Del tren al iogurt: el poble de Lleida que enganya amb el seu nom de cava

Qui sigui fan del cava pot sorprendre's circulant per les carreteres de la província de Lleida. Al bell mig de l'altiplà de la Segarra hi ha un municipi amb nom de bombolla: Sant Guim de Freixenet.

Té alguna cosa a veure amb els cellers? No; aquests són al Penedès. El topònim té un origen més tradicional. Es tracta d'un nom compost que fa referència a la vegetació de l'entorn, més concretament al freixe, freixe en català.

L'hotel victorià dels Pirineus que sorprèn la Guia Michelin: només té 20 habitacions

Tot i que el nom actual del municipi sorgeix al segle XX, quan es van fusionar els antics nuclis de Sant Guim i Freixenet, dues petites comunitats rurals que van acabar formant un sol poble.

Però aquesta tradició agrícola i ramadera de la comarca ha canviat. La fisonomia actual de Sant Guim de Freixenet és sorprenentment moderna.

L'arribada del ferrocarril

El gran motor del seu desenvolupament va ser l'estació de tren, inaugurada a començaments del segle XX com a part de la línia Barcelona–Lleida. Ho va canviar tot.

Per començar, el seu urbanisme: es van traçar carrers rectilinis i plans, poc habituals en pobles medievals, en funció de l'estació, que es va convertir en punt neuràlgic. I, al seu voltant, es van aixecar tallers, magatzems i petits comerços que van dinamitzar la vida econòmica.

L'iogurt que ho va canviar tot

A la història ferroviària s'hi afegeix un altre element que ha projectat Sant Guim de Freixenet molt més enllà de les seves fronteres: Pastoret, la reconeguda marca de iogurts i postres làctics.

L'empresa, que va començar com una petita explotació familiar, ha crescut fins a convertir-se en un referent internacional, amb una planta de producció situada als voltants del poble.

Sant Guim de Freixenet AJUNTAMENT DE SANT GUIM DE FREIXENET

Pastoret ha generat ocupació, ha fixat població i ha situat Sant Guim al mapa per a milers de consumidors que desconeixen que la marca va néixer aquí. No tenen caves, però els iogurts també donen riquesa.

Tanmateix, al voltant de l'economia que ha afavorit el creixement del municipi, sobreviu el passat medieval i històric del lloc. I, com és habitual, l'església ocupa un paper central.

Més enllà de l'estació

És el principal edifici patrimonial del nucli antic. D'origen romànic, ha estat reformada en diferents èpoques, combinant elements medievals i moderns. El seu campanar corona la part alta del poble i és una referència visual inconfusible.

Més enllà de l'estació, que manté l'estructura original, les velles escoles i alguns habitatges conserven l'estil propi de la primera meitat del segle XX, en contrast amb l'arquitectura de pedra tradicional.

Bé d'interès cultural

Perquè sí, com a bon poble de passat medieval, aquí encara es poden veure diverses bordes i masies aïllades, amb els seus camps de conreu que expliquen l'economia històrica de l'Alta Segarra. Això sí, ara queden als marges del nucli urbà.

I més enllà, la constel·lació de petits municipis de notable valor patrimonial com Amorós, La Rabassa o La Tallada, declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. Tot i tenir un sol carrer i diverses masies, en aquest enclavament s'aixeca el Celler Cooperatiu, una obra de l'arquitecte Cèsar Martinell (deixeble de Gaudí), construïda el 1920 i considerada part destacada del patrimoni català.

El poble abandonat de Tarragona que ressuscita per Nadal: un pessebre fa el miracle

Com arribar-hi

Per això, encara que no tinguin caves, una visita a Sant Guim de Freixenet bé val la pena. Aquí hi ha calma, història i patrimoni als quals s'accedeix còmodament en cotxe.

És a 50 minuts de Lleida i és tan fàcil arribar-hi com agafar l'A-2 i sortir en direcció a Cervera. Després d'abandonar l'autovia, una carretera local ben senyalitzada condueix al municipi en uns deu minuts. Des de Barcelona el camí és el mateix, només que en direcció contrària i una mica més llarg: el trajecte en cotxe dura una hora i 20 minuts, amb carreteres amples, fluides i ben senyalitzades.