Publicada

No totes les aigües termals es paguen. Hi ha fonts que brollen lliures i permeten que tothom que ho desitgi pugui beneficiar-se de les seves propietats.

En les muntanyes de Girona, sense anar més lluny, hi ha unes aigües que surten a la superfície i formen una piscina de la qual qualsevol pot gaudir. I, a més, fer-ho gratis.

L'olor la delata abans de veure-la. És una aroma suau però inconfusible, a sofre, que anuncia que l'aigua que corre aquí no és una qualsevol. 

L'aigua brolla a 28,5 graus de manera constant, fumeja a l'hivern i ha estat durant generacions un petit tresor popular. Sense cartells estridents ni grans infraestructures, aquesta piscina termal gratuïta continua sent un dels secrets millor guardats de l'interior de Girona.

Lloc de trobada

Durant dècades va ser un lloc de trobada quotidià. A principis del segle XX, quan el termalisme vivia la seva edat d'or, famílies senceres acudien a passar el dia, a passejar, a prendre la fresca i, sobretot, a aprofitar les propietats d'un manantial considerat mineromedicinal.

Hi havia un banc i una taula de pedra sota l'ombra d'una gran platanera, i uns safareigs públics on les dones rentaven la roba amb aigua calenta natural mentre els nens guardaven torn. El lloc era conegut, concorregut i profundament integrat en la vida social de l'entorn.

Per què el seu nom

L'aigua que dóna sentit a tot és de composició carbonatada sòdica i conté sulfur d'hidrogen, responsable d'aquesta olor tan característica que li dóna nom: la Font Pudosa, és a dir, pestilent.

Des de molt aviat se li van atribuir beneficis per a afeccions cutànies i digestives, tant pel bany com per la ingesta. No és casual que el 1915 Damià Cardoner deixés per testament 100.000 pessetes al municipi per construir un balneari, un projecte que mai va arribar a materialitzar-se, però que dóna idea del valor que s'atorgava al manantial.

Amb el pas del temps, però, la història va fer un gir. A partir dels anys 60 i 70, l'estiueig es va desplaçar cap a la costa i les noves generacions van deixar de freqüentar el lloc.

La degradació va anar en augment: la part superior de la font es va convertir en un abocador, es va instal·lar una fossa sèptica a pocs metres del manantial per raons tècniques vinculades al clavegueram i, el 1993, un fort aiguat va arrasar la font, la taula de pedra i bona part de la vegetació. La Font Pudosa semblava condemnada a l'oblit.

De l'oblit a la cura

El canvi va arribar a les portes del segle XXI. L'interès pel patrimoni natural i per les aigües termals va ressorgir, i l'Ajuntament va iniciar un procés de recuperació integral. El 1999 es va posar en marxa l'expedient per obtenir la classificació oficial del manantial.

La Universitat de Girona i un laboratori reconegut per la Generalitat van elaborar estudis detallats sobre les seves característiques fisicoquímiques i la seva utilitat terapèutica, establint les bases per a la seva protecció i posada en valor.

Actuacions de millora

Les actuacions no van trigar a arribar. El 2002 es va construir un escullera per protegir el meandre de la riera de possibles inundacions, es va netejar i dignificar l'entorn i es van reformar els antics safareigs.

Un d'ells es va ampliar fins a permetre que una persona pogués jeure a l'aigua, donant lloc a la petita piscina termal que existeix avui. També es va acondicionar el viver inferior, integrant el conjunt en el paisatge fluvial.

El reconeixement definitiu va arribar el 31 de març de 2009, quan el Butlletí Oficial de l'Estat va publicar la resolució que declarava les aigües de la Font Pudosa com a mineromedicinals i termals.

Era l'aval institucional a segles d'ús popular i el primer pas per a una eventual explotació comercial que, de moment, no ha alterat el seu caràcter públic i gratuït.

Zona de barbacoes

El millor de tot és que aquesta protecció no només ha ajudat a donar forma de bassa a aquesta piscina natural, sinó a acondicionar la zona. No molt lluny d'allà es troba un àrea de barbacoes municipals que es pot reservar per un preu simbòlic de tres euros.

A això s'hi afegeix que, al seu voltant, la riera està plena de peixos i tortugues, i l'entorn arbrat convida a quedar-se. Un al·licient per a amants de la natura i famílies. I tot a 40 minuts de Girona.

Com arribar

N'hi ha prou amb anar a l'AP-7 i prendre la sortida de Figueres Sud. Des d'allà, cal continuar per la N-II en direcció a Figueres i enllaçar amb la carretera local cap a Sant Climent Sescebes. Un cop al municipi, cal seguir la carretera de Capmany a Roses i estar atents: la font es troba a la dreta de la via, uns 300 metres després de creuar un pont, al costat de la riera.

Des de Barcelona és el mateix camí, però el viatge dura una hora i 45 minuts. En arribar, hi ha espai per aparcar a les immediacions i l'accés final es fa a peu per un sender curt i evident.

Notícies relacionades