L'escapada nadalenca a Catalunya que no et pots perdre: aquest poble on viuen 20 persones és una postal d'hivern

Hi ha llocs que, tan bon punt arriba desembre, semblen apagar-se per fora per encendre's per dins. Pobles diminuts on el fred s'escola entre les pedres antigues, les xemeneies es desperten d'hora i el silenci pesa més que la neu. Racons que no necessiten mercats nadalencs ni llums espectaculars per respirar hivern: els basta el seu ritme lent, la seva olor de llenya i la sensació d'estar aïllats del calendari.

En un d'aquests pobles, amagat entre muntanyes i custodiat per un riu glaçat, la vida transcorre suspesa. Les cases de pedra fosca, els ponts que cruixen a primera hora i la humitat que amara les façanes creen una atmosfera que no sembla d'aquest segle. Allà, el Nadal no se celebra: simplement succeeix, embolcallat en boires baixes, passes lentes i una calma que converteix el paisatge en una postal involuntària.

El laberint de 14 quilòmetres ocult sota el sòl del Priorat: una visita al passat miner del Priorat

Postal d'hivern

És el cas de Beget. Situat a la comarca de la Garrotxa, a la província de Girona, pren vida a final d'any. Allà hi viuen tot just 20 habitants, situat a 541 metres d'altitud sobre el nivell del mar. És petit, aïllat i silenciós. No hi ha gens de saturació, ni decoració excessiva. Natura pura i dura, sense artificis.

Beget Shutterstock

El seu origen medieval avala l'arquitectura empedrada que forma el nucli urbà. No obstant això, malgrat la seva llarga tradició, segueix viu. Sobretot, per Nadal. Es tracta d'una idíl·lica postal d'hivern. El clima ennuvolat, fins i tot nevat, juntament amb la màgia que ofereix el paisatge de muntanya, són l'ambient perfecte per acompanyar l'aspecte del municipi.

Què veure

És un poble que sembla estar aturat en el temps. Anar-hi significa trobar repòs i tranquil·litat. La seva màgia no està en la decoració, tampoc en els esdeveniments que s'hi celebren. És en poder gaudir del seu ambient. Passejar pels seus carrers empedrats, que manquen de trànsit, és un plaer. Té dos o tres carrers principals, però el traçat és molt bonic.

Beget GETTY IMAGES

Caminant pel seu nucli urbà, es pot trobar el pont medieval. Es tracta d'un dels racons més fotografiats de Beget. Per sota seu hi passa el riu, que porta el nom del municipi. La seva aigua, freda i cristal·lina, pot arribar a glaçar-se a les roques. Juntament amb la boira matinal, es barreja un escenari digne de ser immortalitzat.

D'altra banda, hi ha l'Església de Sant Cristòfol. Es un temple romànic del segle XII, d'estil romànic. El seu campanar alt i estret destaca especialment quan la llum és baixa. Així doncs, al desembre, hi ha moltes hores daurades que fan lluir tot el seu encant. A l'hivern, la pedra humida s'enfosqueix i el contrast amb la fusta i la molsa magnifica el seu encant.

Església de Sant Cristòfol de Beget | WIKIPEDIA

La impressionant ruta per córrer per la muntanya a Girona: recorregut emblemàtic entre volcans

Com arribar-hi

Arribar fins a aquest racó no requereix pressa, però sí disposició a deixar enrere la comoditat de les carreteres amples. L'accés serpenteja entre muntanyes i boscos densos, amb corbes que conviden a baixar la velocitat i mirar el paisatge. A mesura que un avança, la senyal del mòbil desapareix i el silenci guanya terreny: és la primera pista que el destí és a prop.

L'últim tram, estret i solitari, actua com a transició natural. No és un camí complicat, però sí un que obliga a conduir amb calma, especialment a l'hivern, quan la humitat o la gebrada poden aparèixer a qualsevol corba. Al final, després de diversos quilòmetres de muntanya, el poble emergeix de cop, compacte i serè, com si hagués romàs amagat expressament. Arribar-hi no és només desplaçar-se: és entrar en un altre ritme.