Agricultores y ganaderos cortan la AP-7 con tractores y rollos de paja
Portades

Tractorades, any Gaudí i el judici als Pujol

La Generalitat intenta apaivagar els agricultors davant l'acord de la UE amb Mercosur. L'independentisme, en guerra pel nom de Gaudí. Es reprèn el judici a la gran família catalana

En portada: Grup Clínica Bofill es reordena per aturar les irregularitats en la gestió

Leer en Castellano
Publicada

Notícies relacionades

El camp català, en lluita. I això significa tractorades i talls de carreteres. La signatura de l'acord entre la Unió Europea i el Mercosur ha indignat la pagesia, farta de les clàusules, normes, regulacions, reglaments i lleis solapades de Brussel·les. Un entramat administratiu que no afectarà els productes procedents del sud-americà.

Ambient revoltat. Pesta porcina, grip aviària, dermatosi nodular... La conselleria d'Agricultura és la més exigida per l'actualitat. I ara, l'acord amb el Brasil, l'Argentina, l'Uruguai i el Paraguai, entre altres països, que produeixen tan barat que encara surt a compte importar els seus anacards, pinyes i papaies.

En canvi i a Europa, l'agricultura és una activitat d'alt risc perquè quan no són les glaçades és la sequera i si no, aquí hi ha els buròcrates de Brussel·les per posar portes al camp.

El conseller del ram, Òscar Ordeig, està sempre de guàrdia i ahir va intentar negociar amb els agricultors mobilitzats perquè cessin les protestes a canvi d'una acció coordinada amb la Generalitat.

És el que explica Cristina Rubio a El Mundo: "La Generalitat ha intervingut aquest diumenge per intentar acabar amb els bloquejos dels agricultors catalans, que tallen diverses vies estratègiques de la comunitat des del passat dijous en protesta pel pacte entre la Unió Europea i Mercosur. Després d'una reunió amb representants del sector, el conseller d'Agricultura de la Generalitat, Òscar Ordeig, ha anunciat una cimera "extraordinària" amb el sector agrari, prevista per aquesta setmana, amb l'objectiu de fer un "front comú" davant l'acord i consensuar les seves reclamacions".

"Com a contrapartida, ha demanat desconvocar els talls de trànsit, tot i que els concentrats al port de Tarragona demanen "garanties", la implicació directa de Salvador Illa i es queden una nit més. També seguiran aquest diumenge els de l'AP-7 a Pontós (Girona), a la C-38 al seu pas pel Coll d'Ares a Girona (només restringeixen el pas de camions) i a la C-16, segons informa Europa Press. Demà (per aquest dilluns) decidiran què fer en noves assemblees i votacions".

"Davant la cimera d'aquesta setmana, el Govern ha parlat de mesures com demanar clàusules mirall, més controls a fronteres o fins i tot un hipotètic fons de compensació econòmica, i s'ha compromès a defensar el que s'acordi en aquesta cimera davant el Govern de Pedro Sánchez i la Unió Europea. És a dir, Illa exigirà al PSOE les reclamacions que s'acordin per als agricultors catalans".

I: "Ordeig també ha anunciat que es crearà el Consell Agrari de Catalunya, un "espai obert a totes les organitzacions" per ser una "eina útil" i abordar els principals reptes del sector. I s'ha compromès que als pressupostos de 2026 es destini "més diners" a atendre els grans reptes del sector agrari".

Serà complicat que les actuacions de la Generalitat alterin el que ha acordat la UE. Com també serà molt difícil que l'oposició no carregui contra aquest nou Consell Agrari de Catalunya, ens que arriba després de l'anomenada taula del senglar.

Política pura i dura. "L'independentisme explota la figura de Gaudí per a una nova campanya contra Espanya", assenyala un titular d'El Confidencial.

El text és d'Antonio Fernández i comença així: "Carles Puigdemont està que trina. Però no perquè no li hagin donat encara l'amnistia que tant somiava. Ni tan sols perquè Pedro Sánchez hagi rebut Oriol Junqueras a la Moncloa i pactat amb ell un finançament singular per a Catalunya. Està indignat perquè Espanya "vol apropiar-se de Gaudí"".

"En una nota difosa a la seva pàgina de Facebook, l'expresident fugit es dol d'"un Gaudí difuminat, sense dibuixar i, el que és més greu, falsificat. Fer-lo passar per espanyol, anomenar-lo 'Antonio' i diluir el seu vincle amb la llengua i la cultura catalana no és una llicència artística innocent: és una manipulació de la realitat històrica". Puigdemont passa per alt que el mateix arquitecte signava els seus plànols amb un sonor "Antonio Gaudí", tot i que ara l'independentisme vol forçar-lo a canviar la seva identitat".

"L'enuig es deu a la representació d'una obra de teatre a Reus. Però és una obra de teatre en castellà i l'independentisme en massa n'ha fet causa, alimentant un suposat greuge a Catalunya i inflant una campanya política d'odi cap a Espanya. L'episodi s'emmarca dins d'una campanya més àmplia que intenta posar les bases d'una nova política de confrontació amb l'Estat espanyol per sostenir el somni separatista".

"Un altre episodi d'aquesta actitud és la campanya d'odi cap a la directora d'escena Bárbara Lluch, neta de Núria Espert, que va respondre en castellà una entrevista a TV3 sobre el muntatge de 'Tristán e Isolda'. O la campanya contra la cantant Rosalía, en una de les cançons de la qual l'Escolania de Montserrat canta una estrofa en castellà. Ometent que utilitzen 13 idiomes diferents en aquesta peça, acusen la jove d'ultratge només per utilitzar el castellà".

"Però molt més sonora és la campanya pro Gaudí i anti Espanya. L'obra de teatre a la qual es referia Puigdemont, anomenada 'Trencadís', forma part d'un conjunt d'activitats organitzades per l'Ajuntament de Reus juntament amb la Federació Espanyola de Patinatge, comptant també amb el suport de la Diputació de Tarragona".

I: "L'obra s'emmarca dins el conjunt d'activitats de l'Any Gaudí, en complir-se el centenari de la seva mort. I Reus era el poble natal de l'insigne arquitecte. De fet, l'obra era un "espectacle solidari per recaptar fons per als patinadors de la Federació i, alhora, commemorar el centenari de Gaudí".

Línies després Fernández escriu que "l'independentisme ha decidit tornar-se encara més radical. Els actes promoguts per administracions i altres entitats s'han entès, oficialment, com un conjunt d'espectacles bilingües, que l'independentisme rebutja. Als extremistes els ha molestat que, de vegades, s'anomeni Gaudí amb l'apel·latiu de 'Antonio' i que se li faci parlar en castellà. "Aquest fet no és una anècdota, sinó una mostra més de la manca de compromís real amb la llengua catalana", denuncia Teresa Pallarès, portaveu de Junts per Reus".

A més de criticar la part castellana de l'any Gaudí, el nostre pròfug de referència "cita avui el nucli dur de Junts a Waterloo per preparar l'any del seu retorn", segons avança La Vanguardia.

Escriu Iñaki Pardo Torregrosa: "La direcció permanent de Junts, l'òrgan reduït que aglutina els dirigents de la màxima confiança de Carles Puigdemont, es reunirà avui a Waterloo per preparar el nou any polític, marcat –si res no es torça– pel retorn de l'expresident a Catalunya. A la trobada a Bèlgica li seguiran dues jornades de treball del grup parlamentari de JxCat en un hotel de Tarragona".

"No és la primera vegada que a la localitat belga s'estudia un escenari similar. El 2024, amb l'aplicació de l'amnistia encara per cartografiar, hi va haver fins i tot reunions amb altres actors de l'independentisme per abordar com havia de ser el retorn dels expatriats, si bé llavors també hi havia membres d'altres partits a l'estranger i ara ja només queden els de JxCat. Juntament amb Puigdemont segueixen fora els exconsellers Lluís Puig i Toni Comín".

"En aquelles dates, quan es donava per fet que l'entrada en vigor de l'oblit penal comportaria l'aixecament de les ordres de detenció en les setmanes posteriors –amb la interpretació del Tribunal Suprem de la norma no ha passat això–, s'havien plantejat diversos escenaris, entre ells un retorn del líder postconvergent acompanyat de la premsa davant el risc de detenció".

"Al final hi va haver un altre retorn. Va ser sigil·lós i fugaç. El líder de Junts va aparèixer a Barcelona el 8 d'agost de 2024, el dia que se celebrava al Parlament el debat d'investidura de Salvador Illa, i després va tornar a territori belga per evitar la detenció".

I: "Sigui com sigui, el conclave d'avui i les jornades de demà i demà passat no tenen res d'excepcional, ja que és habitual que Puigdemont es reuneixi de manera presencial amb la direcció permanent i que el grup postconvergent prepari els períodes de sessions en reunions de treball de dos dies. Aquesta legislatura hi ha hagut dues cimeres a Waterloo i una a Cardona, per exemple. El que és diferent aquesta vegada és l'escenari polític".

Un escenari marcat pel protagonisme d'Oriol Junqueras, que presumeix de les seves negociacions i de condicionar el finançament de totes les comunitats.

Tanmateix, dins del seu partit les aigües baixen remogudes. "Junqueras suma victòries polítiques mentre el partit segueix dividit pel finançament, els pactes i l'estratègia", apunta La Razón.

La peça és de José Antonio Lavilla: "Quan Oriol Junqueras va revalidar el seu lideratge al capdavant d'Esquerra Republicana al congrés de desembre de 2024, ho va fer amb un objectiu polític molt concret: reconstruir la unitat interna d'un partit exhaust després de temps d'enfrontaments soterrats, derrotes electorals i pèrdua d'influència institucional".

"El procés congressual havia exposat sense embuts una ERC partida, amb una confrontació oberta entre junqueristes, roviristes i sectors emergents com Foc Nou, tots ells travessats per un debat de fons sobre l'estratègia, el lideratge i la relació amb el poder".

"Un any llarg després, el balanç ofereix una paradoxa evident. ERC sembla avui més forta cap a fora, amb capacitat de condicionar el Govern central i el Govern de la Generalitat com no ho feia des de fa temps. Però cap a dins, les costures segueixen obertes. Des d'un punt de vista estrictament polític, Junqueras ha aconseguit anotar diverses victòries rellevants. L'acord de finançament pactat amb l'Executiu central, presentat per la direcció com un model “singular”, ha permès a ERC situar-se al centre del debat territorial de l'Estat. A això s'afegeix l'avenç en el traspàs de Rodalies, amb la constitució imminent (avui dilluns) de l'empresa mixta que ha de gestionar el servei ferroviari".

"Aquests moviments reforcen la imatge d'una ERC pragmàtica, capaç de traduir la seva influència parlamentària en acords concrets, i expliquen per què el partit comença a mostrar signes de recuperació en algunes enquestes. En un escenari de fragmentació de l'independentisme, Esquerra torna a ocupar una posició central. Tanmateix, aquest enfortiment extern no s'ha traduït en cohesió interna".

"Una divisió s'ha fet visible precisament amb l'acord de finançament. El Col·lectiu ERC Primer d’Octubre, un dels sectors més crítics amb la direcció i obertament contrari als pactes amb el PSC, ha irromput amb un comunicat que qüestiona de soca-rel el relat oficial del partit".

"Aquest col·lectiu —que va intentar concórrer al procés intern sense aconseguir les signatures necessàries— acusa la cúpula de Junqueras d'haver rebaixat deliberadament les expectatives i d'haver presentat a la militància un escenari que no es correspon amb el resultat final. Al seu parer, el model pactat no suposa una ruptura amb el règim comú ni s'aproxima a un concert econòmic real, ja que la recaptació i el control efectiu segueixen en mans de l'Estat".

"La crítica no és només tècnica, sinó política. El comunicat impugna el principal argument amb què ERC va justificar el seu suport a la investidura de Salvador Illa i reclama fins i tot una consulta interna que reobri el debat estratègic. Aquest discurs coincideix gairebé punt per punt amb el que sosté Junts per Catalunya".

"Més enllà del finançament, ERC segueix atrapada en un debat de fons no resolt des del congrés. D'una banda, figures com Gabriel Rufián i Joan Tardà defensen un gir decidit cap a l'esquerra, amb aliances estables amb altres forces nacionalistes o sobiranistes —CUP, Comuns, BNG, Compromís— i amb la prioritat posada en l'eix social abans que en l'estrictament nacional".

I: "Davant d'aquesta visió, un sector significatiu del partit tem que aquest camí dilueixi la marca ERC, convertint-la en un actor més d'un espai d'esquerres ampli, però desdibuixat en la seva funció de representació de l'independentisme. Per a aquests crítics, Esquerra ha de continuar sent un partit independentista d'esquerres, no una esquerra que ocasionalment parla d'independència".

Agenda judicial. Es reprèn el judici als Pujol. Avui toca interrogatori a l'assessor fiscal de la família.

Del text de Mayte Piulachs a El Nacional: "L'Audiència Nacional reprèn aquest dilluns el judici contra el president Jordi Pujol, els seus set fills i nou empresaris, acusats de corrupció per la fortuna familiar oculta a Andorra. Una novetat, òbvia, és que el procediment quedarà arxivat per a l'empresari Carles Vilarrubí, de 71 anys, després de la seva sobtada mort el 28 de desembre, i que va rebre una sentida acomiadada d'autoritats del món polític, esportiu i gastronòmic català".

"A l'inici del judici, l'advocat de Vilarrubí, el penalista Emilio Zegrí, va assegurar que a l'escrit d'acusació no es detallava cap irregularitat que hagués comès l'empresari i que la Fiscalia li va fer una “imputació genèrica”. Aquest dilluns serà la quarta sessió del judici als Pujol Ferrusola, i aquesta setmana n'hi haurà tres més, fins dijous, amb la citació d'uns 32 testimonis, la majoria de grups empresarials per haver fet negocis amb Jordi Pujol Júnior".

"Els dos testimonis més destacats d'aquest dilluns són: Jordi Puig Godés, germà de l'exconseller Felip Puig, i Joan Antón Sánchez Carreté, assessor fiscal dels Pujol, al qual el 2015, en una entrada i registre al seu despatx professional, la policia li va confiscar un llapis de memòria amb informació sobre els comptes dels Pujol a Andorra de 1995 a 2014 a la banca Reig (Andbank), diners després transferits a la Banca Privada d'Andorra (BPA)".

I: "Les defenses han demanat que es declari la nul·litat de tot el que es va incautar al registre de Sánchez Carreté perquè asseguren que es va fer aprofitant la informació que els va donar la jutgessa andorrana en una Comissió Rogatòria Internacional (CRI). En ella, la magistrada va posar la "reserva" que la informació no fos utilitzada si era per investigar delictes fiscals i de blanqueig, aleshores inexistents a Andorra, ja que no es complia el principi de doble incriminació que exigeix la llei. Una irregularitat negada pel fiscal Anticorrupció i l'advocat de l'Estat, i que el tribunal va afirmar que resoldria en sentència".

12 de gener, dia internacional de fer un petó a un pèl-roig. Santoral: Arcadi, Benet Biscop, Antoni Maria Pucci, Bernat de Corileone, Cesària, Victoriano, Tigrio, Elred, Eutropi, Ferreol, Margarida Bourgeoys i Martí de la Santa Creu.