Vall d'Hebron va atendre 190 casos de violència en menors el 2024: "Es dona en tots els estrats socials"

La violència en la infància és una lacra que afecta a tota la societat. Així ho reflexiona Anna Fàbregas, pediatra i coordinadora de la Unitat d'Atenció a les Violències cap a la Infància i l'Adolescència de l'Hospital Vall d'Hebron. En tan sols el 2024 es va atendre un total de 190 casos. Una ona in crescendo, però que aflora més gràcies a la sensibilització creixent entre la població.

L'abús sexual en menors provoca greus conseqüències per a la salut mental i física al llarg de les seves vides. És més, segons les dades del centre hospitalari, una de cada cinc noies i un de cada set nois ha patit una experiència d'aquest estil; i cada 13 minuts un infant o adolescent mor a causa de la violència. Amb aquesta perspectiva, Fàbregas decideix divulgar la seva feina allà on va.

Amb un to clar i precís, va explicar a l'audiència del International Congress on Health Communication aquest dijous el projecte de abordatge terapèutic Pacients escrivint i cantant com a procés de curació. En ell, van comptar amb la cantant catalana Irma Farelo (Mushkaa) per posar veu a les narracions dels menors, amb la finalitat d'explorar a través de la música el seu bagatge emocional i saber com afrontar aquesta vivència amb l'ajuda d'un equip interdisciplinari. 

Així és l'estiu en un centre de justícia juvenil a Catalunya: "La vida no és estar tancat ni passar el meu aniversari aquí"

Com es pot detectar en un primer moment l'agressió sexual o física en un menor?

Hi ha una sèrie d'indicadors. El més important és la verbalització. És a dir, que un nen o una nena t'expliqui que està patint violència sexual o d'algun altre tipus en el passat o actualment. A això ho anomenem la revelació, i és un moment molt important, perquè els menors trien a qui s'ho expliquen perquè saben que els podran ajudar. Segons la nostra resposta, pot ser que es retractin.

Si comencem a fer preguntes a l'estil, "ai, ¿n'estàs segura?", o, "¿per què no m'ho havies dit abans?", o, "¿Segur que no l'has entès malament?"; llavors podran pensar que no és veritat i no parlin. Per això, és important tenir una actitud d'escolta: fer preguntes obertes i posar-se del seu costat. Sobretot, fer un acompanyament emocional i no dubtar de la seva credibilitat. Els professionals de la salut no som policies ni jutges, així que hem de dir que farem tot el possible per sortir d'aquesta situació.

I si no hi ha una verbalització?

Moltes vegades no n'hi ha perquè són petits i ni ho reconeixen. No saben què està passant ni què és una violència. És més, l'85% dels casos és d'algun de el seu entorn. Algú de confiança. Per tant, per l'edat, la coacció, xantatges o por, no ho diuen.

Aquí es pot veure un canvi d'actitud brusc. Per exemple, canvi en el rendiment acadèmic, un aïllament social o un canvi cap a conductes de risc, com consum de tòxics o relacions sexuals de risc. També, hi ha símptomes com els maldecaps, de panxa, situacions de llarga durada que no responen a cap tractament ni causa mèdica, però ens està avisant que hi ha un patiment darrere. 

Podria ser un cas de bullying o de violència sexual, però cal dedicar-li atenció.

Protocol EMMA

Com afecta a l'organisme?

Les conseqüències per a la salut són greus. Evidentment, depèn de cada cas i de la capacitat de resiliència de cadascuna persona, però sobretot afecta a la salut mental. El més freqüent és la depressió, l'ansietat, el trastorn d'estrès postraumàtic i el consum de tòxics.

També, més a llarg termini podria afectar a la salut física, fent més incidència en el sistema metabòlic i endocrí, com pot ser en l'obesitat, la diabetis o al sistema cardiovascular. Són conseqüències durant tota la vida.

Quin és el protocol que s'activa a l'Hospital Vall d'Hebron?

Els responsables del menor poden acudir al centre d'atenció primària, a un psicòleg, al Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) o a la policia. Si és un cas de violència sexual, des del 2024 tot es deriva a les Barnahus, quan anteriorment a Vall d'Hebron es rebien els casos de Barcelona.

La idea està en centralitzar el servei, i a les Barnahus hi ha presents la policia, els recursos del Departament d'Educació i nosaltres, com a representants de Salut, ens traslladem a aquest lloc diversos dies a la setmana. Això succeeix quan no hi ha violència sexual i no és aguda.

Anna Fàbregas, pediatra i coordinadora de la Unitat d'Atenció a les Violències cap a la Infància i l'Adolescència del Hospital Vall d'Hebron, durant la seva ponència a l'International Congress on Health Communication Beth Magre Barcelona

Quants casos atén Vall d'Hebron?

Amb relació als que entren per urgències, hi va haver 190 casos el 2024. Recull qualsevol tipus de violència i, amb relació a la sexual, seria la categoria aguda amb el protocol Emma. Per exemple, un nen pot arribar a l'escola amb uns morats perquè li ha pegat el pare o la mare i el deriven a urgències.

Hi ha algun tipus de perfil sistematitzat?

La violència es dóna en tots els estrats socials. És universal. Pots tenir més factors de vulnerabilitat o de risc que poden portar a aquesta violència, però no podríem parlar d'un perfil.

En el Congrés va abordar el projecte Pacients escrivint i cantant com a procés de curació. Com ha ajudat als pacients?

Va ser un projecte que es va fer amb les psicòlogues de l'equip i una cantant a través del programa Arts en Salut de l'Institut Català de la Salut. A través dels escrits dels pacients, es va intentar reflectir com les paraules expressen aquestes experiències emocions a les quals ens conta donar nom.

És una tasca important guiada per les psicòlogues amb la finalitat que la por no es reviés i no els creés un sentiment de tristesa o ansietat a les víctimes. Va fer-les sentir empoderades escoltar la cantant a través dels seus escrits. És un acompanyament terapèutic.

L'antiga DGAIA va expulsar a 356 joves migrants per donar positiu en la prova de majoria d'edat al 2024

"Aflora més casos"

Es va fer càrrec del servei al 2020, com ha estat l'evolució fins la data?

Quan s'hi posen més recursos, hi ha més casos. És evident, com succeeix a Barnahus. Posar-hi números i dades ajuda a la sensibilització de la població. Realment, aquest és un problema de salut, perquè és un problema social i de violència en la infància. 

Quins són els deures pendents?

S'està fent una bona feina en quant a l'actuació, però ens faltaria més prevenció. Sobretot, formació en tots els àmbits. No només salut, sinó justícia, en els graus d'infermeria, psicologia, en dret, on no s'estudia la violència en la infància. Des d'aquí, també es podria fer més campanyes i programes de prevenció tant a través de les xarxes com a les escoles dedicats a aquests grups d'edat. 

Com impacten les xarxes socials en aquesta violència?

És una manera més d'exercir la violència. Per exemple, a través del grooming —ciberassetjament per part d'adults cap a menors— o el sexting —converses o intercanvi d'imatges a través de xats. A part, hi ha el paper de la pornografia i la falta d'una educació afectivo-sexual, perquè, no només es deu a la pròpia pornografia, sinó a la falta d'una educació sexual que parli sobre el control dels impulsos, el consentiment i el respecte cap a l'altra persona. 

A nivell professional, com gestionen el fet d'estar cada dia en contacte amb aquest tipus de casos?

És el trauma vicari, és a dir, el trauma que pateixen les persones professionals que es dediquen a escoltar aquests temes tots els dies, tantes hores... Una vegada al mes fem una reunió d'equip amb una psicòloga externa que ens fa treure moltes coses.

Després, està la confiança que tinguis amb l'equip i el suport mutu per veure el que s'ha aconseguit i que val la pena continuar. I, individualment, el que puguis fer tu: ioga, esport, ballar, escoltar música..., cadascú troba la manera de canalitzar tot aquest estrès. 

Col·loqui durant l'International Congress on Health Communication, a l'Hospital Vall d'Hebron Beth Magre Barcelona

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial