El bucòlic poble de Lleida que sorprèn pels seus paisatges: una església derruïda i una vall convertida en patrimoni
El patrimoni d'aquest lloc no es limita a l'arquitectura, un dels seus majors valors és la cultura pastoril
Més notícies: El petit i desconegut poble de Lleida que conserva un castell en ruïnes i segles d'història: la seva església mostra ecos del monestir de Poblet
Notícies relacionades
- La ruta dels fars sense mar: esglésies, camins i torres aïllades que expliquen la història de la Catalunya rural
- El refugi exclusiu de Flick a la zona alta: així és la seva vida al barri amb la renda més disparada
- Es ven vila a la Costa Brava: 460 metres quadrats per 6,4 milions d'euros en un penya-segat d'infart
A simple vista, sembla un més dels molts pobles de muntanya que esquitxen el Pirineu lleidatà. No obstant això, entre prats oberts, antics camins ramaders i vessants que conserven la petjada de segles de vida rural.
Aquest enclavament amaga un patrimoni tan discret com revelador: una església en ruïnes, vestigis medievals i una vall modelada per l'acció humana converteixen Llessui en un arxiu viu que explica com es va habitar i es va entendre la muntanya durant generacions.
Durant segles, aquest poble va ser un dels punts més rellevants de la Vall d’Àssua. La seva posició elevada li va permetre dominar el territori i organitzar la vida econòmica i social d'un entorn marcat per la ramaderia i l'explotació dels recursos d'alta muntanya.
Avui, la seva població és reduïda, però les pedres que romanen dretes continuen explicant una història molt més àmplia que la d'un simple poble pirinenc.
Una església particular
Prova d'això és l'element patrimonial més visible de Llessui: la església parroquial de Sant Pere, avui en estat de ruïna. D'origen romànic, conserva part de la façana, el campanar i alguns murs perimetrals que s'alcen nusos davant del paisatge.
Loin de resultar anecdòtic, el seu deteriorament aporta una força visual i simbòlica notable. No es tracta d'una ruïna abandonada, sinó d'un testimoni directe del pas del temps i dels canvis demogràfics que han afectat la muntanya.
Singularitat arquitectònica
L'església presenta, a més, una singularitat arquitectònica poc habitual: l'accés es realitzava sota el campanar, una solució escassament documentada en el romànic europeu.
Aquest detall reforça el seu valor patrimonial i suggereix una concepció de l'espai que combinava funció religiosa i control de l'entorn, en una època en què l'arquitectura estava estretament lligada a la defensa i a l'organització del territori.
No és l'únic vestigi del passat medieval. Als voltants es localitzen les restes d'antigues construccions defensives, com el castell de Torena o el de la Torre, dels quals amb prou feines queden traces visibles.
Tot i així, la seva existència confirma la importància estratègica de l'enclavament a l'Edat Mitjana i el seu paper com a centre de poder a la vall.
Cultura ramadera
El patrimoni d'aquest lloc no es limita a l'arquitectura. Un dels seus majors valors és la cultura pastoril, encara molt present en el paisatge.
Prats de sega, bordes de pedra seca, murs tradicionals i camins ramaders dibuixen un territori profundament humanitzat, on cada element respon a una funció concreta. La vall, en el seu conjunt, pot llegir-se com un document històric a l'aire lliure.
Museu del Pastor
Aquest llegat es conserva i s'explica a través del Museu del Pastor, integrat en l'Ecomuseu dels Pastors de la Vall d’Àssua. Més que un museu convencional, és un espai de memòria que posa en valor la vida lligada a la ramaderia, la transhumància i l'aprofitament sostenible de la muntanya.
Eines, objectes quotidians i testimonis permeten comprendre com s'organitzava una economia basada en l'equilibri amb l'entorn, molt abans que aquest concepte es popularitzés.
![Los Mossos d'Esquadra realizan controles policiales tras el regreso del expresidente de la Generalitat Carles Puigdemont, enmarcado en la ‘Operación Jaula'](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2024\/08\/08\/vida\/876672430_13316567_320x180.jpg"])
A aquest llegat se suma un capítol més recent i sorprenent: les restes d'una antiga estació d'esquí, inaugurada als anys seixanta i tancada amb prou feines dues dècades després. Avui, telecadires rovellats, edificis en desús i pistes colonitzades per la vegetació conformen un paisatge gairebé fantasmagòric.
Loin de resultar un simple fracàs, aquest episodi il·lustra les tensions entre desenvolupament turístic i realitat climàtica, així com els límits de certs models econòmics a l'alta muntanya.
Patrimoni
La coexistència de ruïnes medievals, patrimoni etnogràfic i restes industrials converteix aquest lloc en un exemple singular de patrimoni estratificat, on diferents èpoques conviuen sense jerarquies.
Aquí, l'església derruïda no eclipsa el valor de la vall; al contrari, el reforça. El paisatge no és només bell, sinó profundament significatiu que val la pena visitar.
Com arribar
Per fer-ho és necessari agafar el cotxe. Des de Lleida, són dues hores i mitja. L'accés més habitual és per la N-13 en direcció a Balaguer i posteriorment enllaçant amb la C-13 fins a Sort. Des d'allí, la LV-5223 ascendeix cap a la vall d’Àssua, connectant amb els petits nuclis de muntanya de la zona com Llesuí.
Des de Barcelona hi ha dues opcions, C-58 o la C-33, fins a enllaçar amb la C-16 (Eix del Llobregat). Cal creuar el Túnel de Cadí i continuar per la N-260 fins a Sort i ja prendre la carretera local.
