El poble de Girona on va créixer Gemma Nierga: el lloc on neix la Costa Brava

Gemma Nierga és un referent del periodisme. Mai s'ho ha cregut, la modèstia va amb ella, potser per la seva educació. En una entrevista recent ella va parlar d'on va ser educada i on va créixer.

La periodista, tot i que és de Barcelona, va passar abans per dues ciutats més de Catalunya. Una d'elles va ser L’Hospitalet, on va estar de trànsit, l'altra, una localitat molt famosa de la Costa Brava, Sant Feliu de Guíxols.

Aquí, en aquest racó de Girona que també va veure créixer la baronessa Thyssen, Nierga va passar els seus primers anys de vida. D'aquí que recordi el lloc amb un gran afecte.

No és l'única. Qui passa per aquí corre el risc d'enamorar-se de la zona. La mateixa Carmen Cervera, que ha viatjat per tot el món, porta sempre aquesta localitat al cor.

Naixement de la Costa Brava

Sant Feliu té alguna cosa. De fet, allà, als seus voltants, va néixer el concepte de la Costa Brava. El va encunyar el periodista Ferran Agulló, el 12 de setembre de 1908.

El català va pujar a l'ermita de Sant Elm, un petit santuari que domina la badia del poble. Des d'allà, mentre observava la violència del mar trencant als penya-segats i arrasant la costa, va pronunciar les dues paraules que marcarien la història turística de tota una regió.

Església i cultura

Més d'un segle després, el lloc continua sent un mirador privilegiat i la ciutat que l'acull, Sant Feliu de Guíxols, continua conservant l'essència del que per a molts és la Costa Brava: mar, cultura i història.

Mostra d'això és el monestir benedictí situat al cor de la ciutat. Fundat al voltant del segle X, ara acull el famós Espai Thyssen, un centre cultural que una de les seves ciutadanes més il·lustres va crear i que ara acull exposicions de pintura catalana i europea dels segles XIX i XX.

Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, aquest edifici fortificat va ser, durant segles, un refugi religiós i defensiu. D'aquell complex es conserven avui alguns dels símbols més reconeixibles de la ciutat.

La Porta Ferrada, d'estructura preromànica del segle X i l'arc de Sant Benet, del XVIII, únic vestigi de l'entrada barroca són tan importants que donen nom a altres dos enclavaments de la zona. Mentrestant, les torres del Corn i del Fum són els testimonis que queden de l'antiga muralla.

Què veure a Sant Feliu

Allà també s'ubicaven els drassanes on es construïen vaixells de vela destinats al comerç mediterrani. Tot i que no va ser aquesta la seva única font de riquesa, les fàbriques de suro de la zona donaven feina a bona part de la població. 

D'aquella prosperitat van néixer les cases senyorials del passeig marítim, els magatzems modernistes i el majestuós casino La Constància. Aquest edifici, projectat el 1889 per l'arquitecte General Guitart i Lostaló, sorprèn per la seva marcada inspiració àrab.

Els carrers de Gemma Nierga

Entre tota aquesta cultura i història va créixer Gemma Nierga. Tot i que en els records d'aquella nena que va ser, hi ha gravats els seus jocs a la plaça del Mercat o les seves curses i jocs pels carrers estrets del centre històric.

Tot i que, sens dubte, l'atractiu principal de la ciutat és al seu litoral. La platja de Sant Feliu, àmplia i familiar, s'obre davant del nucli urbà i compta amb tots els serveis. Des d'allà parteix el passeig marítim, un agradable recorregut entre palmeres i arquitectura modernista que desemboca al port esportiu.

A pocs quilòmetres es troba la platja de Sant Pol, compartida amb S’Agaró, famosa per les seves casetes de bany de colors pastel. Allà s'hi arriba pel famós Camí de Ronda, un dels senders més emblemàtics del litoral català que porta a altres petites cales.

I, més enllà de la costa, la Via Verda del Carrilet. Aquesta antiga línia de ferrocarril que unia Girona amb Sant Feliu, és avui una ruta ideal per recórrer en bicicleta o a peu entre camps, vinyes i pobles de l'interior.

Com arribar-hi

El millor de tot és que fins allà no hi arriba el tren, només el bus i el cotxe. Des de Girona, es triga uns 40 minuts en vehicle privat. S'hi va per la C-65 fins a la sortida de Sant Feliu.

Des de Barcelona, el trajecte és d'una hora i quart. El més habitual és anar per l'AP-7 fins a la sortida 9 o la 10 (Hostalric), per enllaçar amb la C-35 i, més tard, amb la C-65.