Abraham Galero, propietari i hostelero a Barcelona: "Els cambrers estem obligats a entendre'ns amb el client en català i, si no, multa"

Abraham Galero, nascut a Lloret de Mar, a la Costa Brava Catalana, ha posat sobre la taula la complexa problemàtica lingüística que enfronten els establiments d'hostaleria a Catalunya.

L'hostaler català és propietari i cambrer al seu restaurant Danus a Tordera. Parla català "perfectament", s'ha convertit en la veu d'una queixa que sorgeix directament de les obligacions normatives i les conseqüències punitives associades a l'ús del català en l'atenció al client.

El restaurant del centre de Girona amb els millors arrossos: "Cuina amb ànima, precisió i tècnica"

La preocupació central d'Abraham, segons ha expressat en el seu perfil de TikTok, radica en la pressió i el risc de sanció que penja sobre els negocis. Ell resumeix l'obligació teòrica que regeix la interacció amb els clients: "Estem obligats a entendre'ns amb el client que ens parla en català, però no a parlar-lo". No obstant això, aquesta distinció entre entendre i parlar es difumina quan entra en joc la inspecció i la possible multa.

Les regulacions, segons el cambrer, estableixen que si en un establiment s'utilitzés només una de les dues llengües oficials (català o castellà), per obligació, hauria de ser el català. Aquesta prioritat lingüística s'aplica no només a la rotulació, les cartes i els menús, sinó també a l'hora d'entendre's amb els clients.

Montse es muda amb la seva família de Xile a Espanya: “Portem 10 dies i està difícil la recerca de feina a Barcelona”

El principal motiu de queixa de Galero és com s'instrumentalitza aquesta norma a través de denúncies. Ell qüestiona que algú que ni tan sols hagi visitat el seu restaurant pugui interposar una denúncia que derivi en la visita d'un inspector de la Generalitat de Catalunya per corroborar si el personal parla, entén o atén en català.

L'hostaler menciona que, si el personal no canvia mai al català en resposta a una queixa o durant una inspecció, "aquesta denúncia es converteix en multa i multa". De fet, un inspector va visitar el restaurant a raó d'una d'aquestes denúncies. L'inspector, en veure que Galero li va donar els "bons dies en català" i comprovar que té un "català natiu", va considerar que ja tenia la tasca feta.

Així és la casa de Fermín López de 22 anys a Barcelona: petita, senzilla i a prop de La Masia

No obstant això, la tensió del risc es va fer palesa amb la pregunta implícita de les conseqüències si hagués continuat parlant únicament en castellà: "¿I si li arribes a parlar en castellà, ¿què? ¿Què passa?".

Galero afirma que el problema s'ha transformat en una qüestió ideològica. Ell ha estat víctima d'atacs i ressenyes negatives en línia, moltes d'una estrella, amb comentaris falsos com: "No atenen català ni a Puchemon. No aneu aquí perquè maltracten la llengua". Aquestes ressenyes, que considera "coses inventades" i carregades d'ideologia, busquen danyar el seu negoci.

Les Mamarazzis, sobre el divorci de Ter Stegen: “S'estima una negociació no gaire fàcil perquè hi ha diners pel mig”

Malgrat la pressió i els atacs, Abraham Galero reitera la política del seu establiment: "Vull deixar clar que el meu restaurant Danus a Tordera asparla català i se antea al català. Es parla català i s'entén el català. Tots els clients que puguin venir en l'idioma que vulguin aquí els atenem". El conflicte, per tant, no és sobre la capacitat o voluntat d'usar la llengua, sinó sobre la imposició del seu ús sota amença de sanció.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial