Pujada de l'habitatge i els assenyalaments d'Orriols

Penúltim dia de l'any. Hora de balanços. L'habitatge es consolida com el principal problema per a molts ciutadans. Per a d'altres, en canvi, és una font d'ingressos ja sigui per la venda o pel lloguer.

El totxo és a Espanya el mètode d'estalvi de més seguretat i rendibilitat. Els pisos, es deia abans, mai baixen de preu. Aquest axioma va fallar estrepitosament en la darrera crisi immobiliària, la de 2008.

Ara els preus tornen a estar a l'alça, els menors de 30 anys no poden accedir als mercats de lloguer i venda i es perfila una nova bombolla, segons alguns experts.  

La Vanguardia destaca a la seva portada que "L'habitatge puja un 13% al tancament de l'any". Al sumari s'informa que "El metre quadrat a la Comunitat de Madrid frega els 4.000 euros i a Catalunya els 2.550, xifres properes a la bombolla immobiliària.

El text és de Maite Gutiérrez: "El mercat de l'habitatge ha viscut una forta acceleració aquest 2025 impulsada per la baixada dels tipus d'interès, una demanda creixent i escassetat d'oferta, la qual cosa ha portat els preus a cotes properes a les de la bombolla immobiliària".

"L'encariment, de fet, ha agafat encara més velocitat en el tram final de l'any, amb un increment del 13,1% en el darrer trimestre, el ritme més alt per aquest període des del 2006, indiquen les darreres dades publicades per Tinsa, una de les majors taxadores del país. En termes reals (descomptant l'efecte de la inflació), l'augment interanual és d'un 10%".

"El repunt de preus produït entre octubre i desembre ha impulsat l'acumulat del 2025 al doble dígit. Així, en aquests dotze mesos, els pisos han pujat un 10,7%, una variació que multiplica per tres el creixement del 2024 (3,5%) i que situa el preu mitjà del metre quadrat en 2.091 euros".

I: "D'aquesta manera, el cost de l'habitatge queda només un 3,3% per sota del màxim assolit en el quart trimestre del 2007. La crisi del totxo que va venir després va enfonsar els preus fins a tocar fons a l'estiu del 2015. És llavors quan es produeix un punt d'inflexió i s'obre una nova etapa de pujades, només pausada per la pandèmia, que ha fet que en la darrera dècada l'habitatge a Espanya s'hagi encarit un 63,8%".

Dada la impossibilitat d'accedir a l'habitatge de les antigues classes mitjanes, ara més aviat mitjanes baixes, "El Govern estudia controlar la compra especulativa d'habitatge amb nova fiscalitat i la condició que sigui per viure-hi", apunta un titular d'El País.

La peça és de Clara Blanchar, que escriu que "fiscalitat i urbanisme. Són les dues eines en què el Govern confia per evitar les compres especulatives d'habitatge dins de les seves competències. El president Salvador Illa es va comprometre al Parlament a estudiar la qüestió, per la distorsió que les compres per part d'inversors o fons tenen en el mercat residencial. L'executiu català, però, no parla de “prohibir” les compres especulatives, sinó de “controlar-les”". 

Illa, sobre prohibir les compres especulatives d'habitatge: "Estudiarem totes les propostes realistes"

"La consellera de Territori, Sílvia Paneque ha explicat que les receptes seran nova fiscalitat i condicionar la compra a l'ús residencial. Unes mesures temporals acotades a zones de mercat tens, com apunta l'informe del jurista Pablo Feu, que forma part del grup d'experts".

"Paneque admet, en una entrevista a la Agència Catalana de Notícies (ACN), que algunes de les mesures que farien possible el control tenen recorregut dins de les competències autonòmiques, mentre d'altres caldria negociar-les amb el Govern, on no hi ha un posicionament unànime sobre la viabilitat de fer-ho amb competències estatals, però també s'està estudiant". 

"La consellera avisa, a més, que “no es pot prohibir la compra” d'habitatge, de manera que la fórmula passaria per limitar l'ús dels pisos, amb condicionants i fiscalitat, i que l'ús preferent sigui “el residencial”. La Generalitat preveu tenir els treballs finalitzats en les properes setmanes, un termini que les fonts consultades situen entre gener i març".

"L'estudi de Feu defensa que les compres especulatives podrien vetar-se en els tres nivells administratius i legislatius: estatal, autonòmic i municipal. Però no entra en qüestions fiscals. De fet, fruit d'un acord amb els comuns, el Govern va modificar a l'estiu l'Impost de Transmissions Patrimonials (ITP) que els compradors d'habitatge usat paguen a la hisenda catalana". 

"La modificació de l'ITP ha consistit a fer-lo més progressiu (passa de dos trams a quatre en funció del preu de l'immoble) i s'ha pujat fins a un 20% als grans tenidors o la compra d'edificis sencers. També s'han eliminat les bonificacions per a empreses immobiliàries quan compren i venen habitatges".

I: "Les mesures fiscals poden ser útils per limitar “les transmissions no desitjades”, les que protagonitzen grans tenidors que acumulen “una gran bossa d'habitatges de forma especulativa en termes de benefici”, en paraules de la consellera Paneque, que recorda la modificació de l'ITP per a grans tenidors. “Es va aprovar al juliol i en els primers mesos es veu realment la caiguda de transmissió de grans tenidors i un augment de compravendes entre petits propietaris”, detalla".

Política. Sílvia Orriols no es cansa d'advertir que ella és molt independentista i que s'equivoquen els qui creuen que la seva retòrica s'acaba en la islamofòbia. 

Per tal que quedi clar "Sílvia Orriols es llança a la conquesta de Barcelona denunciant 700 comerços per no retolar en català", destaca El Mundo. 

Al subtítol s'explica que "Amb la seva campanya "Salvem el català", Aliança busca amplificar el seu missatge nacionalista juntament amb les proclames contra la immigració i les polítiques d'esquerres".

Del text de Gerard Melgar: "Per al primer gest de calat, Aliança tria la medul·la del nacionalisme: la llengua. I ho fa amb un lema («Salvem el català») i una xifra rodona: 700 denúncies contra comerços per no retolar en aquesta llengua com mana la Llei de Política Lingüística de 1998. Aquesta norma autonòmica dicta que «la senyalització i els cartells d'informació general de caràcter fix i els documents d'oferta de serveis han d'estar redactats, almenys, en català»".

"Amb la col·laboració de diversos voluntaris, AC va iniciar al setembre una recopilació de casos d'establiments que no compleixen la llei i els va denunciar a l'Agència Catalana del Consum. Fonts de la direcció del partit asseguren que l'organisme de la Generalitat encara no ha emès resposta sobre cap expedient, tot i que «ja han passat tres mesos de les primeres reclamacions»". 

"Per això, la força d'ultradreta avança que farà «el seguiment necessari fins a obtenir una resposta formal». Les reclamacions solen resoldre's entre tres i sis mesos després de l'obertura de l'expedient".

"Aliança acusa el Govern de Salvador Illa d'aplicar un "silenci administratiu" que "posa en evidència la poca importància que atorga a una greu falta que vulnera els drets lingüístics dels catalans i debilita la presència del català a l'espai públic"".

I: "Precisament aquest dilluns, Plataforma per la Llengua ha comunicat que per primera vegada ha rebut més de 3.000 denúncies en un any per discriminació lingüística per part de catalanoparlants. A manca de tancar les dades de 2025, l'entitat assenyala que "les actuals xifres de més de vuit denúncies al dia" suposen "un augment de més del 650%" respecte als registres de fa una dècada. L'hostaleria concentra una de cada quatre queixes i, en el sector públic, la sanitat prop d'un 40%".

Més notícies. "Sánchez i Junqueras preparen una cimera després de Reis sobre les exigències pendents", destaca un titular d'El Confidencial.

La informació és de Marcos Lamelas i comença així: "El president del Govern, Pedro Sánchez, i el líder d'ERC, Oriol Junqueras, preparen una cimera per després de Reis per calibrar els acords pendents –condonació del FLA per a les CCAA, Rodalies– i els futurs, el nou finançament autonòmic, entre d'altres; segons han explicat fonts properes als republicans". 

"ERC es perfila així com el principal punt de suport de la Moncloa en aquest moment de baix estat d'ànim del sanchisme. Serà la primera vegada que ambdós líders es vegin en persona després de la sortida de Junqueras de la presó".

"Els republicans volen concretar l'augment de recursos per a la Generalitat que podria suposar un nou sistema de finançament autonòmic –uns 4.500 milions de despesa addicional– i el calendari de desplegament fins a formalitzar l'acord, que se situaria entre març i abril de 2027".

"Fonts d'ERC han explicat que el lloc de la trobada encara no està clar i, tot i que hi ha sectors del partit que aposten per Barcelona, la majoria de fonts consultades aposten perquè s'acabi celebrant a Madrid, al Palau de la Moncloa".

"Junqueras mai va estar a primera línia en les converses amb el Govern espanyol. Bona part de les converses sobre finançament les han portat les conselleries d'Economia de torn. En altres casos ha estat el diputat dels republicans Josep Maria Jové qui havia mantingut la més alta interlocució amb Madrid".

"Ara, la cúpula d'ERC sí que considera que és necessari una trobada al més alt nivell entre ambdós líders per donar un missatge de confiança a l'opinió pública en un moment en què la incertesa sobre el futur de la legislatura determina el context polític".

I: "ERC no vol precipitar un escenari electoral que faciliti l'arribada d'un Govern del PP i Vox a Espanya. En aquest sentit, ERC es troba alineada amb els interessos de Pedro Sánchez. Ara cal reafirmar la solidesa dels acords al mateix temps que es marca distància amb Junts, que està disposat a sabotejar la legislatura i fa mesos que ha renunciat a una foto de Carles Puigdemont amb Pedro Sánchez".

Tribunals i esports. "El 'cas Reus' amenaça la reputació de Laporta abans de les eleccions del Barça: el president, investigat per estafa", assenyala Culemanía.

Al sumari s'indica que "El màxim dirigent del club blaugrana torna a acudir als jutjats, imputat en el marc de les inversions fallides a les empreses CSSB Limited i Core Store per impulsar l'entitat reusenca". 

Escriu Artur López: "El president del FC Barcelona, Joan Laporta, tornarà a començar l'any amb una declaració com a imputat per estafa en el marc del cas Reus. La dissolució del CF Reus Deportiu porta més conseqüències als jutjats per a l'advocat català. El Jutjat d'Instrucció número 22 de Barcelona ha citat el màxim dirigent barcelonista, el vicepresident esportiu Rafa Yuste, l'exdirectiu i extresorer Xavier Sala i Martín i l'exdirector general del club blaugrana Joan Oliver. Els tribunals amenacen la reputació del mandatari en el seu any més prolífic del seu projecte esportiu a Can Barça".

"Tots ells hauran de respondre com a investigats el 16 de gener de 2026 per una altra suposada estafa relacionada amb la desaparició de l'entitat reusenca. El frau de les inversions en aquesta ocasió ascendeix a 100.000 euros per una rendibilitat promesa del 6%. La magistrada ja havia admès a tràmit la querella per ordre de l'Audiència el passat mes de novembre. Es tracta de la tercera en plena fase d'instrucció contra Laporta, cofundador de Core Store SL, societat propietària del 57% de les accions del Reus abans de la seva extinció".

Línies després López escriu que "excepte un gir radical dels esdeveniments als jutjats, Laporta es presentarà als comicis com a imputat en tres causes per la seva vinculació amb les societats propietàries del Reus. Aquesta casuística li juga en contra de cara a la campanya electoral, tot i que els líders opositors no han carregat, de moment, contra uns casos desvinculats de la seva gestió a Can Barça".

"Laporta ja va trencar el seu silenci al gener de 2025 a través d'un comunicat sobre "un nou episodi de linxament mediàtic" que atemptava contra el seu "prestigi personal, la seva imatge i la seva reputació". En aquell moment, el president va declarar com a imputat en un altre cas d'estafa per valor de 4,7 milions d'euros, relacionada amb el mateix Reus i les seves inversions fallides".

"Una família guanyadora de 34 milions a la Loteria Primitiva va comprar un vehicle d'alta gamma i es va assessorar en inversions a través del comercial. El venedor del cotxe va recomanar acudir a la seva parella, una assessora de Bankinter que els hauria aconsellat injectar 2,4 milions a CSSB Limited, filial de Core Store radicada a Hong Kong, a canvi d'un 6% de guany".

I: "Joan Oliver, propietari del Reus, va subscriure l'operació, consistent en cinc préstecs a CSSB i Core Store, signats entre 2016 i 2018. El temps va passar, i amb prou feines es van retornar 84.000 euros. Tampoc hi va haver rastre dels 792.000 euros de benefici acordat. El cas es va arxivar inicialment, però l'Audiència de Barcelona ha ordenat reobrir-lo".

30 de desembre, dia internacional del cinema indi. Santoral: Trasllat de Sant Jaume Apòstol, Judit, Anísia màrtir i Anisi de Tessalònica, Perpetu bisbe, Raineri de Vestinos, Llorenç de Fraxanone, Hermetes de Bononia, Geremaro de Flay, Jocund bisbe, Roger bisbe, Fèlix I papa, Egvino de Worcester i Venustià màrtir.