El poble de Catalunya de dues lletres i un patrimoni incalculable: només té 51 habitants
L'origen del poble es remunta a l'Edat Mitjana, en el context de la repoblació cristiana de la Catalunya central
Notícies relacionades
- He passat moltes vegades per aquesta estació de tren i no sabia que era modernista: una joia centenària a mitja hora de Barcelona
- El poble més bonic de Catalunya per visitar per Nadal: 1.650 tires de llums amb un efecte de pluja i una inversió de 283.500 euros
- La discreta piscina termal a 40 minuts de Girona: és gratis i compta amb un espai de barbacoes
Hi ha noms curts i després hi ha el de Su. Dues simples lletres que podrien ser l'abreviació de Susanna, però que en realitat corresponen a la denominació d'un poble de Catalunya.
Un nucli de la província de Lleida, de només 51 habitants, el nom del qual és una raresa administrativa i cultural. La conservació d'un patrimoni rural i el fet de ser només un nucli poblacional dependent de Pinós el fan especialment singular.
Su continua sent aquest reducte la manca de creixement del qual, lluny de ser un inconvenient, li ha permès conservar la seva estructura original i bona part de la seva arquitectura tradicional.
L'origen del poble es remunta a l'Edat Mitjana, en el context de la repoblació cristiana de la Catalunya central, quan es va conformar aquest petit nucli poblacional.
Zona agrícola
La documentació històrica el situa com un assentament agrícola dependent d'estructures parroquials i senyorials, sense un castell ni grans fortificacions, cosa que va condicionar el seu desenvolupament posterior.
Aquí no hi va haver mai mercats ni eixos comercials: Su va mantenir sempre una funció estrictament rural, lligada al cultiu de cereal i a la ramaderia. Potser per això conserva la seva mida reduïda i les seves dimensions originals.
Nucli històric
El nucli històric de Su està format per un conjunt reduït d'edificacions disposades entorn de carrers curts i estrets, adaptats a la topografia del terreny.
No existeix una plaça major clarament definida, sinó petits espais oberts que compleixen funcions de pas i de trobada.
![Se vende mansión de Woody Allen en Barcelona](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2025\/12\/22\/vida\/1003742718412_15541849_320x180.jpg"])
Els habitatges conserven trets característics dels pobles medievals catalans: murs de pedra, portals adintellats, cobertes de teula àrab i volums compactes.
En molts casos, les cases integren antics usos agrícoles, com pallers, corrals o magatzems, visibles encara en la disposició dels edificis. Poc ha canviat en aquest sentit.
L'església de Sant Cristòfol
El principal valor patrimonial del nucli rau precisament en aquest escàs canvi i en el seu edifici més destacat: l'església de Sant Cristòfol, documentada des del segle XI.
D'origen romànic, el temple presenta una estructura senzilla, d'acord amb l'arquitectura religiosa rural: murs de pedra, volum compacte i una ornamentació mínima.
Com és
L'edifici conserva una volumetria adaptada a les dimensions del poble. A l'exterior s'aprecia la sobrietat pròpia de l'arquitectura religiosa rural, sense grans elements decoratius.
Tot i que el temple ha estat reformat en èpoques posteriors, especialment durant l'Edat Moderna, manté elements estructurals de la seva fase medieval. Històricament, l'església ha funcionat com a centre religiós i social, articulant la vida comunitària del nucli.
![Altar del Santuario de Nuestra Señora del Sagrado Corazón](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2024\/06\/13\/vida\/862673737_13086658_320x180.jpg"])
L'entorn immediat de l'església actua com a espai de referència i articulació del mas. Al voltant del temple s'estén el conjunt d'habitatges tradicionals, alineats al llarg de carrers estrets i de traçat irregular.
Moltes d'aquestes cases conserven murs de pedra vista, portals adintellats i cobertes de teula àrab. En algunes façanes encara es distingeixen antigues obertures vinculades a usos agrícoles, com accessos a pallers o magatzems.
Urbanisme
Avui aquestes funcions ja no es mantenen, però l'escàs canvi de l'urbanisme i de les construccions residencials ha permès que el conjunt conservi una notable coherència.
El patrimoni de Su no es limita al nucli construït, sinó que s'estén a l'entorn natural immediat. Aquest està format per camps de cereal, prats i zones de bosc, que canvien notablement segons l'estació de l'any.
Rutes per fer
Des del nucli urbà surten camins rurals que connecten amb masies disperses i altres petits nuclis del municipi de Pinós.
Aquests camins formen part de la xarxa històrica de comunicació del territori i permeten comprendre com s'estructurava l'activitat agrícola i ramadera. No es tracta de rutes turístiques senyalitzades, sinó de vies tradicionals que segueixen en ús per a feines rurals i desplaçaments locals.
![El mercadillo navideño más esperado en un pueblo de Lleida: solo este sábado](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2025\/12\/24\/vida\/1003742718920_15548259_320x180.jpg"])
L'absència d'elements turístics afegits, panells interpretatius o infraestructures específiques fa que la visita a Su se centri exclusivament en l'observació del conjunt urbà i del seu entorn, permetent una lectura directa del patrimoni rural del Solsonès.
Com arribar-hi
La visita és relativament fàcil, és una hora i quart des de Lleida. La forma més directa d'arribar a Su en cotxe és agafar la C-12 en direcció a Balaguer i enllaçar posteriorment amb la C-26 cap a Solsona. Un cop allà, es continua per carreteres locals senyalitzades en direcció a Pinós i al nucli de Su.
Des de Barcelona, l'accés habitual es fa per la C-55 en direcció a Manresa. Des d'allà, es continua cap a Solsona, bé seguint la mateixa C-55 o enllaçant amb la C-26.
