Per als catalans és un imprescindible: un sender que alguna vegada a la vida s'ha recorregut. Potser, no sencer, una part, però passejar per aquí és quedar impressionat pels paisatges de Catalunya.
Ho té tot: penya-segats, muntanyes, platja, coves i miradors. Fins i tot un pot trobar-se amb piscines naturals al costat del mar. D'aquí que enamori a locals i a la premsa internacional.
El mitjà The Veritas News, dependent de l'Eastern Nazarene College de Massachusetts (Estats Units) ha dedicat tot un article a aquesta ruta i s'ha desfet en elogis.
En paraules de la pròpia publicació, és “el camí de la costa més espectacular de Catalunya”. Es tracta, com no, del Camí de Ronda.
Un sender de 200 quilòmetres
Sota aquest nom tan particular s'amaga un camí que va des de Portbou al Delta de l'Ebre, encara que amb interrupcions. La ruta més llarga i seguida es troba a la Costa Brava. Recorre els 200 quilòmetres que van de Blanes a la frontera amb França.
En aquest itinerari costaner, el visitant descobreix alguns dels racons més espectaculars de la Mediterrània i gairebé totes les platges i cales de la Costa Brava. Com diu el citat diari, “cada corba del camí regala una postal”.
Origen policial
El curiós és que aquest camí va néixer com a mecanisme de control. Al segle XIX, el contraban estava a l'ordre del dia i la Guàrdia Civil, així com els delinqüents, van començar a obrir-se camí entre els penya-segats de la costa.
De fet, diversos documents històrics asseguren que el Camí de Ronda va néixer amb una finalitat molt clara: que els cossos de vigilància controlessin el contraban marítim. D'aquí el seu nom, “ronda”, com es coneix el recorregut de control que fan les patrulles.
Ruta pel Camí de Ronda
Com passa també amb la tecnologia militar, els usos van canviar i es van acostar a la ciutadania. Així, amb el pas del temps, i especialment a partir de la segona meitat del segle XX, el Camí de Ronda va anar perdent la seva funció policial i guanyant un paper essencial en l'oci i el turisme.
No ha estat fàcil. Molts trams van quedar abandonats durant dècades i només l'auge del senderisme i la revalorització del patrimoni natural van fer renéixer l'interès per condicionar el camí.
Per on passa
L'especulació immobiliària i l'erosió del sòl i els penya-segats obliguen cada any a redissenyar i reforçar el terreny. Avui, gràcies a intervencions municipals i a la protecció ambiental és un dels senders més estimats.
El gran atractiu del Camí de Ronda és que transcorre literalment enganxat al mar. En alguns punts, les escales tallades a la roca baixen fins a tocar l'aigua; en altres, les passarel·les s'eleven sobre penya-segats que ofereixen vistes obertes cap a una Mediterrània lluminosa.
Què veure
El paisatge està marcat per pinedes inclinades sobre la costa, cales amagades que només es poden assolir a peu i parets de granit i gres que cauen en vertical sobre el mar.
Aquesta varietat és una de les seves grans virtuts. Hi ha trams tranquils, pràcticament plans, ideals per a famílies o caminants ocasionals, com el recorregut urbanitzat de S’Agaró, construït a principis del segle XX seguint un disseny elegant i monumental.
Altres, com els que envolten Begur, són més exigents: pugen i baixen constantment entre cales profundes, com Aiguablava, Sa Tuna o Aiguafreda, i requereixen un mínim de forma física.
Més al nord, entre Roses i el Cap de Creus, el camí adquireix un caràcter més salvatge i la tramuntana pot complicar l'excursió
Racons amb història
En municipis com Tossa de Mar, el camí voreja muralles medievals; a Calella de Palafrugell, passa al costat de velles barques varades que encara s'utilitzen a l'estiu; i a Port de la Selva, serpenteja al costat de cases emblanquinades d'estil tradicional.
Més enllà del descobriment del paisatge, una passejada pel Camí de Ronda també serveix per conèixer o topar-se amb la història. Sense anar més lluny, es poden veure les petjades de la Guerra Civil.
Un camí per fases
Al llarg del camí, el senderista pot trobar-se amb búnquers amagats entre la vegetació. També sobreviuen petites posicions defensives situades en punts estratègics i fins i tot algunes torres de defensa molt més antigues.
El millor de tot, però, és que no cal fer els 200 quilòmetres d'una tirada. Es pot fer per fases o quan es va a una ciutat de la Costa Brava començar a recórrer un tram i conèixer cales amagades al camí.
Camí de Ronda de Calella de Palafrugell
La senyalització, a la majoria de trams, és clara i està actualitzada. A més, molts municipis han incorporat panells informatius, escales rehabilitades i miradors condicionats.
Durant l'estiu, l'afluència augmenta de manera notable, però a la tardor és ideal per recórrer-la amb calma. Això sí, el vent pot jugar en contra.
En qualsevol cas, avui el Camí de Ronda s'ha “convertit en un dels senders més populars de Catalunya”, tant que així el coneixen a la premsa estrangera.