No és l'hotel Arts: el primer gratacel de Barcelona va ser la Casa de Cambó i té les millors vistes a Ciutat Vella
L'edifici també va ser pioner en l'ús i instal·lació de l'ascensor
També et pot interessar: La casa modernista convertida en un exclusivo club privado: "Solo accesible para socios"
Notícies relacionades
- Confirmat per l'Ajuntament de Barcelona: aquest és el motiu pel qual les llums de Nadal es posen amb antelació
- El poble de Catalunya on estiuejava Risto Mejide: té una de les platges més extenses de Tarragona
- L'inconnit poble modernista dissenyat per un deixeble de Gaudí: “Fa cent anys, tot això era desert”
Un dels gratacels més mítics de la ciutat de Barcelona és l'Hotel Arts. Construït abans de les olimpíades, juntament amb la torre Mapfre van ser rebatejats com les Torres Bessones catalanes.
La seva alçada està a anys llum dels edificis del World Trade Center de Nova York, conegut amb el mateix nom. En qualsevol cas, amb la seva inauguració, molts es van convèncer que el futur de Barcelona era allà. No va ser així.
Les torres que, per a molts, eren els primers gratacels de Catalunya, no van tenir rèplica fins bé entrat al segle XXI, quan es va dissenyar Diagonal Mar. Un èxit relatiu si es compara amb el que realment es va considerar el primer gratacels de Barcelona.
Aquest edifici, que en breu celebra el seu centenari, és ignorat per molts avui. En canvi, va ser tot un model. Tant és així que segueix en peu i, al seu voltant, hi ha desenes de construccions més altes que l'han fet ombra. A mitges.
Canvi de nom i propietari
Si bé les vuit plantes del primer gratacels de Barcelona ja han estat àmpliament superades, té alguna cosa que el fa únic. Allà no només va viure Francesc Cambó, sinó que encara allotja la seva biblioteca. Un espai que no molts barcelonins.
El seu nom actual, Grand Hotel, no permet saber que aquest racó encara existeix. Des del 2005, aquest edifici històric és un allotjament per a turistes. De luxe, amb grans secrets al seu interior, però sense ser dels més famosos.
On és
L'hotel es troba en ple Via Laietana. Es va construir el 1926 i, per a la Barcelona de l'època, va ser tota una revolució.
No només va ser el primer gratacels de Barcelona, sinó també va ser el primer amb ascensor, el primer amb jardí a la teulada i el primer que va atrevir-se a situar una residència privada a l'àtic.
Façana del Gran Hotel Central Barcelona GRAND HOTEL CENTRAL
L'artífex d'aquesta fita va ser el mateix Francesc Cambó. Polític, empresari i mecenes, va ser un dels grans intel·lectuals del catalanisme de començaments del segle XX.
En plena transformació urbanística de la ciutat i inspirat pel que havia vist en els seus viatges per Europa, va voler aixecar el primer gran edifici de la nova carrer i va comptar amb grans suports per aconseguir-ho.
Qui ho va fer
El burgès va encarregar el projecte a Adolf Florensa, qui va posar tot el seu empeny en dur la modernitat arquitectònica a Barcelona. I ho va aconseguir.
L'arquitecte va aplicar els principis racionalistes de l'Escola de Chicago a la part central, destinada a oficines, i una estètica més clàssica i novecentista en els nivells inferior i superior. I allà viuria Cambó.
Una revolució burgesa
El polític no va voler allotjar-se en la planta principal, com fins llavors feia la burgesia catalana. Es va mudar a l'àtic, d'aquí que decidís posar un ascensor.
El món el va seguir. La classe alta local va canviar la mentalitat urbana. A partir d'aleshores, els pisos superiors, fins llavors els menys valorats, es van convertir en el símbol del privilegi i l'estatus.
Habitació del Gran Hotel Central Barcelona GRAND HOTEL CENTRAL
En la Casa Cambó, com era conegut el gratacels, l'empresari volia tenir unes vistes inigualables sobre Ciutat Vella i el mar. Des d'allà podia veure els vaixells al port i les torres de les esglésies del Gòtic.
Per a ell, aquestes vistes eren fonamentals. La llegenda urbana afirma que, a mitjan segle, quan Via Laietana va copiar la idea i es va omplir d'edificis, Cambó va encarregar a Oleguer Junyent pintar un mural de vaixells a la façana de l'edifici de davant, que li impedien veure el mar. Una obra que encara es conserva.
Un jardí a la teulada
Però l'alçada i l'ascensor no van ser les úniques revolucions de l'edifici. En el seu àtic, Cambó va manar construir un jardí privat de gairebé 1.000 metres quadrats, un autèntic oasi d'arbres, flors i escultures neoclàssiques suspendit sobre la ciutat.
Va ser el primer jardí en teulada de Barcelona, dissenyat amb tècniques innovadores de jardineria que van requerir un complex sistema de drenatge i materials lleugers per suportar el pes vegetal. Ara, idees com aquesta, s'imposen a les grans ciutats europees per reduir l'impacte de la contaminació.
Lloc de trobada
Però el de la Casa Cambó no era un mer gessamí. L'azotea disposava de fonts i boiserie franceses, amb les quals l'amfitrió impressionava les visites.
Allà, Cambó organitzava reunions polítiques i recepcions diplomàtiques, mentre contemplava l'horitzó marítim.
Biblioteca de Francesc Cambó GRAND HOTEL CENTRAL
Ja a l'interior, el ministre de Foment i Hisenda durant el regnat d'Alfons XIII, disposava d'un despatx i d'una biblioteca personal.
L'estança, que encara es conserva, està folrada en fusta i conserva part de la seva col·lecció de llibres i documents originals, juntament amb mobles d'època. Un espai que es manté gairebé intacte i es lloga per a esdeveniments culturals i literaris.
Hotel (no tan) familiar
De fet, i tot i haver-se convertit en un hotel, fins al 2021 la família encara vivia allà. El seu net, Pau Guardans Cambó, va comprar totes les participacions de la casa als seus 13 germans i va decidir tornar-li vida a aquest pioner gratacels transformant-lo en un hotel de luxe, el Grand Hotel.
Guardans, va reservar l'àtic del seu avi a la seva mare, Helena Cambó, que residiria allà fins a la seva mort. Va ser llavors, el 2021, quan l'edifici va ser adquirit pel fons luxemburguès Schroders Capital Real Estate Hotels per 93 milions d'euros.
Restaurant homenatge
L'adquisició no va fer oblidar la història. Després de reobrir el 2024, els noves propietaris han mantingut intacta la biblioteca del polític.
D'altra banda, a peu de carrer, el restaurant Can Bo ret homenatge a l'esperit del fundador. I, en caure la tarda, el mural mariner d'Oleguer Junyent s'il·lumina suavement davant de l'hotel, perquè, allà on sigui, Cambó pugui seguir gaudint de les seves vistes al mar.
*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial
