Sembla Amsterdam però és Catalunya, el poble de Girona que fascina la premsa internacional: "Dels pocs llocs on encara es pot passejar"

Moltes vegades la comparen amb Venècia, però la ciutat és molt més nova. Aquí no hi ha palaus ni góndoles; el que hi ha són vaixells, més concretament iots o petites barques per sortir al mar. Per això és un petit Amsterdam a Catalunya.

El seu urbanisme és tan curiós que, tot i estar a la Costa Brava, mai es parla de les seves platges, sinó dels seus carrers. Encara que, més aviat, es parla dels seus canals. I és que, com passa amb la capital dels Països Baixos, aquest poble canal està envoltat d'aigua. Potser per això, als seus carrers regna la calma.

Així ho constatava recentment un article publicat a la premsa internacional. El diari britànic The Mirror parlava amb un anglès que hi viu i ho deia tal qual: "A banda de ser un dels destins turístics més atractius de la Costa Brava, també és un dels pocs pobles on es pot passejar tranquil·lament sense grans multituds". Un fet poc habitual a l'estiu.

No és que el poble no rebi visites, però no tantes com altres municipis més coneguts del seu entorn, com Pals, Begur, Platja d’Aro o Palamós. El turista estiuenc sol ser local, catalans i espanyols en la seva gran majoria, i en "els mesos freds impera la tranquil·litat".

Menys de mig segle de vida

I és que a Empuriabrava o se l'estima o se l'odia. Hi ha qui no suporta haver de creuar els canals i d'altres que veuen que aquesta gran marina és tan original i tranquil·la que bé val la pena una visita o una estada prolongada.

Es tracta d'una localitat jove, de menys de 50 anys d'història, amb una mida reduïda i una població de tot just 8.000 habitants. Una marina convertida en poble amb més de 25 milles navegables.

Gran port d'Europa

Totes aquestes característiques converteixen Empuriabrava en el major port esportiu residencial d'Europa. La seva xarxa de canals, que serpentegen entre cases blanques de teulades vermelloses i jardins cuidats, ha fet que la comparin amb Venècia o Amsterdam, tot i que té una personalitat més assolellada, oberta i decididament catalana.

L'arquitectura del lloc està dissenyada per dialogar amb l'aigua. Moltes cases tenen la seva pròpia embarcació atracada a la porta, i els canals s'utilitzen tant per passejar com per desplaçar-se. I si no se'n disposa de cap, els visitants poden llogar barquetes sense necessitat de llicència.

Què veure

Però no tot són canals. La platja, extensa i de sorra fina, es desplega en paral·lel al passeig marítim i és perfecta per a famílies amb nens, grups d'amics o parelles que busquen gandules i còctels davant del mar.

A pocs passos es troben restaurants que ofereixen des de tapes i paella fins a cuina centreeuropea, fruit del caràcter internacional que va adoptar la zona des de la seva creació.

De fet, moltes de les cases pertanyen a propietaris alemanys, francesos, suïssos o belgues que van trobar aquí la seva segona residència ideal.

Activitats per fer

Empuriabrava també ofereix una animada vida social, però sense estridències. Bars amb terrasses davant del canal, gelateries artesanals, mercats i petits concerts donen vida als seus carrers durant les tardes d'estiu.

Per a qui busca activitats, hi ha paddle surf, caiac, windsurf, busseig o lloguer de bicicletes, a més d'una bona oferta de comerços i supermercats. Tot a escala humana: sense grans cadenes, sense gratacels, sense centres comercials.

L'entorn

L'entorn natural és un altre punt a destacar. Els Aiguamolls de l’Empordà, situats a molt poca distància, ofereixen rutes a peu o en bicicleta entre llacunes, aiguamolls i observatoris d'aus.

En aquesta zona protegida es respira el contrast entre la modernitat dels canals i la riquesa biològica del paisatge original. Els camins rurals que envolten Empuriabrava connecten amb masies, petits pobles i platges solitàries on el turisme encara no ha arribat.

Com arribar-hi

Com passa amb Amsterdam, els canals no fan inaccessible Empuriabrava. S'hi arriba perfectament amb cotxe des de Barcelona. N'hi ha prou amb agafar l'autopista AP-7 en direcció nord fins a la sortida 4 (Figueres Sud / Roses). Des d'allà, es pren la carretera C-260 en direcció a Roses i, a uns 10 quilòmetres, es troba el desviament senyalitzat cap a Empuriabrava.

Una altra opció és anar per la N-II, una ruta una mica més lenta, però amb vistes al mar. Per l'autopista, ara gratuïta, es triga una hora i 45 minuts; per la nacional, el trajecte pot allargar-se fins a les dues hores.