Un antic tren miner convertit en camí: la via verda perfecta per recórrer aquesta tardor
Aquest sender pel Pirineu connecta pobles, història i paisatge
Altres notícies: El castell medieval a una hora de Barcelona construït sobre un volcà: va patir la invasió de Napoleó
Notícies relacionades
El ferrocarril va entrar a Espanya per Catalunya. Fa més de 175 anys de la inauguració de la línia ferroviària Mataró-Barcelona i la situació ha canviat molt.
L'arribada del tren va suposar una revolució social i econòmica sense precedents. Va permetre créixer a molts municipis que, gràcies a les noves connexions, es van fer més forts. També va beneficiar petites localitats de l'interior del territori.
Algunes d'aquestes vies no es van construir únicament per connectar els veïns, sinó per enllaçar indústries. Molts d'aquests traçats segueixen actius; d'altres, amb el progressiu descens del pes del sector secundari a Catalunya, van desaparèixer juntament amb les fàbriques. Però van quedar els rails.
Nombroses muntanyes de Catalunya amaguen entre la vegetació llargues vies de ferro que recorden el passat del lloc. Reconvertides i rebatejades ara com a vies verdes, ofereixen al senderista la possibilitat de passejar per la muntanya i per la història.
Sender miner
Una d'aquestes rutes d'interior que aprofita les antigues vies és la que uneix Ripoll amb Sant Joan de les Abadesses, dues localitats religioses amb un passat industrial considerable.
Coneguda com la Ruta del Ferro i del Carbó, aquesta via verda segueix l'antic traçat ferroviari destinat al transport de carbó i ferro procedent de les mines d'Ogassa. Es pot recórrer en bicicleta o a peu.
Ruta històrica
El camí permet travessar diversos municipis de la vall del Ter seguint una infraestructura que explica l'evolució industrial de la regió entre els segles XIX i XX, passant també per Sant Pau de Segúries.
La construcció del ferrocarril, a finals del segle XIX, va respondre a la necessitat de transportar grans quantitats de carbó des d'Ogassa i mineral de ferro des d'explotacions de muntanya.
Gorg de Malatosca VIES VERDES GIRONA
Ripoll, amb una fàbrica metal·lúrgica activa i connexió ferroviària cap a Barcelona des de 1880, es va convertir en el node on es centralitzava el transport cap a les principals indústries del país.
Aquell mateix any es va inaugurar la línia fèrria que connectava Ripoll amb Sant Joan de les Abadesses, però no seria fins al 1887 quan es va completar l'extensió cap a Ogassa, construïda específicament per canalitzar la producció de les mines de carbó.
Per on passa
En els seus primers quilòmetres, l'itinerari segueix la vall del Ter pel seu marge esquerre. El traçat conserva corbes àmplies, pendents suaus i una geometria estable dissenyada per a les locomotores de vapor.
El camí travessa àrees de ribera i zones agrícoles que històricament van proveir Ripoll i els nuclis veïns. Tot i que la vegetació és avui dominant, el recorregut manté elements propis del passat ferroviari, com murs de contenció, terraplens i canalitzacions laterals.
Punts clau
L'arribada a Sant Joan de les Abadesses constitueix un dels punts més destacats des del punt de vista històric i interpretatiu. El municipi va ser, des de finals del segle XIX, el centre logístic del transport miner.
Aquí encara es conserva l'antiga estació i part de les estructures vinculades al ferrocarril, avui reutilitzades com a equipaments públics. Aquests elements permeten identificar com funcionava la cadena extractiva: des de la càrrega de vagonetes a Ogassa fins a la seva transferència als combois que es dirigien cap a Ripoll.
Ruta del Ferro i el Carbó VIES VERDES GIRONA
Abans d'arribar al destí, el caminant passa per Ogassa, un dels principals centres miners del Pirineu català, que va mantenir explotacions actives fins al 1967.
El traçat que pujava fins a les mines incloïa plans inclinats i apartadors específics per a locomotores, tot i que part d'aquestes infraestructures va desaparèixer després del tancament de l'activitat.
Millores de comunicació
El camí permet reconèixer l'organització del territori industrial: zones d'extracció, àrees de càrrega, antigues edificacions auxiliars i restes d'instal·lacions vinculades a l'explotació del carbó.
A més del seu interès miner, la Ruta del Ferro i del Carbó connecta amb elements històrics d'èpoques anteriors. A Sant Joan es troba el Pont Vell, una construcció medieval documentada des del segle XII que va facilitar les comunicacions entre ambdós marges del Ter.
Excursió estesa
L'extensió més recent de la ruta cap a Sant Pau de Segúries segueix un antic traçat de la carretera general, avui en desús. Aquest tram complementa l'itinerari ferroviari i amplia la seva funció interpretativa cap a un paisatge marcat per l'activitat agropecuària.
Tot i que no guarda relació directa amb la mineria, la seva integració permet oferir un recorregut més complet de la vall mitjana del Ter i proporciona una visió més àmplia del desenvolupament territorial a la comarca.
