El pla de Telefónica i marcadors d'Alzheimer en Pujol

El torn del xicot d'Isabel Díaz Ayuso, Alberto González Amador, en el judici al fiscal general, Álvaro García Ortiz, per presumpta revelació de secrets i la trucada d'Alberto Núñez Feijóo a Santiago Abascal per conciliar un candidat a la Generalitat valenciana marquen a foc l'actualitat política.

A Madrid se segueix amb gran expectació el judici al Tribunal Suprem. No cada dia l'acusat és un senyor amb toga i punyetes, el fiscal general. Ni cada dia testifica la parella sentimental de la presidenta de Madrid. 

Marc Murtra, el president cridat a fer de Telefónica el líder de les telecos europees

González Amador es va posar una mica melodramàtic en assegurar que el fiscal general li ha destrossat l'existència fins al punt de pensar en marxar d'Espanya o fins i tot treure's la vida. 

València, per la seva banda, és l'escenari de la prova de càrrega de les relacions entre el PP i Vox. L'entesa entre les dues dretes és una de les claus de la legislatura nacional que es posarà a prova a la Comunitat Valenciana.

Però hi ha més notícies fora de les capes superficials de l'agenda judicial i els terminis polítics a València. Per exemple, l'obertura de Crónica Global. "Telefónica, un pla en dues fases per sortir de compres amb plena independència", destaca el titular principal del mitjà. 

Al sumari s'explica que "La companyia sacrifica part del dividend, de les inversions i de la despesa en pro de reduir l'endeutament i alliberar-se així d'ancoratges per liderar la consolidació del sector a Europa".

La informació és de Raúl Pozo i comença així: "La consolidació del sector teleco a Europa flotava en l'ambient en les hores prèvies que es coneguessin els detalls del pla estratègic de Telefónica. Al cap i a la fi, va ser un dels arguments emprats pel president de l'operadora, Marc Murtra, quan va decidir iniciar una "reflexió estratègica" a les poques setmanes d'arribar al càrrec".

"Després d'insistir en la idea al llarg d'aquests deu mesos transcorreguts des del seu nomenament, la cèlebre consolidació no ha aparegut a la fulla de ruta de la companyia per als pròxims cinc anys. "No forma part del pla, és un element afegit", va aclarir Murtra als analistes que van preguntar per aquesta qüestió al Capital Markets Day".

"No és casual que l'esperat pla de Telefónica presenti objectius a mitjà termini (tres anys) i llarg termini. En realitat, és una mena de recorregut en dues fases. I en la primera, més que un element afegit, la consolidació és la meta, però no el mitjà".

"A l'hora de dissenyar el pla, l'equip directiu de Telefónica ha tingut la precaució de no confondre desitjos amb realitats. A la introducció de la presentació del pla als analistes, la companyia va posar èmfasi en què la major incertesa sobre la consolidació del sector a Europa és la temporal. S'ha de donar, però no se sap quan amb exactitud".

"Però, a més, Telefónica tampoc es troba avui dia en les millors condicions per afrontar fusions i adquisicions. Almenys, sense haver d'estar lligada o condicionada per factors com el seu endeutament financer que, malgrat la reducció de deute dels darrers anys, continua sent massa elevat".

I: "Aquest propòsit és clau a l'hora d'explicar elements que sí formen part del pla. Sense anar més lluny, la sempre discutida reducció del dividend, que es quedarà a la meitat el 2026 (15 cèntims d'euro per acció) per després dependre del flux de caixa lliure (entre el 40% i el 60% d'aquesta variable) a partir del segon any del pla".

La informació segueix amb el pla per assolir una excel·lència financera que permeti a la companyia créixer a Europa i conclou amb aquests paràgrafs: "L'objectiu d'endeutament té la data fixada el 2028. Passat l'equador del pla, serà moment de tancar la primera fase, amb objectius de creixement d'entre l'1,5% i el 2,5% en ingressos i resultat operatiu".

I: "A partir de llavors, amb un panorama més clar i part dels deures fets, arribarà l'hora de la veritat. Telefónica tindrà les de guanyar per convertir-se en una "gran teleco europea i referent mundial", sempre que gaudeixi de la independència necessària, la que ha de collir a la primera fase del pla. A partir de llavors, la consolidació sí podrà ser un element afegit. Ja afegit".

En el pla polític destaca una informació d'El Periódico sobre l'estat de salut de l'expresident Jordi Pujol, la defensa del qual ha presentat un informe per a la seva avaluació a l'Audiència Nacional per evitar-li el tràngol, amb 95 anys, de suportar un procés judicial que començarà el proper dia 24 i que s'allargarà fins ben entrada la propera primavera. 

El titular és que "Jordi Pujol al·lega que té "marcadors d'Alzheimer" perquè el tribunal valori si pot ser jutjat".

Escriuen J. G. Albalat i Carlota Camps: "El proper 24 de novembre està previst que comenci a l'Audiència Nacional el judici contra Jordi Pujol i els seus fills. La defensa de l'expresident de la Generalitat no només ha sol·licitat al tribunal que, a causa dels seus 95 anys i al seu estat de salut, se li permeti la compareixença i declaració a la vista per via telemàtica des de la seva residència a Barcelona, sinó que va més enllà, i ha requerit que els metges forenses l'examinin per "avaluar el seu deteriorament cognitiu" i determinar la seva "capacitat o incapacitat", per "demència sobrevinguda", d'"autodefensa" en el judici, segons ha pogut saber El Periódico". 

"En el cas que els facultatius i els jutges consideressin que està incapacitat, s'hauria d'arxivar el procés, igual que va passar el 2021 amb la seva esposa, Marta Ferrusola, encara que en aquella ocasió els seus advocats van sol·licitar directament la seva exoneració. L'Audiència ja ha estimat la petició d'avaluar el seu estat de salut".

Segueix la peça: "Un dels arguments esgrimits en l'escrit, al qual ha tingut accés aquest diari, és que Pujol compta amb "marcadors d'Alzheimer en la sang" i una "greu alteració de la memòria verbal [...] que el porta a confondre fets i persones". Això es descriu com un "deteriorament cognitiu greu" que afecta múltiples funcions mentals i que és compatible amb un procés neurodegeneratiu en fase avançada".

"Malgrat tot, la defensa de l'excap del Govern no ha reclamat de forma explícita una prova pericial sobre la capacitat de Pujol per "comprendre l'objecte de l'acusació" i desenvolupar la seva autodefensa, però els informes aportats ara per dos metges apunten en aquesta "direcció"".

I: "D'aquí que els advocats de l'expresident vegin necessari que una clínica forense "avaluï" el deteriorament cognitiu i si aquest limita "la comprensió de continguts complexos i la seva capacitat per comprendre l'acusació formulada, comunicar eficaçment i afrontar el judici amb garanties"". 

Línies després s'indica que "Pujol, segons els seus advocats, té reconegut un grau de discapacitat del 75%, cosa que segons la llei, suposa una "gran dependència". Un dels informes mèdics aportats per la defensa destaca que l'expresident té una "greu dependència funcional per a activitats bàsiques", una "marxa molt inestable" i una "mobilitat reduïda"". 

Més notícies. El País explica que "Un terç dels catalans posa en dubte que la democràcia sigui la millor forma de govern". 

Per si no fos prou, al sumari s'afegeix que "La meitat de la població se sent més insegura que fa un any i un 27 % dels joves creu que la violència masclista és una invenció del feminisme".

El text és de Marc Rovira: "La credibilitat de la democràcia es desgasta a Catalunya. Una enquesta de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) posa de relleu que un terç de la ciutadania catalana dubta que un sistema democràtic sigui preferible a qualsevol altra forma de govern i d'organització social. Dipositar el “poder en el poble” no convenç sobretot els menors de 35 anys. En canvi, en els majors de 65 anys la defensa de la democràcia com a forma òptima de govern posa d'acord un 79%".

"Els resultats parteixen d'un mostreig a 2.700 persones sobre Convivència i seguretat a Catalunya i on s'han detectat altres indicadors “preocupants” sobre el deteriorament de la confiança social, així com signes creixents d'antifeminisme, especialment entre el col·lectiu més jove. Un de cada quatre nois menors de 25 anys creu que la violència masclista és una invenció del feminisme".

"El mostreig també pregunta sobre la relació amb la població migrant. Un 58% de catalans defensa que els immigrants aporten beneficis per a l'economia, però gairebé la meitat dels enquestats, un 46%, considera que les persones estrangeres cometen més delictes que els ciutadans autòctons. El 51% de catalans avala endurir penes i expulsar delinqüents immigrants".

I: "El director de l'ICIP, Kristian Herbolzheimer, subratlla que la degradació de la imatge de les institucions “és una desconfiança promoguda per discursos polítics i mediàtics que insuflen la por, criminalitzen la immigració i qüestionen la democràcia”, en declaracions recollides per Efe". 

"L'ICIP crida l'atenció sobre el fet que siguin les persones de més edat qui defensen les institucions democràtiques. Per contra, els nois joves menyspreen més el sistema democràtic que les noies de la mateixa edat".

Esports i economia. Els socis del Barça estan endeutats fins al coll. Segons el New York Times, el club que presideix Joan Laporta té el deute més gran del futbol mundial. Ho explica el referit diari americà, de la informació del qual es fa ressò La Vanguardia.

Signa el text Roberto Rodríguez: "Seguir el dia a dia de les aventures i desventures financeres del Barça és força complicat. Per això el New York Times, a través d'un dels seus experts en finances, Chris Weatherspoon, publica un extens resum de l'origen i evolució dels problemes econòmics que ha tingut el club blaugrana al llarg d'aquests darrers anys i que, segons l'analista, encara no han acabat".

"Weatherspoon situa l'origen dels problemes després de la venda de Neymar jr i l'increment dels costos tant pels fitxatges de Coutinho, Dembélé i Griezmann, com de la renovació de Leo Messi. Aquestes operacions van fer que el club disparés les seves despeses i comencés a signar anys en negatiu". 

"Amb aquest panorama, agreujat per la pandèmia, va arribar Joan Laporta a la presidència blaugrana, que segons Weatherspoon, va culpar dels resultats del seu primer any a l'anterior gestió, encara que molt hi van tenir a veure també les seves inversions en un moment tan delicat de l'economia del club".

Després d'explicar totes les palanques, el text es refereix a l'economia del club en aquests termes: "Tot i que el més preocupant de l'anàlisi és el que es refereix al deute del club. “Si sumem 907,7 milions d'euros en deutes amb l'Espai Barça, juntament amb una sèrie de préstecs més petits, acabem amb una xifra de deute brut de 1.450 milions d'euros, la més gran del futbol mundial. Aquesta xifra només augmentarà a mesura que continuï el projecte de l'Espai Barça”, explica". 

"Però va més enllà, ja que assegura que a aquest deute reconegut del Barça cal sumar-li altres préstecs de l'Espai Barça, des d'aquest any no contemplats als comptes del club. “Fa un any, el deute brut del Barça figurava en 1.810 milions d'euros. Com és que, amb l'Espai Barça a l'alça, la darrera xifra és inferior a les anteriors? Els seus nous auditors han determinat que el Barcelona en realitat no té control sobre el fons, i que els seus actius i passius, per tant, no s'haurien d'incloure a les finances consolidades del club”". 

"Malgrat aquestes afirmacions, als comptes consolidats del Barça presentats aquest any apareix un deute total que supera els 2.500 milions d'euros (2.420), al qual cal afegir el patrimoni net negatiu de 152 milions, cosa que eleva el deute total fins als 2.670 milions d'euros".

"“En realitat, el deute del Barça segueix augmentant. Amb el temps, s'espera que la totalitat dels deutes del fons torni a aparèixer als llibres del club, a mesura que els costos del projecte Espai augmentin fins a la seva finalització”".

I: "Critica Weatherspoon el canvi constant en els auditors perquè “poques vegades és una bona senyal”. Tampoc ho és la gran quantitat de reformulacions als comptes. “Reformular xifres anteriors no és res exclusiu d'ells, però la freqüència amb què el Barça s'ha vist obligat a fer-ho últimament parla d'un club que fa anys que intenta trobar solucions novedoses als seus problemes financers”. Per tot això, considera que “és massa aviat per afirmar que el Barcelona s'ha recuperat de la profunda crisi en què es trobava fa només uns anys”".

Per si no fos poc, El Periódico explica que la Generalitat ha detectat desenes de treballadors turcs sense la documentació en regla. 

5 de novembre, dia mundial de la conscienciació sobre els tsunamis i dia mundial de la llengua romaní. Dia internacional de les persones cuidadores i dels pallassos.

Santoral: Àngela de la Creu, Isabel, Zacaries, Marc d'Ecano, Guetnoci de Bretanya, Geraldo de Baziers, Fibici de Trèveris, Domnino de Cesarea, Domènec Mau i Bertila de Chelles.