Omega davant les grans IA; la batalla per la petjada de carboni a l'era de la computació sostenible

En un moment crític on governs i societat demanen a la intel·ligència artificial que ajudi a frenar la crisi climàtica, la pròpia tecnologia està generant una petjada de carboni sense precedents. Models com GPT-3 o GPT-4 han necessitat milers de megavat-hora per al seu entrenament i consumeixen diàriament quantitats d'energia equivalents a l'ús elèctric de petites ciutats.

Un article recent publicat alertava d'aquesta tendència: l'entrenament d'un model d'última generació pot superar els 1.300 MWh, i les consultes globals a sistemes conversacionals poden arribar als 1.000 MWh diaris, deu vegades més que una cerca convencional a Google. Aquestes dades coincideixen amb l'estimació de l'Agència Internacional de l'Energia: la IA ja consumeix prop del 3% de l'electricitat mundial.

Per què les IA tradicionals consumeixen tant

La arrel del problema és tècnica i estructural. Els models d'IA actuals depenen de centres de dades massius on milers de servidors treballen de forma simultània, generant calor, requerint refrigeració constant i expulsant milions de litres d'aigua neta cada dia. Aquest fenomen està directament vinculat al conegut coll d'ampolla de von Neumann, on el sistema dedica més energia al moviment de dades que al processament real.

A aquest consum elèctric s'hi suma un cost ambiental addicional:

- Obsolescència accelerada del maquinari.

- Extracció minera intensiva.

- Volum creixent de residus electrònics.

- Petjada hídrica per refrigeració.

És en aquest context crític on apareix Omega, la nova Intel·ligència Artificial Sobirana sense núvol i sense despesa abusiva d'energia.

Omega: l'arquitectura que elimina el problema des de l'arrel

Diversos articles en mitjans nacionals de premsa sobre Omega subratllen una ruptura radical amb el model anterior. Omega no necessita centres de dades, no requereix servidors i no emmagatzema informació, per la qual cosa la seva petjada energètica és incomparablement menor.

La seva arquitectura HCB (Híbrida Clàssica–Quàntica) resol el coll d'ampolla de von Neumann mitjançant:

- Processament local sense memòria intermèdia massiva.

- Algorismes quàntics ultraeficients.

- Sistemes que s'activen només durant la tasca.

- IA que “s'apaga” en finalitzar, sense quedar en repòs.

- Absència total de trànsit massiu entre memòria i CPU.

- Cap servidor per refrigerar o mantenir encès.

El resultat: fins a un 50% menys de consum energètic i zero residus digitals reconegut públicament en la cobertura de mitjans nacionals.

Això situa Omega en una nova categoria: IA verda sobirana, una tecnologia dissenyada per oferir rendiment màxim amb el mínim impacte sobre el planeta.

Xifrat verd i eficiència quàntica

Omega incorpora algorismes post-quàntics com Kyber, Dilithium i Falcon, capaços d'oferir protecció davant atacs de nova generació amb un consum energètic mil vegades inferior al dels mètodes tradicionals.

Aquest enfocament, conegut com a Green Encryption, proposa un xifrat robust amb petjada energètica mínima, alineat amb els objectius de sostenibilitat global per al 2030.

La comparativa: Omega vs. les IA tradicionals

Cap a una IA veritablement sostenible

IA tradicionals:

- Centres de dades / milers de servidors.

- Consum energètic molt alt / constant 24/7.

- Petjada de carboni elevada i creixent.

- Privacitat risc de filtració / núvol.

Omega IA:

- Zero servidors, execució local.

- Consum energètic Només consumeix durant l'ús.

- Petjada de carboni mínima / reducció del 50%.

- Privacitat total, zero dades.

Per avançar cap a una IA alineada amb el planeta, els experts coincideixen que no n'hi ha prou amb “optimitzar models” o “reduir paràmetres”; la transformació ha de succeir en el maquinari, l'arquitectura i la filosofia computacional.

Omega encarna precisament aquesta transició: computació quàntica híbrida, descentralització radical, eliminació de l'emmagatzematge, mínima energia, màxima seguretat, zero residus.

Una aposta espanyola que redefineix els fonaments i fa trontollar la indústria tecnològica.

Conclusió

La crisi energètica de la IA ha posat sobre la taula un dilema global: com continuar innovant sense comprometre el planeta? Omega proposa una alternativa viable i escalable que combina eficiència quàntica, sostenibilitat real i sobirania digital.

Amb seu a Barcelona i presència a Dubai, QuantumSecurity preveu que les primeres versions comercials d'Omega arribin el 2026, després de les demostracions privades ja realitzades amb governs i entitats estratègiques.

Segons el seu fundador el Dr. Antonio Ginés Lopez, premiat amb el Premi Europeu de Física Quàntica 2024 i creador de la primera IA quàntica sobirana, “Omega no competeix amb les intel·ligències artificials actuals: les transcendeix. És el primer pas cap a una tecnologia veritablement autònoma, segura i sostenible”.

De confirmar-se les seves previsions, estaríem davant el major salt de la història recent en computació ecològica: una IA que no només pensa més ràpid… sinó que pensa millor per al planeta.

Més informació i demos: omega-ia.es/

--

Contingut patrocinat