El sistema de protecció de menors li va treure el seu nadó abans que nasqués. Des que va donar a llum la seva filla el 2 de juny d'enguany, la Laura —nom inventat per protegir la seva identitat— només l'ha coneguda a través de les visites setmanals que li permeten fer en un punt de trobada i sota la vigilància d'un treballador social.
Ara, amb l'ajuda d'una advocada, lluita per recuperar la petita i poder exercir de mare en plenes facultats.
No és un cas únic. La mateixa lletrada, Silvina Scotino, defensa dues mares més en situacions similars. I, segons les dades de la Generalitat, l'1,7% dels 8.954 menors que a tancament de setembre estaven separats de les seves famílies per desprotecció infantil encara no havien arribat a fer el primer any de vida: són 152 nadons.
Educadors anònims, que conviuen diàriament amb els menors tutelats i tenen contacte amb les famílies, asseguren a Crónica Global que es tracta de situacions d'“extrema gravetat” en què el nadó pateix un risc evident.
"Em van arrencar la meva filla"
La Laura té dos fills més grans, també emparats per la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l'Adolescència (DGPPIA), l'antiga DGAIA. Tanmateix, assegura que res ni ningú li va advertir que li podria passar el mateix amb la tercera: “Abans de donar a llum, van venir a casa, van veure el bressol, l'hamaca, ho van avaluar tot i van dir que estava bé”.
Diu que no va saber res del que passaria fins la nit de l'1 de juny, quan va ingressar a l'Hospital Sant Joan de Déu, després de trencar aigües, i li van comunicar la notificació que havien rebut de serveis socials. “Em vaig quedar blanca”, recorda.
“Va ser un part natural i me la van posar a sobre quan va néixer” —té aquell moment gravat a foc. “Després, ens van pujar a l'habitació a les cinc de la tarda, però a les vuit se la van endur”. Els instants més tensos els va viure en rebre l'alta: “Em van dir que no me la podia endur, jo m'hi vaig entossudir, però insistien que no m'ho permetrien i es van posar malament; vaig sentir que m'arrencaven la meva filla dels braços”.
"L'última opció"
“La retirada d'un infant del seu nucli familiar no és una decisió fàcil i no és aleatòria ni subjectiva, és una decisió col·legiada”, indiquen fonts del Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya a Crónica Global.
L'advocada Silvina Scotino
Justifiquen, davant una dada [la dels 152 nadons de menys d'un any separats de les seves famílies] que resulta impactant, que “el desemparament sempre és l'última opció. I s'hi arriba, diuen, quan no s'han pogut articular altres solucions, o quan s'està actuant en una situació d'urgència molt greu”.
Maltractament prenatal
En els nou primers mesos d'aquest any, els professionals sanitaris de la xarxa hospitalària pública han notificat deu casos de maltractament infantil prenatal en el registre unificat que comparteixen amb la DGPPIA. “Aquestes causes normalment van lligades al consum de drogues per part de la mare”, aclareixen les mateixes fonts, encara que es poden donar altres circumstàncies.
“Moltes vegades, aquestes famílies tenen fills més grans que ja estan emparats pel sistema i, a l'hora de tenir un nou nadó, no han resolt les situacions per les quals se'ls va retirar la custòdia”, aprofundeix una educadora. A més, aclareix que sovint es donen circumstàncies com addiccions, violència de gènere i intrafamiliar i “una manca d'interès molt marcada per recuperar la tutela dels petits”.
Inestabilitat
La Laura relata que a serveis socials li han avisat que el primer pas per recuperar els seus fills és refer la seva estabilitat econòmica i “amb la parella”, que viu entre Barcelona i el seu país d'origen, i amb qui assegura que ara està “bé”, tot i que reconeix haver passat períodes més turbulents.
L'objectiu de la dona és “recuperar primer el nadó i després els dos grans”. Creu que demostrar la seva capacitat de cuidar la petita li aplanarà el camí per refer la família: “Vull que em donin l'oportunitat de veure com està amb mi, que m'estudiïn, que vinguin a casa per sorpresa, però em diuen que no és possible si no resolc tot l'altre”.
Assegura que s'ha fet més tests mèdics dels que li han demanat per demostrar que no consumeix cap tipus d'estupefaent i que està totalment sana; tanmateix, es nega a sotmetre's a una prova de discapacitat: “Jo sé que no tinc res i ja em canso de fer tot el que em diuen perquè després no em retornin la meva filla”.
Visites controlades
En aquests moments, està aturada per la depressió que aquesta situació li ha causat i perquè, diu, és incompatible amb l'horari de visites de la petita, a les quals acudeix sola, sense el pare de la criatura perquè, “com que treballa de cambrer, no pot anar-hi”, tot i que té permís per fer-ho.
Sobre aquestes trobades, que es duen a terme en centres de la Generalitat per a aquest propòsit, diu que són “molt estressants” perquè els responsables de serveis socials que les supervisen estan constantment a sobre seu: “No es refien que no me l'endugui en qualsevol moment”, lamenta.
“Em deixen la nena al cotxet, amb totes les seves coses de nadó, i, a cada moviment, quan vaig a agafar un bolquer per canviar-la o un xumet, venen corrents a preguntar-me què faré”, detalla.
Fonts coneixedores del protocol informen aquest mitjà que aquesta sobreprotecció es produeix quan existeix la sospita que el contacte amb la mare biològica pot ser especialment perjudicial per al menor.
Sense intervenció judicial
Al marge de la recent reestructuració del sistema de protecció de menors de Catalunya —executada per la consellera Mònica Martínez Bravo arran del cas de la menor tutelada que va ser captada en una trama de prostitució—, el debat sobre el procés de desemparament segueix obert per la absència d'intervenció judicial.
“A diferència del que passa en un jutjat, que es regeix pel dret i les lleis, aquest organisme administratiu està format per funcionaris i el seu criteri”, denuncia l'advocada Silvina Scotino. Explica el seu punt de vista comparant aquesta situació amb altres: “Per inspeccionar casa teva necessiten una ordre judicial, però per treure't un fill no”.
Des de la conselleria defensen que els equips a càrrec d'aquesta presa de decisions ho fan “atenent criteris que afecten el benestar dels menors i el seu desenvolupament”, ja que “l'entorn d'un nadó l'afecta per a tota la vida”.
Llei de Drets de la Infància
La Generalitat assegura que “és un protocol estructurat, en què intervenen diversos equips professionals, en què es valoren tots els elements de protecció, així com els indicadors de risc que s'estableixen en la llei”.
Sobre casos similars al descrit, detallen que, “en tot cas cal emetre una resolució de desemparament que està validada i supervisada per un jurista, que ha de constatar que es compleixen tots els preceptes de la Llei 14/2010”, la coneguda com a ‘Llei dels Drets i les Oportunitats en la Infància i l'Adolescència’, la LDOIA.