En observar l'horitzó de les vastes planes de l'interior de Catalunya, una anomalia geomètrica interromp la suavitat del paisatge agrícola habitual. Una silueta compacta i de pedra corona un petit turó que desafia la lògica de l'expansió urbana moderna amb una forma circular gairebé perfecta. Des de la distància es percep com un bloc solitari, una fortificació que ha rebutjat diluir la seva essència amb perifèries modernes o afegits arquitectònics recents i es manté aïllada sobre el terreny com un vaixell encallat en un mar de cereal.
Creuar els camps circumdants per apropar-se a la seva base suposa travessar un llindar temporal cap al segle XI, sense necessitat de realitat virtual. Cap soroll de trànsit rodat arriba al cim, ni s'albiren rètols comercials estridents des de l'exterior de l'estructura. El conjunt s'alça hermètic i silenciós, custodi d'un traçat urbà que ha sobreviscut a guerres, setges i segles de canvis polítics amb una integritat sorprenent, ja que sembla més un decorat cinematogràfic d'època que un nucli habitat contemporani.
15 cases per a 20 veïns
Es tracta de Montfalcó Murallat. Pertanyent al municipi de Les Oluges (Segarra), aquest enclavament representa l'exemple suprem de vila closa en territori català. Per entendre'n la singularitat cal anar al detall demogràfic: tot i que el municipi suma 167 habitants segons l'Idescat, la població real que resideix dins d'aquests murs és testimonial i se situa al voltant de la vintena de persones. Aquesta baixa densitat ha permès conservar intacta la seva estructura, on amb prou feines una quinzena de cases adossades lateralment tanquen el cercle sense fissures.
Montfalcó Murallat
Situat estratègicament a 602 metres d'altitud, el poble domina visualment la confluència del riu Sió i la riera de Vergós. La seva raresa arquitectònica rau en què no té muralla, sinó que és muralla: els murs del darrere dels habitatges, de gran gruix, constitueixen el perímetre defensiu exterior, cosa que impedeix qualsevol creixement urbà cap a fora i congela el poble en les seves dimensions medievals per sempre.
Accés restringit
L'entrada a l'interior del recinte roman limitada a un sol punt, una condició que en ressalta el caràcter de fortalesa inexpugnable. Un únic portal amb doble arc dovellat, situat a la façana sud, serveix com a única via de connexió amb el món exterior. Antigament aquesta porta es tancava a pany i forrellat davant de qualsevol amenaça, cosa que deixava la vila totalment aïllada i protegida per la pedra i forçava els assaltants a desistir o iniciar un llarg setge.
L'interior de Montfalcó Murallat
Montfalcó Murallat
En creuar aquest llindar, el visitant s'endinsa en un espai comunal de carrerons estrets, passadissos coberts i porxos de pedra que protegeixen del sol i la pluja. El traçat interior resulta laberíntic però acollidor, organitzat per conduir sempre cap a una plaça central. En aquesta àgora es conserva encara l'antiga cisterna que abastia d'aigua la població, un element vital per a la supervivència de la comunitat quan les portes romanien bloquejades.
Vigía de la Segarra
La temporada hivernal atorga un misticisme particular a aquest enclavament, conegut pels seus contrastos climàtics. La boira, fenomen habitual en aquesta depressió central, sol abraçar el turó durant els matins i aïlla visualment la fortalesa dels camps de conreu. Aquest clima accentua la sensació de solitud i retir, i transforma la visita turística en una experiència immersiva de silenci absolut, lluny de les rutes massificades i del soroll de les grans ciutats.
Castell de Montfalcó Murallat
Dins d'aquest caparrot de pedra destaca la església de Sant Pere, situada en un dels extrems del recinte emmurallat. El temple aprofita una torre circular defensiva prèvia per allotjar-ne l'absis i uneix la fe religiosa amb la necessitat militar de l'època. Cada carreu del paviment i cada arc dels passadissos narra un passat de frontera, quan aquestes terres formaven part de la marca defensiva que separava territoris cristians i musulmans.
Vida interior
Malgrat la seva aparença de museu a l'aire lliure, Montfalcó Murallat manté signes vitals i evita ser un poble fantasma. Un restaurant opera dins dels murs amb una oferta de cuina tradicional que atrau visitants de tota la província i manté viu el foc dels fogons. L'aroma dels guisats i la brasa sol impregnar els corredors de pedra els caps de setmana i aporta un contrapunt càlid a l'austeritat freda de l'arquitectura defensiva.
La logística per visitar el lloc requereix deixar el vehicle extramurs, en una zona habilitada als peus de l'entrada principal. El respecte per l'estructura per als vianants és absolut per garantir que la fotografia de l'interior no es vegi alterada per elements moderns. Suposa una parada obligatòria per a qui vol entendre la història de Catalunya a través de les seves pedres més resilients, en una càpsula del temps habitada per tot just unes poques famílies.