L'Audiència Provincial de Barcelona ha denegat l'aplicació de la Llei d'Amnistia a un agent dels Mossos d'Esquadra investigat per presumptes lesions i maltractaments a un manifestant durant les protestes pel procés a l'octubre de 2019.
El tribunal considera que l'ús del projectil de foam que va ferir a la víctima podria no estar justificat per l'actuació policial i ordena celebrar judici per esclarir els fets.
L'Audiència revoca l'arxiu del cas
La decisió, dictada per la secció setena de l'Audiència, revoca l'arxiu de la causa que havia acordat el Jutjat d'Instrucció número 4 de Barcelona. L'auto estima el recurs presentat per l'entitat Irídia–Centre per la Defensa dels Drets Humans, que representa al manifestant ferit, i conclou que l'amnistia no pot aplicar-se abans que es celebri el judici oral.
Protestes violentes a Urquinaona, Barcelona, per la sentència del 'procés'
El tribunal subratlla que la causa es va obrir per possibles delictes de maltractaments policials —tracte inhumà o degradant—, una tipologia que podria quedar fora de l'àmbit de la Llei d'Amnistia si s'acredita abús d'autoritat o vulneració de drets fonamentals. "No es pot aplicar l'amnistia sense determinar abans la naturalesa dels fets", assenyala la resolució.
Fora de la zona de protestes
Els fets investigats es remunten al 18 d'octubre de 2019, en el marc de les mobilitzacions posteriors a la sentència del Tribunal Suprem sobre el procés. Durant els disturbis a Barcelona, un manifestant va rebre l'impacte d'un projectil de foam a la cama i un altre a la motxilla.
La investigació no va aconseguir identificar l'agent que va efectuar el tret, per la qual cosa el procediment es dirigeix contra el seu superior jeràrquic, considerat responsable de l'actuació. El tribunal assenyala que no es pot descartar que l'arma es fes servir sense complir les condicions necessàries per autoritzar el tret.
Un Mosso d'Esquadra apunta amb una pistola de boles de goma durant una protesta a Barcelona contra la sentència del Suprem pel 'procés', a l'octubre de 2019
Des d'Irídia assenyalen que els fets van ocórrer fora de la zona on es concentraven els disturbis, "posant en qüestió la justificació policial basada en el context de desordres públics". L'entitat valora la decisió com "un precedent rellevant" que trenca amb la tendència a aplicar l'amnistia de manera automàtica als agents policials.
Reconfiguració del cos
La resolució judicial coincideix amb un any de canvi intern en els Mossos d'Esquadra, després d'anys de tensions polítiques i sindicals derivades del procés. Al març, com va informar aquest digital, el sindicat majoritari SAP-Fepol, en aliança amb SME-Fepol, va revalidar el seu lideratge a les eleccions al Consell de la Policia, obtenint sis dels dotze representants i gairebé la meitat dels vots.
Les dues organitzacions van celebrar l'inici d'una etapa d'estabilitat sota la direcció de la consellera d'Interior, Núria Parlon, després del que van qualificar com "el pitjor departament d'Interior de la història del cos", en referència a l'etapa de Joan Ignasi Elena (ERC).
Entre les seves crítiques figurava el pacte entre ERC i la CUP el 2021, que va portar la Generalitat a deixar de personar-se com acusació en cause contra manifestants. Per als sindicats, aquella decisió va suposar una "cedència política" que debilitava la posició institucional dels agents.
El sindicat SAP-Fepol defensa des de fa anys la necessitat de "mantenir al cos al marge de la injerència política", un principi que consideren clau per a recuperar la confiança ciutadana i millorar les condicions laborals dels agents.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial