La capital catalana, Barcelona, s’ha consolidat com una destinació turística de primer nivell a Europa, però també ostenta un títol molt menys desitjat: és la ciutat de Catalunya i la segona de tota la Unió Europea amb més probabilitat que un ciutadà pateixi un furt, superada únicament per Bucarest.
Segons les darreres dades publicades per Eurostat, corresponents a l’any 2022, el risc de ser víctima d’un robatori a Barcelona és 2,9 vegades superior a la mitjana espanyola. Aquesta dada estadística dibuixa una realitat que contrasta notablement amb el discurs oficial de la Generalitat
De fet, mentre el Govern català ha anunciat una davallada del 8,8% en els delictes registrats durant el primer semestre de 2025, les estadístiques europees suggereixen que la delinqüència es manté disparada als carrers de la ciutat comtal, afectant particularment les zones més turístiques i comercials.
Espanya lidera el risc nacional i europeu
L’informe d’Eurostat situa Espanya al capdavant de la taxa de robatoris de tota la Unió Europea. El país va registrar una mitjana de 131,8 substraccions per cada 100.000 habitants. A Espanya la segueixen Bèlgica (103,3), França (99,8) i Luxemburg (98,6). En total, durant aquest període, la UE va registrar més de 253.000 robatoris.
A nivell comparatiu, la probabilitat de ser víctima d’un robatori a Barcelona (2,9 vegades superior a la mitjana espanyola) s’aproxima a la xifra de Bucarest, on el risc assoleix 3 vegades més que la seva mitjana nacional.
Aquesta alta incidència de robatoris ha portat les autoritats locals a reconèixer l’existència de multireincidents, és a dir, delinqüents que, tot i haver estat detinguts en desenes d’ocasions, tornen als carrers en qüestió d’hores. Aquesta situació, segons les anàlisis, ha convertit Barcelona en un símbol del suposat fracàs del sistema penal i migratori espanyol.
La preocupació per la seguretat és palpable entre la població. Les dades revelen que un de cada deu ciutadans europeus percep la delinqüència, la violència o el vandalisme com un problema greu al seu barri.
A les zones urbanes, aquesta percepció és encara més aguda, elevant-se fins al 15,4%. En aquest context, Espanya es va posicionar el 2023 com el quart país europeu on més població considera la delinqüència com un problema proper.
Paradoxalment, l’onada delictiva i les elevades xifres de robatoris no han aconseguit frenar el flux de turisme internacional.
Barcelona, tot i encapçalar el rànquing nacional de robatoris, es va mantenir el 2023 com la quarta ciutat més visitada d’Europa, registrant més de 27 milions de pernoctacions en allotjaments turístics. Solament París (75,5 milions), Roma (37,3 milions) i Berlín (29 milions) van superar aquests registres.
A més, l’atractiu de Barcelona es reflecteix en el mercat de lloguers de curta durada a través de plataformes en línia. La ciutat va ocupar el tercer lloc de la UE en nombre de nits reservades en aquest tipus d’allotjaments, amb 10 milions de nits de turistes estrangers i 1,3 milions de nacionals. Els visitants internacionals van representar més del 90% del total d’estades.
En definitiva, la capital catalana presenta un agut contrast: mentre es posiciona com un hub fonamental per al turisme global, lidera simultàniament les estadístiques de furt, oferint als seus visitants un risc de robatori 2,9 vegades superior a la mitjana del país.
Encara que les darreres dades de 2025 indiquin una notable davallada en la criminalitat general a Catalunya i Barcelona, la ciutat continua sent un focus principal de preocupació en matèria de seguretat.
