En Espanya existeixen més de 4.000 administracions de loteries registrades, negocis que operen en un ambient on es barregen la il·lusió i la incertesa. Aquests emprenedors aposten una gran part dels seus recursos i esforços en la Loteria de Nadal, sorteig que els repercuteix econòmicament més que qualsevol altre.
No obstant això, darrere de la venda de butlletes i el repartiment de premis, s'amaga una realitat econòmica que dista molt de ser lucrativa per al propietari de l'administració.
Els loters operen sota l'ombra del seu aliat i, alhora, major enemic: l'Estat. Loteries i Apostes de l'Estat funciona com una empresa dins del Ministeri d'Hisenda. Les administracions guanyen diners únicament a causa del que venen, treballant molt, i reben comissions tant per la venda de butlletes (Loteria Nacional, Primitiva, etc.) com pel pagament de premis.
El principal problema que denuncien els administradors és l'estancament d'aquestes comissions. Porten 20 anys sense que l'Estat els augmenti les comissions. Aquesta manca d'actualització, mentre el cost de vida s'eleva, ofega els seus negocis.
Roger, loter de Loteries La Lluna, ho explica obertament al canal d'Eric Ponce: “Si tenim en compte la inflació que ha pujat durant els últims 20 anys, estem perdent una pila de diners perquè no estan actualitzant les comissions al mateix ritme que pugen els preus”.
Malgrat que el nivell de vida i el IPC han pujat, i encara que el preu d'altres productes hagi augmentat, les comissions es mantenen inalterades. El risc que assumeixen aquests negocis és enorme, donat el gran volum de diners que manejen, especialment durant les campanyes de Nadal i del Nen.
La comissió que obtenen pel producte estrella és especialment baixa. “Per a un dècim de Loteria de Nadal la comissió actual és d'un 4,5% brut, guanyes una misèria”, assegura Roger. Aquest 4,5% és brut, la qual cosa significa que el loter ha de descomptar d'aquí el pagament d'autònoms i d'altres impostos. De fet, la Primitiva ofereix un percentatge lleugerament superior, gairebé un 6% brut, la qual cosa es tradueix en 6 cèntims per cada euro venut.
Per poder cobrir les despeses fixes de tot l'any —com nòmines o lloguer—, les administracions depenen que la campanya nadalenca sigui excel·lent. Per poder facturar alguna cosa "normal" i que la comissió cobre les despeses, no es poden estancar només en les vendes que entren per la porta; han de sortir al carrer i buscar molts clients. Si no venen o no retornen a l'Estat els dècims sense vendre, han de pagar-los del seu propi butxaca, ja que "no hi ha perdó".
A aquests reptes s'afegeix la digitalització. Encara que els loters hagin hagut de transformar-se i vendre a través d'aplicacions de tercers (com TuLotero), Loteries i Apostes de l'Estat també ven directament online a la seva pròpia pàgina, competint amb els punts de venda físics.
Malgrat que el negoci sigui "molt esclau" i no converteixi ningú en milionari, molts loters es mantenen per la connexió amb els seus clients. El tracte humà i l'emoció de repartir grans premis, com un Euromillón d'un milió d'euros o el tercer premi de Nadal, són la satisfacció personal, tot i que financierament no sigui el negoci que va ser fa 20 anys.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant la intel·ligència artificial