El català ve del llatí. No és cap novetat. La majoria de les llengües indoeuropees beuen d'aquesta arrel. En canvi, poques poden dir que la mantenen intacta.
No és que el català es declini, però sí que existeix una paraula que conserva la seva forma original. Es tracta d'un terme d'ús molt comú, però que arriba a confondre els castellanoparlants: mercès.
La paraula, a més, és polisèmica. Es pot parlar de “les Mercès” o donar “les mercès”. En el primer cas, parlen de “les Mercedes”. Mercè, en majúscula, és la versió catalana d'aquest nom propi.
Si es parla de mercès, en minúscula, un s'acosta al llatí. I ho fa per donar les gràcies. Estrany? Doncs encara hi ha més.
Origen en el llatí
Molts creuen que el mercès és en realitat una derivació del francès. En canvi, si es revisa l'etimologia de la paraula, es descobreix que catalans i gals beuen del mateix lloc a l'hora de donar les gràcies.
L'origen comú també desemboca en un significat semblant a l'actual. Les merces llatines també eren, d'alguna manera, un reconeixement a l'altre.
Quan s'usava merces
Antigament, aquest terme s'utilitzava per referir-se a la remuneració per un servei o favor. És a dir, el concepte merces en llatí significa una cosa així com pagament, salari o recompensa.
Amb el temps, a la regió catalanofrancesa, aquest terme es va transformar en una expressió de gratitud, desvinculada de l'intercanvi econòmic. Dir mercès era, en essència, declarar “et sabré recompensar” o “reconeixo el teu favor”.
És a dir, les merces era una manera material d'agrair a l'altre una feina, un esforç que feia per un.
Per tant es podria dir que, d'alguna manera, el català no només conserva la forma original de la paraula en llatí, sinó que també manté el significat que s'atribuïa al concepte. Una cosa poc habitual.
El merci francès
A partir d'aquí, sempre sorgeix el debat: el mercès català beu directament de la llengua de l'imperi romà o del francès merci? Cal anar als documents històrics.
A Catalunya, la forma mercès apareix documentada des de l'Edat Mitjana. Expressions com moltes mercès s'utilitzaven per agrair favors o ajudes, mantenint el vincle amb el significat original llatí de recompensa o pagament.
Mateixa arrel
Posteriorment, mercès es va simplificar fonèticament i va donar lloc a la forma més col·loquial i estesa merci, especialment en la llengua parlada. D'aquí que es generi sempre aquesta confusió que fa entendre que la paraula catalana ve del francès. Res a veure. O tot.
El concepte merci del país veí té exactament la mateixa arrel. No és descabellat pensar que, per molt que els catalans ja utilitzessin el concepte mercès a l'Edat Mitjana, decidissin apropiar-se també de la seva forma, donant lloc al gal·licisme.
El merci català, però, té una altra particularitat. Es tracta d'un neologisme, no tan nou, una derivació pròpia de l'ús de la paraula en contextos informals, de manera equivalent a gràcies. No obstant això, no existeix.
Per molt que alguns no s'ho creguin, merci no està registrat com a terme normatiu. Al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) la paraula no hi figura.
Què diu el diccionari
Sí que consta, en canvi, al Termcat, el centre de terminologia de la llengua catalana. Però si merci és àmpliament acceptat i entès com a gràcies pels parlants catalans, és per costum. Escriure merci en un llibre, seria una llicència poètica.
Si es vol donar les gràcies de forma 100% catalana cal utilitzar el llatí. El DIEC sí que registra el concepte mercès. Al diccionari de la llengua defineixen el terme com “benefici graciós que es fa a algú, acte de benevolència”, és a dir, el castellà merced. Però també apareix com a sinònim de gràcies.
Quan utilitzar-lo
És clar que si es busca la paraula definida com a “testimoni d'agraïment”, el DIEC remet a la forma “gràcies”, el gràcies espanyol de sempre. Per tant, tampoc és incorrecte en català utilitzar la versió catalanitzada del terme.
Quan es pot utilitzar el merci, el mercès i el gràcies, doncs? Quan a un li plagui, sempre que sigui en el llenguatge oral. Això sí, cal saber que s'està utilitzant un concepte tan antic com el llatí.