Una companyia centenària disposada de nou a escriure la història

La història d'Espanya dels darrers 100 anys no s'entendria sense la figura de Telefónica. Creada el 1924, la companyia no només ha estat la responsable de crear i gestionar la xarxa de coure que va estendre per tot el país per permetre la connexió a través del telèfon sinó que ha estat a l'avantguarda dels avenços que han transformat les vides i les formes de treballar de la població, com les comunicacions mòbils i internet.

Tan cert que ja en els seus inicis va prendre el paper innovador que l'ha acompanyada amb els primers passos en matèria de comunicacions automàtiques. Només dos anys després de la seva creació i fins i tot abans d'ocupar la seva emblemàtica seu a la Gran Via de Madrid, avui transformada en un punt de trobada cultural i social. 

Espai Movistar: un pont que connecta la història i el futur de Telefónica en l'any del seu Centenari

Pas a pas, sota el control de l'Estat des de mitjans dels anys 40, a finals de la dècada següent ja donava feina a més de 30.000 persones i era la major empresa d'Espanya.

Per aleshores, feia temps que havia aconseguit la primera comunicació per cable amb l'altre costat de l'Oceà Atlàntic. I també, que havia començat a instal·lar telèfons públics al carrer a disposició del ciutadà, que donaria pas a les populars cabines.

Exterior de la seu de Telefónica Europa Press

Fites que actualment semblen fins i tot d'una altra Edat històrica però que van ser tan revolucionàries com la telefonia mòbil. Molt abans que es popularitzés entre la ciutadania, als anys 70 Telefónica ja oferia un servei, aleshores molt exclusiu, destinat a l'ús en els automòbils. Per a molt pocs privilegiats.

L'inici de la fibra, als anys 80, encarregada de prendre el relleu del coure, va donar pas als primers serveis per a mòbils accessibles per a tot el públic: el primigeni Moviline, que no va trigar a donar pas a l'actual Movistar.

Internet entra a les llars

En paral·lel, internet va començar a entrar a les llars i, de nou, Telefónica va ser un baluard amb la tecnologia ADSL, de la qual va ser pionera a tot Europa.

Feia temps que Espanya se li havia quedat petita a un grup que a finals dels 80 ja havia fet el salt ni més ni menys que a la Borsa de Nova York. Als 90, Telefónica es va sumar al procés d'internacionalització que s'estava produint en altres sectors de l'empresa espanyola, com el financer.

Amèrica Llatina i Europa

I també, igual que els bancs, el destí natural que va trobar Telefónica va ser Amèrica Llatina. A l'Argentina i Xile les van seguir altres mercats com Colòmbia, Perú o Veneçuela, amb filials que va acabar controlant al límit del canvi de segle amb l'anomenada operació Verónica.

En paral·lel, la telefonia mòbil avançava a ritme vertiginós i el desenvolupament de la tecnologia 3G va portar Telefónica a adquirir llicències en diverses geografies, inclosa Europa. Va ser un primer pas per, temps després, entrar en mercats com el Regne Unit i Alemanya, que ara constitueixen una part fonamental del negoci de l'operadora.

Telefónica reforça el seu lideratge en la fibra al Brasil, després d'assolir el 100% de Fibrasil

L'altra, sens dubte, és Brasil. De la mà de Portugal Telecom va iniciar operacions en un mercat que, actualment, és el de més aportació als comptes de la companyia.

Des del punt de vista corporatiu, aquella primera expansió per Amèrica Llatina va coincidir amb la privatització de l'empresa en diverses fases. Un procés que va inundar d'accions de Telefónica les llars espanyoles, en coincidència amb l'explosió del capitalisme popular.

Després de la liberalització del sector, Telefónica va entrar a l'àmbit dels continguts audiovisuals. En els darrers anys ha centrat els seus esforços en reduir l'abultat endeutament que va arribar a acumular, garantir un dividend recurrent als seus accionistes i optimitzar tant els costos com la generació de caixa, enmig d'un context regulador complex a Europa.