Margalef
Viatges

El poble de Tarragona perfecte per anar a escalar: lloc ideal per fer senderisme i espeleologia

Aquest municipi ha aconseguit posicionar-se com un dels grans referents de l'escalada i el senderisme al sud de Catalunya

Altres notícies: L'ingredient secret de la recepta de José Andrés: "L'opció més ràpida per treure's el desig de truita de patates"

Leer en Castellano
Publicada

Notícies relacionades

Explorar Catalunya a la recerca de pobles singulars i paisatges amb encant és gairebé una forma de vida. Aquesta vegada el viatge ens porta al cor del Priorat, una comarca bella, per descobrir un municipi literalment encaixat a la muntanya. Cal avisar-ho des del principi: Margalef no només sedueix pel seu entorn, sinó que també és una destinació de referència per als amants de l'escalada, així que la motxilla ha d'anar ben equipada.

Situat a la cantonada nord-oest del Priorat, dins la província de Tarragona, aquest poble limita amb les comarques de la Ribera d’Ebre i les Garrigues. L'accés es fa per la carretera comarcal Reus-Fraga i, des del Coll de la Creueta -entre Ulldemolins i Bellaguarda-, es pren la via local T-713, que condueix directament al poble. Aquesta arribada ja anticipa el caràcter del lloc, envoltat de relleus abruptes i natura dominant.

Margalef en un forat

El nucli urbà s'estén al nord-oest del massís del Montsant, a la vall que comparteix el seu nom amb el riu Margalef. Al llarg del seu recorregut, s'encaixa entre impressionants formacions de cingles i torms, fruit de la confluència entre les serres del Montsant i de la Llena. Poc abans d'arribar al poble, la vall s'obre lleugerament, encara que la sensació de recolliment roman. Aquesta particular configuració geogràfica ha donat lloc a una dita popular molt gràfica: "Margalef en un forat", és a dir, "Margalef en un forat". Una expressió que resumeix tant el seu aïllament com la seva privilegiada relació amb l'afluent, el cabal del qual ha estat històricament un recurs fonamental.

En les darreres dècades, Margalef ha aconseguit posicionar-se com un dels grans referents de l'escalada al sud de Catalunya, amb projecció internacional. La qualitat de la roca, la dificultat de les vies i el bon equipament han convertit la zona en un imant per a escaladors d'arreu del món. A això s'hi suma la proximitat del Parc Natural de la Serra de Montsant, que ofereix un entorn de gran valor paisatgístic i múltiples possibilitats per a l'oci actiu. El senderisme i l'espeleologia són altres de les activitats destacades, gràcies a l'abundància de coves i grutes. Entre elles destaquen la Cova de la Taverna, ideal per iniciar-se en l'exploració subterrània, la Cova del Filador -un dels jaciments més importants del Paleolític Superior a Catalunya- i les coves del Teix i del Miracle.

Poble de Tarragona

El poble, de només 106 habitants -segons dades de l'INE 2025, té un nucli urbà que conserva un encant pintoresc molt lligat al seu emplaçament muntanyós. Els carrers, estrets i sinuosos, s'adapten al relleu i discorren entre roques, fins al punt que molts habitatges s'aguanten directament sobre elles. Un exemple singular és el carrer Les Covetes, la base del qual s'assenta sobre un sòlid estrat rocós. Al centre del poble destaca la església de Sant Miquel, l'edifici més rellevant de la localitat, una construcció neoclàssica aixecada al segle XVIII que actua com a punt de referència visual i social.

L'origen del topònim Margalef sembla remuntar-se a l'època àrab, possiblement, relacionat amb l'abundància de margues i conglomerats presents a l'entorn. No es descarta que el lloc fos un dels últims enclavaments de refugi musulmà a la zona, juntament amb la propera Siurana. Ja l'any 1200, el rei Pere I va cedir el territori a Gombau de Sataoliva, bisbe de Tortosa, amb l'objectiu de repoblar-lo. Des de llavors, va quedar sota la jurisdicció de la Baronia Episcopal de Cabacés i va experimentar un creixement demogràfic sostingut durant segles, fins a finals del segle XIX, quan la fil·loxera va provocar un fort retrocés poblacional.

Església de Sant Miquel

Església de Sant Miquel WIKIPEDIA