Comensales ante la sección de quesos del restaurante francés Les Grands Buffets, donde hay 111 variedades
Vida

Els Grans Buffets, més enllà del Récord Guiness de varietats de formatge: la qualitat es presenta

L'afamat restaurant francès factura 30 milions a l'any i s'ha convertit en un pol d'atracció a la ciutat de Narbona

Després de gairebé 40 anys d'historia, el complex enfrontarà ben aviat un dels seus majors reptes

Fotogaleria | Així és l'interior del restaurant Les Grands Buffets

Més contingut: El buffet més gran del món està a una hora de Catalunya i arrasa a les xarxes: més de 100 varietats de formatges

Leer en Castellano
Publicada
Actualitzada

Notícies relacionades

La cuina és la carta de presentació de qualsevol casa. En ella, es distingeixen els humors, addiccions, vaivens i miracles dels qui seuen a taula. La senzillesa o l'opulència, la barreja d'espècies o la restricció de la sal; i asomar-se a Les Grands Buffets és aspirar a conèixer els orígens de la gastronomia francesa, referent mundial.

Fundat el 1989, el racó culinari navega entre l'experiència gourmet i la tradició. Però què hi ha en el seu interior? Més enllà del que s'intueix a les xarxes socials, els seus elements saturen la imaginació: hi ha una font ígnia de llagostins, una tòrrida estructura de xocolata i, esquivant els visitants que s'arrepleguen, s'arriba a les tres safates d'ostres de Thau, disposades a ser gaudit una per una. 

El llegat d'Escoffier

El restaurant, fundat per Jane i Louis Privat, respon a una màxima: protegir el llegat del cuiner Auguste Escoffier. El creador de La guia culinària de 1903, on hi ha més de 5.000 receptes descrites, va entendre la necessitat d'aplicar una metodologia clara, concisa i neta als fogons que marcarien el devenir històric del protocol culinari i de servei.

Amb precisió de bisturí, va aplicar l'ordre i l'eficiència als salons burguesos de l'època i va apostar per la senzillesa en els plats per a gaudi de l'invitat. 

Així, Les Grands Buffets compta amb 150 receptes originals d'Escoffier, entre les quals destaca l'ànec a la sang, la llebre a la royale o les coquilles Saint-Jacques à la Nantaise. Els utensilis, els passos, els ingredients i la seva preparació es regeixen estrictament sota la mateixa premissa: conservar els orígens i, així, perseguir la perfecció. Gràcies a aquesta inversió, la Fundació Auguste Escoffier rep el seu reconeixement oficial. 

Font de llagostins al restaurant francès Les Grands Buffets.

Font de llagostins al restaurant francès Les Grands Buffets. Òscar Gil Coy Narbona

A les entranyes 

Endinsant-nos en el complex, es distingeixen tres grans àrees on l'olfacte persegueix i la vista accepta. A un costat, es troba la selecció de postres a La Pâtisserie, amb 50 manjars a triar i on es prepara la crêpe suzette a l'instant; i a l'altre, estan les boles de gelat del Palais des Glaces, ric en colors i sabors, entre els quals es pot triar els profiteroles de xocolata, el cafè irlandès, la coupe Nelly Melba o les fruites confitades artesanals. 

Al fons, els cuiners, sota la batuta del cuiner Philippe Muñoz, preparen al moment les carns a l'espeter de La Rôtisserie que van demanant-li sobre la marxa els visitants que van dictant la comanda. Entre l'enrenou, la cerimònia de l'ànec a la sang sorgeix, en directe, vistosa, atrau la mirada i sorprèn amb el flambeig o l'ús de la premsa per extreure el suc de l'animal. Hi ha on triar, ja sigui els tournedos Rossini, amb salsa d'Oporto, l'estofat de senglar o el filet de daurada Royale; la llista és infinita. 

Un cambrer de Les Grands Buffets prepara la selecció de formatges

Un cambrer de Les Grands Buffets prepara la selecció de formatges Òscar Gil Coy Narbona

La sorpresa continua a uns passos. Després dels foies i els embotits, entre els quals destaca una gran peça de sobrassada de Mallorca, s'obra La Mer. Els productes marins conserven la seva frescor sobre els cubits de gel i, seguint el tour del buffet, entre pardon i merci, queda la secció més afamada del restaurant. Aquella per la qual cada dia agafen el tren milers i milers de visitants.

El podi dels formatges

Amb 500 quilos de formatge davant la vista, un aspira a intentar degustar la major part de les 111 varietats de formatge que es col·loquen cada dia al llarg dels 30 metres d'expositor. És un dels principals atractius del recinte, i els visitants s'aixequen i seuen per experimentar les seves melindroses.  

Cada una de les peces de formatge ve acompanyada d'una petita etiqueta en la qual es descriu el nivell d'intensitat. Per exemple, la tomme du berry au basilic és 1/10, el laguiole ascendeix al 5/10 o el tête de moine, fet amb llet de vaca suïssa, arriba a 7/10. Més enllà del roquefort Maria Grimal o el camembert Moulin de Carel, una de les joies de la corona és el Cabrales, amb un sobresortint 11/10. Entre els sis espanyols presents, el segell català va arribar l'any 2023, sent el Lúpulos de Formatges Muntayola.    

Preparació de l'ànec a la sang, a l'estil tradicional, al restaurant francès Les Grands Buffets

Preparació de l'ànec a la sang, a l'estil tradicional, al restaurant francès Les Grands Buffets Òscar Gil Coy Narbona

El restaurant ronda gairebé els 40 anys d'història. Una data clau per a emprendre les reformes més ambicioses. Però, asseguren els responsables del complex, no es cancel·laran reserves, ni les llistes d'espera que poden superar els quatre mesos, i tampoc es renunciarà a els més de 400.000 comensals que acudeixen cada any a aquest temple que, encara amb la pompositat dels seus salons palatins, no desmerèix per la seva entrada. 

Des dels Estats Units

Al país veí acudeixen 50.000 espanyols que es beneficien de la línia d'alta velocitat que connecta Barcelona amb la ciutat francesa de Narbona. És més, Stéphane Simon, director de comunicació de la companyia, detalla que el 60% del públic és gallec, però l'abast d'accents s'estén a latituds com Bèlgica, Suïssa i, també, Estats Units. Allò que els ha fet únics, manifiesta, és oferir una experiència de categoria a un preu assequible, que en l'actualitat està fixat en 65,90 euros per comensal.

Stéphane Simon, director de comunicació del restaurant francès Les Grands Buffets

Stéphane Simon, director de comunicació del restaurant francès Les Grands Buffets Òscar Gil Coy Narbona

Simon atén a Crónica Global en un dels grans salons en els quals es distribueixen a les 500 persones que en aquest dia de tardor omplen el local. Darrere d'ell, hi ha una consola de fusta daurada que data de l'època de Lluís XV i, sobre el seu cap, penja una làmpada de bronze de 15 braços. La suavitat de la llum contrasta amb el saló daurat dedicat a Jean de la Fontaine, en el qual resplendeixen 18.000 fulles d'or, però la calma s'aspira arreu.

Amb una facturació de 30 milions d'euros a l'any, té avui en dia en plantilla al voltant de 220 empleats que es distribueixen en dos serveis, el d dinar i sopar. No hi ha més, ni tampoc s'adapta com a tal als horaris típics espanyols, ja que el torn de migdia és de 12:00 a 13:30 hores. Així, l'esperit francès es manté impertèrrit davant les possibilitats de lograr un major benefici, si ampliara els horaris d'atenció, però l'objectiu de la direcció no deixa de ser respectar els principis de la seva cultura. 

Els clients són atesos a la secció de La Rôtisserie, on es preparen els plats calents, al restaurant francès Les Grands Buffets

Els clients són atesos a la secció de La Rôtisserie, on es preparen els plats calents, al restaurant francès Les Grands Buffets Òscar Gil Coy Narbona

Sota el cel de Narbona

Les Grands Buffets no seria res sense Narbona, o a l'inrevés? Entre els atractius, sembla l'ingredient clau per al reclam turístic. La ciutat d'orígens romans es va convertir en el segon port més important del Mediterrani després de la capital italiana i, a mesura que els segles van anar passant, es va especialitzar en el comerç de vi i altres manjars. 

Vistes de l'interior de la catedral de Sant Just i Sant Pastor, a Narbona

Vistes de l'interior de la catedral de Sant Just i Sant Pastor, a Narbona Òscar Gil Coy Narbona

Amb aquesta marinada, l'escapada de cap de setmana s'ha convertit en una de les pràctiques més usuals del visitant, qui s'allotja i passeja pel casc antic, on els carruatges ressonen per la Via Domitia del segle II aC.,  i passeja pel canal de la Robine per obrir l'apetit cap al mercat Les Halles.  

Sempre hi ha temps de tornar. Obert els 365 dies a l'any, Les Grands Buffets fuig dels conceptes moderns on l'aglomeració és la norma i la baixa qualitat el seu escut per justificar rendiment econòmic. Est