No són pocs els catalans que van fer fortuna a les Amèriques. Durant la colonització del continent, van ser molts els que van creuar l'Atlàntic per enriquir-se a base de l'explotació laboral i de les terres americanes.
Alguns d'aquests catalans s'hi van quedar, d'altres van tornar a Catalunya i van fer ostentació de la seva riquesa i el seu passat a través de les seves cases. Aquests colons van ordenar en més d'una ocasió erigir cases d'estil indià, com se les coneix.
Es tracta d'habitatges que busquen replicar l'arquitectura coneguda i apropiada d'Amèrica. En molts pobles de Catalunya es pot rastrejar aquest passat, però només una és comparada amb Cuba.
Coneguda com a L'Havana petita, Vilanova i la Geltrú és una clara mostra que aquestes històries van succeir. I, encara que no és l'única, poques s'assemblen tant a l'illa caribenya.
Colons famosos
Tot es deu al mateix. Durant els segles XVIII i XIX, Vilanova i la Geltrú va experimentar un creixement econòmic i social, gràcies, sobretot, a l'intercanvi marítim amb Amèrica, i en particular amb Cuba, i al retorn dels colons o indians anys després.
Entre ells destaquen figures com Josep Tomàs Ventosa i Soler, qui va emigrar sent només un nen i va acabar fent una fortuna a Matanzas, a Cuba. Allà va exercir càrrecs públics i va promoure obres benèfiques com escoles i biblioteques.
Estàtues, edificis i homenatges
En reconeixement a la seva tasca a l'illa, es va erigir una estàtua en el seu honor a la Plaça de la Vila, que també té una rèplica a la ciutat cubana.
El llegat de Ventosa, i d'altres indians, va ser tan influent que va portar a agermanar oficialment Vilanova i la Geltrú amb Matanzas el 1998, un vincle que es renova en projectes culturals i educatius fins avui.
Mas Vilanova
Però l'impacte dels indians no es va limitar a noms individuals. La seva riquesa es va traduir en inversions significatives en la infraestructura urbana i en la vida social de la ciutat.
Van tornar finançant la construcció d'escoles, edificis públics i monuments, i participant en el finançament i modernització de serveis i espais culturals.
El ferrocarril
El ferrocarril, per exemple, va arribar a la ciutat gràcies a l'impuls de personatges com Francesc Gumà i Ferran, un altre dels indians destacats.
Ell va contribuir a connectar Vilanova amb altres parts de Catalunya i Europa, dividint a més el desenvolupament urbà entre la part marítima i el centre de la ciutat.
Cases que recorden l'Havana
Aquest dinamisme econòmic també es va manifestar en l'arquitectura. Els habitatges que van construir els indians en tornar d'Amèrica reflecteixen estils i detalls que barregen influències europees i caribenyes.
S'aprecia clarament en l'ús d'espais amplis, balcons generosos o patrons ornamentals que evoquen una certa estètica colonial. En moltes façanes del centre històric i en carrers com la Rambla Principal o la Rambla de la Pau encara es poden observar edificacions d'aquest estil.
La majoria d'aquestes construccions estan lligades a famílies indianes, com la casa construïda per Francesc Ferrer Ferret. Ell va tornar de l'Havana amb una fortuna important i va encarregar una vivenda representativa de la prosperitat assolida.
I així fins a un centenar d'elements patrimonials, entre monuments, edificis i espais urbans, estan vinculats al fenomen indià de les colònies, un passat cada cop més controvertit per les seves relacions amb l'esclavisme.
L'Havana petita, la Cuba catalana
En qualsevol cas, l'acumulació de riquesa i l'evident influència cultural i social van ser la base del sobrenom de Vilanova. Va ser durant la segona meitat del segle XIX quan la ciutat va començar a ser coneguda com L'Havana petita.
Aquest apel·latiu s'utilitzava per subratllar la similitud percebuda entre la ciutat catalana i la capital cubana, tant per la seva arquitectura com per la presència de ciutadans que havien forjat el seu destí al Carib.
Ruta històrica i arquitectònica
Avui dia, aquest passat indià segueix present no només en la memòria col·lectiva i el patrimoni urbà, sinó també en les propostes culturals i turístiques.
La Ruta dels Indians és un itinerari a peu pel centre històric que permet conèixer de prop les empremtes materials del fenomen: parteix des de l'emblemàtica Plaça de la Vila, on s'alça l'estàtua de Josep Tomàs Ventosa, i segueix per carrers i places esquitxades de cases senyorials, detalls colonials i edificis històrics.
Col·legi de les Puríssimes de Vilanova, exemple d'arquitectura indiana
Més enllà d'aquest recorregut temàtic, Vilanova i la Geltrú ofereix altres punts d'interès que enriqueixen la visita. El seu centre urbà acull espais culturals com el Museu Romàntic Can Papiol, que evoca la vida d'una família acomodada del segle XIX, i la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer, amb una àmplia col·lecció d'art i objectes històrics.
El Museu del Ferrocarril de Catalunya, centrat en la història dels trens, és un altre atractiu destacable, especialment per a famílies i aficionats al transport ferroviari.
A més, la vida local es percep intensament a les seves rambles i places, on mercats, bars i esdeveniments culturals mantenen viu el pols de la ciutat.
Com arribar-hi
Precisament, una de les maneres d'arribar a l'Havana petita no és en vaixell, sinó en tren. La línia R2 Sud de Rodalies connecta la ciutat amb Barcelona en uns 35-45 minuts.
L'altra opció és anar-hi en cotxe. Es va per l'autopista del Garraf, la C-32, i el trajecte sol durar mitja hora.