La muntanya que va inspirar Gaudí per fer la Pedrera: porta d'entrada al Pirineu per a exiliats, comerciants i viatgers

Hi ha muntanyes que inspiren. La mateixa Montserrat va servir d'inspiració per a l'altra Sagrada Família de Catalunya. En canvi, hi ha una altra muntanya, molt menys coneguda, que diuen que va inspirar Gaudí per fer La Pedrera.

No és un lloc qualsevol: aquest racó de Catalunya va ser durant segles la porta d'entrada als Pirineus. Per aquí hi passava gent per qüestions de necessitat; ara ho fan per amor a l'art de Gaudí i al senderisme.

Es tracta del Congost de Collegats, un estret pas excavat pel riu Noguera Pallaresa que va ser un dels pocs accessos naturals entre la plana i el Pirineu. El que segueix sent avui és una de les formacions naturals més singulars del nord de Lleida i un espai on geografia, història i paisatge s'entrellacen.

Aquest estret té una longitud aproximada de cinc quilòmetres i se situa al límit entre les comarques del Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, dins dels termes municipals de Baix Pallars, la Pobla de Segur i Conca de Dalt.

Lloc protegit

Després de passar per Gerri de la Sal, el Noguera Pallaresa s'encasta entre les serres de Peracalç i Cuberes, aquesta última integrada a la serra de Boumort, donant lloc a un congost de parets verticals i de fort impacte visual.

L'acció constant de l'aigua sobre la roca calcària ha donat forma a un relleu abrupte, amb cavitats, surgències i formacions erosionades. Pel seu valor paisatgístic i natural, el Congost de Collegats va ser inclòs el 1992 en el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya.

Una visita inspiradora

Un dels punts més coneguts del congost és L’Argenteria, una paret de roca calcària per la qual brolla aigua de manera constant. El degoteig ha modelat la pedra, creant formes irregulars i ondulades; d'aquí la inspiració atribuïda a Gaudí.

Més enllà de la forma, a l'hivern, quan l'aigua es congela, la roca es cobreix de caramells que reflecteixen la llum i generen tons platejats. Els fotògrafs de natura ho gaudeixen especialment.

Tota aquesta singularitat geològica de Collegats no només va atreure persones necessitades i amants de la natura. A finals del segle XIX, el congost va ser visitat per Antoni Gaudí, que va quedar impressionat per les seves formes.

Diversos estudis i testimonis han assenyalat aquest paisatge com una de les fonts d'inspiració natural de l'arquitecte per concebre les façanes sinuoses de la Casa Milà.

Què se'n diu

Tot i que Gaudí mai no va deixar constància escrita directa d'aquesta relació, l'analogia entre les formes del congost i l'arquitectura de La Pedrera ha estat destacada per historiadors i divulgadors del modernisme.

Més enllà del seu valor natural i inspirador, Collegats té, sense voler-ho, un valor històric molt important. Abans de l'obertura de la carretera moderna, el pas es feia per camins de ferradura estrets i perillosos, utilitzats per comerciants, traginers i viatgers.

Pas estret

L'any 1678, el duc de Cardona va autoritzar la família Berenguer, de la Pobla de Segur, a millorar el pas i a cobrar portatge, consolidant així el control del trànsit per aquest punt estratègic, tot i que sense millorar de manera substancial la dificultat del recorregut.

El Diccionari de Pascual Madoz ja descrivia al segle XIX un pas estret, tallat a la roca, on en alguns trams no podien creuar-se dues cavalleries alhora. No va ser fins al 1905 que la carretera va aconseguir travessar l'estret.

Finalment, a principis de la dècada de 1990 es van construir dos túnels que van millorar la seguretat i la fluïdesa del trànsit. Els antics trams van quedar tancats al trànsit rodat i avui formen part d'itineraris senderistes.

No tot acaba amb les infraestructures. A l'entrada sud del congost es troba la Font de la Figuereta, des d'on parteix l'antic camí de ferradura que travessa Collegats.

Un monestir medieval

El recorregut passa a prop del monestir de Sant Pere de les Maleses, un cenobi excavat parcialment a la roca i avui en ruïnes, situat al barranc de Sant Pere, testimoni de la importància espiritual i estratègica del lloc durant l'Edat Mitjana.

El camí voreja també la cova de la Serp, associada a una llegenda popular que reflecteix la por que durant segles va inspirar aquest pas abrupte i aïllat. Potser part d'aquestes històries va ser el que va atreure Gaudí a visitar-lo i, a més, el va inspirar.