Van saquejar contenidors del Port de Barcelona i van blanquejar vuit milions: ara s’asseuen al banc dels acusats
Des d’aquest dilluns, l’Audiència de Barcelona jutja una organització criminal acusada d’obtenir beneficis immediats a través del robatori selectiu de contenidors a la zona TERCAT
Contingut relacionat: El port de Barcelona es converteix en un assentament del crim organitzat: "Està pitjor del que pensem"
El Port de Barcelona torna a situar-se com a epicentre d’una trama criminal dedicada al contraban i al blanqueig de capitals. Un nou episodi que ara arriba a judici i que revela, una vegada més, com la infraestructura portuària es converteix en un escenari idoni per operar al marge de la llei.
Des d’aquest dilluns, l’Audiència de Barcelona asseu al banc dels acusats una presumpta organització criminal acusada d’associació il·lícita, furt, contraban, estafa agreujada, falsificació i blanqueig de capitals. Entre els processats hi figura fins i tot un agent de la Guàrdia Civil.
A per la mercaderia de valor
Segons l’escrit de qualificació al qual ha tingut accés Crónica Global, la trama va néixer amb un propòsit clar: obtenir beneficis immediats a través del robatori selectiu de contenidors a la zona TERCAT del port.
El modus operandi era tan rudimentari com eficaç. El grup interceptava contenidors destinats a l’exportació, sostreia mercaderia de gran valor —inclòs tabac de contraban— i la reemplaçava per materials de farciment com sorra o aigua.
En els casos de mercaderia petita, simplement la retiraven sense deixar rastre, aconseguint esquivar els controls duaners.
Contenidors de mercaderies al moll de descàrrega del Port de Barcelona
Gairebé vuit milions blanquejats
Després de vendre el botí al mercat negre, els acusats van acumular grans quantitats d’efectiu. A partir de 2010 haurien posat en marxa un pla de blanqueig sostingut durant una dècada, dissenyat per introduir, fragmentar i legalitzar el patrimoni il·lícit.
La Fiscalia sosté que el principal acusat dirigia l’operativa amb la col·laboració activa de la seva esposa, encarregada d’aportar la cobertura legal necessària.
![Imagen de un carguero en el Puerto de Barcelona](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2025\/04\/03\/negocis\/1003742646165_14368780_320x180.jpg"])
L’estratègia es va basar en simular ingressos procedents de negocis d’hostaleria, combinant-los amb societats pantalla i operacions immobiliàries abonades en metàl·lic. La quantitat mínima blanquejada ascendeix, segons el Ministeri Públic, a 7.956.859 euros.
La cafeteria que va funcionar com a rentadora
La primera via d’entrada dels diners va ser la cafeteria Primer Expres, a Sant Andreu de la Barca (Barcelona), convertida en una autèntica rentadora financera.
Entre 2010 i 2019, segons la Fiscalia, va canalitzar més d’un milió i mig d’euros. El local va ser traspassat el 2017 per 45.000 euros, més altres 13.000 en efectiu.
A mesura que la xarxa creixia, també ho feia el seu entramat mercantil, dissenyat per moure grans quantitats entre comptes i reforçar l’aparença de legalitat. Entre les societats implicades destaquen:
-
Un bar a Cubelles (Tarragona), amb ingressos en efectiu fraccionats.
-
Grup Jopasan S.L., dedicada al lloguer d’immobles, on es va executar l’operació “més elaborada”: una ampliació de capital que va passar de 132.000 a 860.000 euros, mitjançant transferències creuades entre els acusats i les seves pròpies mercantils.
-
BCN Anavi Group S.L., que va ingressar 131.400 euros d’efectiu no declarat.
-
Kasanvagin S.L., amb la qual gestionaven el Bar Amigó, on la Fiscalia detecta un tràfic blanquejat de 403.509 euros.
Façana de l’Audiència de Barcelona i el TSJCat
En paral·lel, una part significativa dels diners il·legals va acabar invertida en béns immobles: l’habitatge habitual del matrimoni, una plaça d’aparcament a Barcelona, un Volkswagen Golf o el pagament —en part en metàl·lic— de diverses amortitzacions hipotecàries.
El cop final de la investigació
Tot i que la causa va començar el 2019, el punt d’inflexió va arribar al setembre de 2020, amb entrades i escorcolls simultanis a domicilis i seus de l’entramat.
La policia va trobar una quantitat “extraordinària” de diners en efectiu: 5.230.960 euros, dels quals 3,9 milions estaven amagats en una segona residència.
![Imagen aérea de la terminal de contenedores del Puerto de Barcelona](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2023\/11\/01\/vida\/806429515_11778065_320x180.jpg"])
També es van confiscar joies, pedres precioses, rellotges de luxe —Rolex i Breitling— i obres d’art. A més, es van bloquejar comptes bancaris i productes financers vinculats a la xarxa.
Per tot això, el Ministeri Públic sol·licita 7 anys i 6 mesos de presó per a un dels acusats, així com penes d’entre 4 anys i 6 mesos i 5 anys i 6 mesos per a la resta de processats.
