Dos investigats per guanyar més d'un milió d'euros amb un càmping il·legal en sòl protegit a Mataró
Els Mossos d’Esquadra els indaguen per delictes urbanístics, mediambientals i de blanqueig de capitals
Contingut relacionat: La intrahistòria del macrodesallotjament a Mataró: fi al càmping il·legal en zona protegida
Notícies relacionades
Allò que va començar com un discret terreny agrícola a les afores de Mataró va acabar convertit en un càmping il·legal amb 160 parcel·les i beneficis milionaris. Durant gairebé quatre anys, dos empresaris del municipi van aixecar un assentament en sòl protegit, van llogar parcel·les sense llicència, es van connectar a la llum de forma fraudulent i van arribar a ingressar més d'un milió d'euros, segons la investigació dels Mossos d'Esquadra.
L'enclavament, situat al costat de la carretera de la Mata i el Parc Natural del Montnegre i el Corredor, va ser desmantellat aquest tardor per ordre judicial, després de mesos d'avisos municipals, denúncies veïnals i un creixent risc mediambiental.
Convertit en negoci il·legal
La investigació es va iniciar al juny de 2024, quan l'Ajuntament de Mataró va denunciar els fets davant la Fiscalia de Medi Ambient. Els dos sospitosos havien llogat el 2021 uns terrenys agrícoles a una societat immobiliària, tot i que el contracte prohibia expressament qualsevol tipus de construcció.
Façana de l'ajuntament de Mataró
Molt lluny de respectar l'ús agrícola, els arrendataris van aixecar un càmping pirata: mòduls prefabricats, contenidors metàl·lics habilitats com a habitatges, caravanes i coberts.
Tot això sense llicència ni control tècnic. Les 161 subparcel·les —repartides en unes 15 hectàrees— es llogaven a tercers per una mitjana de 300 euros mensuals, segons els càlculs policials.
145 persones empadronades
Amb el temps, l'assentament es va consolidar. Al agost de 2025, el consistori tenia constància de 145 persones empadronades i desenes de sol·licituds més pendents de resoldre. En moltes parcel·les s'havien instal·lat famílies de manera estable, sense mesures de seguretat ni sanejament adequats.
Imatge de la rudimentària instal·lació elèctrica que hi havia a l'interior del càmping il·legal
La zona, de alt risc forestal, mancava de plans d'emergència, sortides d'evacuació o punts de confinament. Les vivendes improvisades estaven connectades a pous cecs i fosses sèptiques, i els Mossos van detectar enganxaments il·legals a la xarxa elèctrica i d'aigua, la qual cosa multiplicava el perill d'incendi i contaminació. "Era una bomba de rellotgeria ambiental", assenyalen fonts de la investigació consultades.
Possible blanqueig de capitals
La Divisió de Delictes Econòmics dels Mossos calcula que els promotors van obtenir més d'un milió d'euros amb el lloguer il·lícit de les parcel·les. Part dels beneficis es reinverteixen en l'ampliació del propi assentament, amb la compra de nous mòduls i materials de construcció per seguir augmentant el nombre de vivendes.
Aquesta reinversió ha portat els investigadors a obrir una segona línia sobre presumpte blanqueig de capitals. El cos policial analitza ara les operacions immobiliàries i financeres vinculades al projecte, a la recerca d'empreses pantalla o moviments de fons destinats a ocultar l'origen dels diners.
Operatiu judicial i registres
El passat 13 d'octubre, sota ordre del Jutjat d'Instrucció número 2 de Mataró, els Mossos van dur a terme un operatiu conjunt per desmantellar l'assentament i registrar diverses propietats dels sospitosos.
Durant el dispositiu es van intervenir diners, documentació i béns, i es van practicar mesures de comís preventiu sobre actius vinculats als investigats. Els agents també van identificar altres col·laboradors que ara figuren com investigats en la mateixa causa.
Un llarg pulso amb l'Ajuntament
El cas tanca un conflicte obert des del 2021, quan van començar les primeres denúncies veïnals per l'ús irregular del terreny.
El 22 de setembre, l'Ajuntament de Mataró va executar finalment el macrodesallotjament del càmping, en un dispositiu que va mobilitzar més de 300 persones, entre agents dels Mossos d'Esquadra, Policia Local, Policia Nacional i Guàrdia Civil, tècnics municipals, Creu Roja i companyies de serveis com Endesa o Aluvisa.
Agents de la Policia Local de Mataró i els Mossos d'Esquadra a l'interior de l'assentament il·legal
Durant l'operació, es va realojar a 14 persones en situació de vulnerabilitat, mentre que la resta va poder recollir les seves pertinences. El consistori va precintar la zona per evitar noves ocupacions i va anunciar "tolerància zero amb el barracatge".
Causa oberta
Els dos promotors — residents a Mataró— estan sota investigació judicial per presumptes delictes urbanístics contra el medi ambient, defraudació elèctrica i blanqueig de capitals.
Els Mossos continuen analitzant el destí dels beneficis obtinguts i la possible implicació de tercers en un negoci que, sota l'aparença d'un càmping improvisat, es va convertir en una operació especulativa sobre sòl protegit.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial