Publicada
Actualitzada

Absolt. Francisco Peral, el pare de la condemnada a 25 anys de presó pel conegut crim de la Guàrdia Urbana ha estat absolt de fals testimoni

Així ho ha determinat el Jutjat Penal núm. 5 de Barcelona, que conclou que, tot i que l'acusat va mentir deliberadament durant el judici per jurat celebrat el 2020, aquesta falsedat no va tenir cap incidència real en el veredicte que va declarar culpable la seva filla.

El tribunal, encapçalat pel jutge Oriol Pont Llordés, aplica el principi d'intervenció mínima del dret penal i determina que “no va existir antijuridicitat material”, és a dir, que la mentida no va lesionar de manera rellevant el resultat del judici per la mort de Pedro Rodríguez. 

La mentida: reconeguda, però irrellevant

El Ministeri Fiscal reclamava una pena d'un any i quatre mesos de presó pel pare de Peral per negar davant el jurat que al maig del 2017 hagués confessat als Mossos d'Esquadra que va mentir en una declaració policial per indicació de la seva filla. Aquell episodi va ser relatat pels agents que el van entrevistar en estat de shock després de la detenció de Rosa Peral.

Durant el judici per jurat, celebrat el febrer del 2020, el pare de la condemnada va rebutjar acollir-se a la dispensa de no declarar —tot i tenir dret a això per parentiu— i va jurar dir la veritat. Tanmateix, va negar haver fet aquesta confessió espontània als agents.

El Jutjat Penal considera provat que Francisco Peral va faltar substancialment a la veritat i que ho va fer de manera conscient. Però aquest comportament, subratlla, ja havia estat corregit en fase d'instrucció, quan al maig del 2017 va rectificar la seva primera versió davant el Jutjat de Vilanova i la Geltrú i va reconèixer que mai va veure amb vida la víctima, Pedro Rodríguez, el matí després del crim.

Rosa Peral passa davant d'Albert López durant el judici EFE / Quique García

Per què no se'l condemna

La clau de l'absolució rau en què la versió del pare no va tenir cap impacte en els aspectes essencials que van determinar la condemna de Rosa Peral. A més, a la sentència es recullen tres elements clau:

En primer lloc, la rectificació prèvia i per la via judicial: ja que l'acusat ja havia corregit el seu testimoni mesos abans del judici, cosa que va restar rellevància a la seva contradicció posterior. El valor limitat de la declaració policial, és a dir, el que es va dir davant els Mossos es considera “mera denúncia” i no prova judicial, per la qual cosa no va condicionar el veredicte.

I, finalment, la irrellevància pel fons del cas. El jurat jutjava un assassinat, no un possible encobriment. En conseqüència, tot i que la conducta de Francisco Peral encaixava formalment en un fals testimoni, el tribunal conclou que la seva falsedat no va alterar la recerca de la veritat material ni va comprometre el procés.

“Una mentida sense capacitat d'influir”

La sentència recalca que el delicte de fals testimoni només s'ha de castigar quan les mentides del testimoni poden afectar decisions essencials. I aquest no va ser el cas. “La falsedat proclamada per l'acusat —afirma el jutge— no té cap rellevància a l'hora de determinar la innocència o culpabilitat de la seva filla, Rosa Peral”.

Així, Francisco Peral queda absolt, tancant una de les peces separades més cridaneres derivades del mediàtic 'crim de la Guàrdia Urbana'. 

El crim

Cal recordar que tant Rosa Peral com Albert López compleixen condemnes de 25 i 20 anys de presó, respectivament, per l'assassinat de Pedro Rodríguez: parella de Peral i també agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona.

L'acusada Rosa Peral asseguda al banc dels acusats durant el judici a l'Audiència de Barcelona DAVID ZORRAKINO - EUROPA PRESS

Segons la sentència, la matinada del 2 de maig de 2017 tots dos el van matar al domicili de Vilanova i la Geltrú on vivia la parella. A continuació, van utilitzar el mòbil de la víctima per simular normalitat i van intentar implicar l'exmarit de Peral.

Posteriorment, van introduir el cadàver al maleter del cotxe oficial de la víctima i li van calar foc al pantà de Foix.

Els tres implicats —la víctima i els dos condemnats— eren agents del cos i mantenien una relació sentimental triangular coneguda pels seus companys. El crim va commocionar l'opinió pública i va ser un dels processos judicials més mediàtics dels darrers anys a Catalunya.

Notícies relacionades