La joia oblidada de Gaudí a 30 minuts de Barcelona: una catedral del vi aixecada l'any 1.895

De tots els mecenes que van impulsar la carrera d'Antoni Gaudí, la família Güell ocupa el tron indiscutible. Aquests burgesos van exercir com els autèntics Medici de Catalunya i van oferir a l'arquitecte de Reus un pressupost il·limitat juntament amb una llibertat creativa absoluta per desafiar la lògica constructiva del seu temps.

Gràcies a aquesta simbiosi van néixer icones mundials com el Park Güell o el Palau Güell, avui saturats de turistes. Tanmateix, la relació entre el magnat i el geni va deixar altres obres arquitectòniques molt menys conegudes que romanen escampades per la geografia catalana i eclipsades per la fama de la Sagrada Família.

Caprici burgès

Una de les més fascinants s'aixeca en un lloc improbable, a la vora d'un penya-segat i encaixonada entre la carretera i la muntanya. Es tracta de les Caves Güell, un desig personal del patriarca Eusebi que somiava amb elaborar el seu propi vi davant del mar i lluny de la tradició vitivinícola del Penedès.

Per trobar aquesta joia cal allunyar-se de l'asfalt urbà i endinsar-se al cor del Garraf, concretament a l'antiga finca La Quadra. Allà va projectar Gaudí el 1895 un edifici que trenca els esquemes del que entenem per modernisme, ja que s'allunya del color per abraçar la severitat de la roca.

Mimetisme total

Lluny de l'explosió cromàtica habitual, aquí regna la pedra calcària grisenca extreta del mateix terreny. La voluntat de l'arquitecte era aconseguir una fusió perfecta amb l'entorn àrid del massís, de manera que l'edifici semblés haver brotat geològicament de la mateixa muntanya en lloc de ser una construcció humana.

L'estructura resulta imponent a la vista. Amb un perfil frontal piramidal i cobertes de gran verticalitat, l'edifici recorda més a una fortalesa medieval o a una tenda de campanya militar feta de roca que a una cava, tot plegat sota un aire neogòtic suavitzat per les corbes que anticipaven el futur.

Autoria debatuda

Durant dècades, una ombra de dubte ha planat sobre aquestes pedres i ha alimentat debats acadèmics. Molts historiadors van atribuir l'obra a Francesc Berenguer, la mà dreta i deixeble més avantatjat del mestre, sota l'argument que Gaudí només va supervisar el projecte sense embrutar-se les mans.

Tanmateix, els documents històrics no menteixen. L'Arxiu Històric de Sitges custodia el plànol original del projecte i en ell hi apareix una única i ferma rúbrica, la d'Antoni Gaudí. Encara que és probable que Berenguer executés gran part de la feina tècnica, la concepció genial de l'espai porta l'ADN inconfusible del geni.

Laboratori tècnic

Visitar les Caves Güell és veure Gaudí assajant per al futur. L'edifici de cinc plantes està ple de solucions innovadores com els arcs parabòlics o la sorprenent capella del pis superior, coberta amb una volta catenària que actua com un mirador espiritual cap al Mediterrani.

També sorprenen els matacans i les formes defensives que donen al conjunt aquest aire de castell inexpugnable. Malauradament, el negoci vinícola d'Eusebi Güell va ser un desastre, ja que la proximitat excessiva al mar i la salinitat de l'ambient espatllaven els vins i els feien imbebibles.

Ruta costanera

Arribar fins a aquest monument a l'estètica és senzill, tot i que requereix atenció. Qui opti pel vehicle privat ha de prendre la mítica C-31, coneguda popularment com la carretera de les Costes del Garraf. L'edifici apareix imponent a mà dreta si es circula en direcció a Sitges, just al quilòmetre 24.

Per als qui prefereixin el transport públic, l'opció més sostenible és la línia R2 Sud de Rodalies fins a la parada de Garraf. Des del poble costaner es pot caminar amb precaució uns quinze minuts fins a l'entrada del recinte, que actualment acull un restaurant i permet gaudir de l'arquitectura mentre es menja, mantenint viu el llegat de Gaudí davant del mar.