l'antiga escola Vila-romà van col·locar les urnes a les seves dependències i van obrir les portes a l'elecció.
Aquests dos col·legis referendaris han estat oberts des de les nou del matí fins a les vuit del vespre. L'afluència va ser més que moderada. El resultat, en canvi, gairebé indiscutible.
Els resultats
Abans que donessin les dotze de la nit, l'ajuntament d'aquesta ciutat de Girona donava a conèixer la decisió: els habitants del municipi aposten per canviar el nom. Són 897 vots a favor enfront dels 753 que sumen en contra.
Així ho va proclamar l'alcaldessa de la localitat, la republicana Maria Puig. Després de recordar que un total de 17.083 veïns majors de 16 anys estaven cridats a votar, ha procedit a la lectura dels resultats que han estat més que clars.
Votació sobre el canvi de topònim a Palamós
A la pregunta "Vols que el topònim del municipi de Palamós incorpori el nom de Sant Joan passant a denominar-se Palamós i Sant Joan?" el 54,4% dels votants (897 persones) han votat que sí, i 753, el 46,6% dels participants, han rebutjat la proposta.
En total, 1.650 persones han participat en la decisió, menys del 10% de la població. Tot i així, l'edil recorda que la intenció del consistori i de les forces polítiques del municipi és que el resultat de la consulta sigui vinculant. Encara que això portarà el seu temps.
I ara, què?
Per ara, el primer pas és traslladar de manera oficial la conclusió de la votació al ple del consistori. Un cop informat, s'han d'iniciar els tràmits administratius per incorporar Sant Joan al topònim. D'aquesta manera Palamós passarà a ser Palamós i Sant Joan.
La iniciativa del canvi de denominació va ser impulsada per l'associació de veïns de Sant Joan. El curiós és la història que uneix ambdós municipis i que ve de l'època del franquisme.
Una decisió franquista
Era 1942 quan el nucli poblacional de Sant Joan va ser annexionat al municipi. Des de llavors, “el nom va passar a l'oblit institucional, tot i que el poble no l'ha perdut mai", assenyala el president de l'Associació de Veïns de Sant Joan, Carles Sala.
Aquest veí d'aquesta zona de Palamós recordava que tot i la decisió franquista, ambdós nuclis conviuen en concòrdia. Mai han reclamat separar-se, però sí fa anys que reivindiquen que el municipi tingui un lloc en el nom de Palamós. Ara, ho han aconseguit.
“Palamós seguirà sent Palamós, el poble mariner que va néixer al voltant del port i que manté la seva connexió amb les arrels marineres i pesqueres”, i “Sant Joan seguirà sent un poble viu, amb dinàmica veïnal activa, reivindicativa i genuïna”, assegura l'alcaldessa.
La política afegeix que ara "el topònim del municipi recollirà ambdues realitats amb un sol nom” i “reflectirà la realitat d'un municipi compost per dos pobles que mantenen viva la seva identitat i formen part d'un mateix camí institucional i administratiu”.
Notícies relacionades
- Sembla Lapònia, però és a Catalunya: l'experiència nadalenca que atrau milers de famílies per conèixer el Pare Noel
- Gigi Salomón, influencer de viatges, sobre una vall de Catalunya situada a 2.000 metres d'altura: "Un paradís amagat als Pirineus"
- El poble perdut a Catalunya a 1.000 metres d'altura: abandonat des dels anys 60 i en ruïnes
