No és de Gaudí: l'església modernista de Tarragona que trenca totes les normes

Igual que no tot el modernisme és obra de Gaudí, hi ha edificis modernistes que desafien totes les regles del moviment. El més curiós és que una d'elles surt de la mà d'un deixeble del creador de la Sagrada Família. I no ho va fer sol.

A principis del segle XX, una comunitat rural va impulsar la construcció d'un temple singular, dissenyat per Josep Maria Jujol, en el qual la creativitat, l'austeritat i la connexió amb la natura van donar forma a una de les obres més lliures i sorprenents del modernisme català.

No ho sabies: el festiu nadalenc que donaves per fet i que no et salvarà de treballar el 2026

És l'església del Sagrat Cor, un temple nascut de la necessitat, aixecat amb pocs mitjans i convertit, amb el pas del temps, en una de les obres més singulars del modernisme català.

No va ser un gran encàrrec institucional ni el caprici d'una elit. El seu origen és molt més senzill i, per això mateix, més extraordinari. A principis del segle XX, una petita comunitat rural va decidir que volia una església pròpia. 

Iniciativa col·lectiva

No una construcció monumental, sinó un espai espiritual que respongués a la seva realitat quotidiana. Per fer-ho possible van recórrer a Josep Maria Jujol, un dels arquitectes més lliures, intuïtius i personals de la seva generació.

El projecte va néixer el 1917 impulsat directament pels veïns. Ells mateixos van finançar bona part de l'obra i van participar activament en el seu desenvolupament. 

Deixeble de Gaudí

Jujol, deixeble de Gaudí, va acceptar l'encàrrec sabent que els recursos serien escassos, però també que tindria una llibertat creativa absoluta. Aquesta combinació de limitació econòmica i llibertat total marcaria el caràcter de l'edifici.

La construcció es va prolongar durant diversos anys i va culminar el 1923, quan el temple va ser beneït. 

Església del Sagrat Cor de Jujol WIKICOMMONS

El resultat no va ser una església convencional, sinó una peça profundament personal, gairebé artesanal, en la qual cada decisió respon a una lògica simbòlica, funcional i emocional.

Luny del modernisme més ornamental o urbà, el Sagrat Cor representa una versió essencial i austera del moviment. Jujol va concebre l'edifici com una prolongació de l'entorn natural i com un organisme viu, més proper a la terra que a l'academicisme.

Un modernisme diferent

L'ús de materials humils —pedra, maó, fusta i ferro— no respon només a una qüestió econòmica, sinó també a una filosofia. 

Tot està pensat per integrar-se, no per imposar-se. Fins i tot avui, el temple sembla dialogar amb el paisatge, canviar d'expressió segons la llum i adquirir una dimensió gairebé poètica després de la pluja.

Arquitectura amb caràcter

Des del punt de vista formal, l'església sorprèn per la seva audàcia. La planta és quadrada, però s'organitza a partir d'un eix diagonal poc habitual. 

Quatre pilars de maó sostenen arcs parabòlics que condueixen a voltes lleugeres i a una cúpula central de forma hexagonal. Coronant el conjunt, un campanar triangular trenca qualsevol expectativa clàssica.

Res és gratuït. Cada forma respon a una necessitat estructural i, al mateix temps, a una intenció expressiva. 

Jujol fuig de la simetria rígida i aposta per un equilibri orgànic, gairebé intuïtiu, que dota l'espai interior d'una atmosfera recollida i sorprenent.

Els detalls

Un dels aspectes més fascinants del Sagrat Cor és que Jujol ho va dissenyar tot. No només l'estructura, sinó també la decoració interior, les pintures murals, les portes, les baranes, les làmpades i els elements litúrgics. El temple funciona com una obra total, coherent en cada racó.

Molts d'aquests elements es van realitzar amb materials reutilitzats o de baix cost, una pràctica habitual en l'arquitecte i que avui s'interpreta com una visió avançada al seu temps. La creativitat va suplir la manca de recursos i va convertir l'austeritat en un valor estètic.

Història de resistència

Com tants edificis religiosos, l'església va patir danys durant la Guerra Civil. Part de la decoració original es va perdre, encara que posteriorment va ser restaurada, en alguns casos amb la intervenció de la filla del mateix Jujol. Malgrat això, el conjunt ha conservat intacta la seva essència i la seva força expressiva.

Aquest valor va ser reconegut oficialment el 2011, quan el temple va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. No només pel seu interès arquitectònic, sinó també per la seva dimensió social i per ser l'única obra íntegrament sacra de Jujol.

El radar de les 450 multes diàries: el malson dels conductors de Girona

Avui, el Sagrat Cor no es presenta com un monument a l'ús. No busca enlluernar per la grandiositat, sinó per l'autenticitat. Qui el visita descobreix una arquitectura pensada per ser viscuda, no contemplada a distància.

Una experiència diferent

És una obra que parla de comunitat, d'enginy i d'una manera diferent d'entendre la relació entre art, fe i entorn. Un exemple de com, amb pocs mitjans i molta creativitat, pot sorgir una de les peces més singulars del patrimoni català.

Un lloc discret, gairebé silenciós i sagrat, que continua sorprenent a qui s'hi creua per primera vegada.