La isla de Buda
Viatges

Així és l'illa més gran de Catalunya: més de cinc quilòmetres de longitud i llar de l'arròs bomba

Situada al sud de la comunitat autònoma, es tracta de l'aiguamoll millor conservat de la regió i de tot el Mediterrani peninsular

T'interessa: El petit i desconegut poble de Lleida que conserva un castell en ruïnes i segles d'història: la seva església mostra ecos del monestir de Poblet

Leer en Castellano
Publicada
Actualitzada

Notícies relacionades

Hi ha un punt al sud de Catalunya on el paisatge canvia completament i es torna totalment pla. És una zona de terra formada pel pas del riu, plena de camps de conreu i llacunes que transformen el seu color segons l'època de l'any. Un entorn tranquil on l'aigua dolça i la salada conviuen a pocs metres de distància, creant una barrera natural davant del mar.

Aquest espai es manté lluny de les rutes turístiques habituals i de l'accés massiu. Com que és un ecosistema molt delicat, compta amb una protecció especial que limita l'entrada de visitants per no alterar la vida salvatge. Es tracta d'una peça clau per al medi ambient, situada just al final del recorregut del riu Ebre, que exigeix ser observada amb cura i respecte.

Tresor fluvial

Es tracta de la Illa de Buda, l'illa més gran de tota Catalunya. Situada a l'extrem oriental del Delta de l'Ebre, dins la comarca del Montsià, aquest gegant de sediments abasta més de 1.000 hectàrees de superfície i té una longitud d'uns cinc quilòmetres. Pertany al municipi de Sant Jaume d'Enveja i la seva silueta triangular divideix el curs del riu Ebre en dos braços abans de la seva desembocadura: la gola principal de Llevant, al nord, i la gola de Migjorn, al sud.

El seu interior és un mosaic d'ambients naturals que la converteixen en l'aiguamoll millor conservat del Mediterrani peninsular. Hi conviuen llacunes d'aigua dolça i salabrosa, conegudes localment com "calaixos" —el Calaix Gran i el Calaix de Mar—, amb extensos canyissars i franges de sorra verge. És la llar de cavalls salvatges de la Camarga, que pasturen en llibertat, i d'una immensa varietat d'aus aquàtiques, des de flamencs fins a bernats pescaires imperials, que troben aquí refugi per a la nidificació.

Gra selecte

Més enllà del seu valor ecològic, l'illa funciona com un motor agrícola de primer ordre gràcies al cultiu de l'arròs. Aproximadament, unes 250 hectàrees de la seva superfície estan dedicades a aquest cereal, aprofitant la riquesa mineral del sòl deltàic. És aquí on es produeix una de les varietats més apreciades per la gastronomia: l'arròs bomba, la qualitat del qual es beneficia de les condicions úniques de salinitat i humitat que ofereix aquest entorn aïllat del continent.

Part de l'illa de Buda

Part de l'illa de Buda GOOGLE MAPS

La història humana de l'illa està marcada per la masia que porta el seu nom, construïda a finals del segle XIX, i per la melancòlica història dels seus fars. L'antic far de ferro, que en el seu dia il·luminava la costa arribant a fer 50 metres, va acabar cedint davant l'avanç imparable del mar i avui jau submergit, símbol de la regressió que pateix el Delta. L'illa és un testimoni viu de la lluita contra el canvi climàtic i la pujada del nivell del mar.

Visita restringida

Per conèixer aquest enclavament, el viatger ha de saber que l'accés a l'interior de l'illa està molt limitat. Com que és una propietat privada i compta amb la màxima protecció del Parc Natural del Delta de l'Ebre, no es permet l'entrada lliure de vehicles ni vianants, excepte autorització expressa o mitjançant les activitats de turisme rural gestionades per la propietat. Tanmateix, això no impedeix gaudir de la seva majestuositat des dels seus límits perimetrals.

La forma més popular i espectacular d'acostar-s'hi és a través dels creuers fluvials que surten des de Deltebre o Sant Jaume d'Enveja i naveguen per la desembocadura, vorejant l'illa. Una altra opció terrestre és arribar fins al mirador del Zigurat, una estructura de fusta elevada davant de l'illa, des d'on s'obtenen les millors panoràmiques d'aquest gegant verd, permetent al visitant entendre la immensitat i la fragilitat del tresor natural més gran de Catalunya.