El poble de Tarragona on fan el millor oli d'oliva verge extra de Catalunya: el seu nom deriva d'un terme àrab

Diversos olis elaborats a la província de Tarragona s'han situat entre els destacats a la segona edició dels Premis Nacionals als Millors Olis d'Oliva Verge Extra de Catalunya, celebrats aquest dissabte a Les Borges Blanques durant la primera Nit de l'Oli d'Oliva Verge Extra Català.

L'acte, presidit pel conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, va reunir nombrosos representants del sector oleícola, així com autoritats comarcals i territorials de tot el país.

En total, el certamen va atorgar 72 distincions distribuïdes entre les seves diferents categories, reconeixent la qualitat de 186 olis. D'aquests, 31 premis van recaure en productors de la demarcació de Tarragona.

El desconegut poble medieval del Pirineu de Lleida que va enamorar Camilo José Cela: "A l'hivern, es tapa amb la neu per no morir de fred"

Premiats

Els municipis més guardonats van ser la Sénia i Batea, amb cinc guardons cadascun. A la Sénia, la firma Miliunverd es va imposar en la categoria de Millor oli afruitat verd mitjà de petits productors amb les seves propostes Arbor Sacris i Casolí. L'empresa, també, va destacar en l'apartat de Millor monovarietal de varietat fragua amb Arbor Sacris, que a més va obtenir el reconeixement al Millor embalatge.

En el cas de Batea, Comercial Az-Azeytun va ser distingida com el Millor oli afruitat verd lleuger de petits productors per les seves elaboracions Arbequina i Ella i Naltres. Així mateix, la companyia va obtenir el premi al Millor oli afruitat madur de petits productors amb Ella i l’Ariadna i Ella i l’Adam, i es va endur el guardó al Millor monovarietal arbosana amb Ella i Naltres.

Oli CANVA

De Lleida a Barcelona: el poble de Catalunya que es canvia de província

Poble de Tarragona

La Sénia és un dels pobles premiats, situat a la comarca del Montsià, i que s'emplaça al costat del riu del mateix nom. Amb una superfície d'aproximadament 108,41 km² i una altitud d'uns 369 metres sobre el nivell del mar; té una població de 5.516 habitants, segons dades de l'INE 2025.

El nom deriva del terme àrab saniya, que fa referència a un molí fariner o roda hidràulica, i reflecteix la presència històrica de les infraestructures de la zona. 

La història, d'aquest poble, és llarga i complexa, amb presència humana documentada des de l'època prehistòrica. Encara que la cronologia exacta de la seva fundació no està completament definida, se sap que la zona va estar habitada des de temps antics i que més tard va passar per períodes de domini romà, visigot i musulmà abans d'integrar-se en les estructures cristianes de l'Edat Mitjana. En èpoques modernes, aspectes com la seva ubicació estratègica han marcat episodis significatius, entre ells la construcció d'un aeròdrom militar durant la guerra civil espanyola (1936-1939), que va servir tant a les forces republicanes com al bàndol sublevat i va deixar una empremta històrica reconeguda.

La Sénia FEM TURISME

Economia i cultura

L'economia tradicional de la Sénia va estar basada en l'agricultura de secà, amb conreus d'oliveres, vinyes i cereals com a pilars productius. Al segle XX es va produir una transformació industrial significativa, marcada pel desenvolupament d'una indústria del moble, que ha convertit el municipi en un referent dins del sector a Catalunya i Espanya. 

El patrimoni cultural i natural inclou tant el seu nucli històric, amb la seva arquitectura de diferents èpoques i carrers, que conserven un aire tradicional, com el seu entorn natural, que serveix de porta d'entrada a espais protegits com els parcs naturals de la Tinença de Benifassà i Els Ports. El municipi celebra diverses tradicions i festivitats, entre elles la festa major a l'agost amb curses de cavalls; i la romeria al Santuari de la Mare de Déu de Pallerols, al setembre, que reflecteixen la identitat sociocultural de la comunitat.