Persisteix el conflicte amb els immigrants subsaharians desallotjats d’un institut en ruïnes de Badalona. Dos conceptes xoquen als carrers de la ciutat. D’una banda, els partidaris dels papers per a tothom i, de l’altra, qui preferiria no ser el port d’acollida d’uns immigrants amb poc futur.
En contra del conte de Nadal plantejat per molts mitjans, alguns veïns de Badalona han sortit al carrer per mostrar el seu suport a l’alcalde Xavier García Albiol, el xèrif que ha fet de la lluita contra els okupes la seva bandera. Els ciutadans que paguen impostos estan encantats amb aquest alcalde de mà dura.
També hi ha veïns contraris als mètodes de García Albiol, gent que potser hauria assumit sense problemes el desallotjament si s’hagués produït a la primavera i no sota les inclemències meteorològiques del cru hivern i les inclemències emocionals del Nadal.
La gestió d’aquest drama va tapar en bona mesura la jornada de la loteria. Els catalans van gastar més de quatre-cents milions d’euros en bitllets i només n’han recuperat poc més de vint. El Gordo va caure a Lleó i Madrid. A Catalunya, només una administració de Sant Boi va treure el cava a passejar.
Resulta que la mascota del local és un senyor calb que es deixa fregar els dècims al cap. Ha de ser un home de molt bon humor perquè qualsevol en el seu lloc es fregaria els dècims en una altra calba.
A les notícies. "García Albiol provoca una crisi entre Illa i els seus socis pel desallotjament d’uns indigents", assenyala un titular d’El Confidencial.
El text és de Marcos Lamelas: "L’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, ha desfermat una crisi política entre la Generalitat i els seus socis pel desallotjament d’uns indigents, 400 okupes instal·lats en un institut abandonat de la ciutat".
"L’Ajuntament feia mesos que demanava el desnonament, però ara, un cop executat i tot i que s’ha fet amb totes les garanties legals, ha posat en evidència unes institucions que no han donat resposta als centenars d’afectats, molts d’ells en situació de precarietat extrema i sense sostre a les portes del Nadal".
"Els Comuns i ERC han posat el crit al cel i són els principals socis amb què compta el PSC. El president, Salvador Illa, pretén tancar al gener els Pressupostos de la Generalitat per al 2026, els primers que pactaria, si finalment les negociacions arriben a bon port, des que ocupa la Plaça Sant Jaume".
"Xavier García Albiol ha comptat amb el suport de la majoria dels veïns. Els més propers a l’institut B9, l’immoble ocupat, estaven farts dels problemes de convivència que es generaven a l’edifici vell, de titularitat pública. Però el conflicte ha escalat més enllà de Badalona i afecta ara la governabilitat de Catalunya".
"El portaveu d’ERC, Isaac Albert, ha exigit a la Generalitat que busqui una solució per als desallotjats. Albert ha advertit aquest dilluns en roda de premsa que es tracta d’"una crisi humanitària evident". Des que es va executar el desallotjament, moltes veus del tercer sector han demanat que l’administració catalana aculli els immigrants".
"El portaveu republicà ha retret a la Generalitat i a l’Ajuntament de Badalona que s’emboliquin en discussions per dirimir de qui és la responsabilitat i ha assenyalat que la qüestió no va de competències, sinó de polítiques. Per justificar la seva passivitat, la Generalitat s’ha excusat en què no pot envair competències municipals".
"Els Comuns han estat fins i tot més bel·ligerants. La formació ha reclamat a la Generalitat que actuï de manera valenta per reallotjar els antics ocupants del B9. Ho han fet en una roda de premsa aquest matí a Barcelona, on han demanat que s’habilitin espais públics per a aquestes persones. Denuncien la incapacitat de les administracions i acusen García Albiol de generar odi i criminalitzar la pobresa".
"Aïda Llauradó, regidora dels Comuns a l’Ajuntament de Badalona, ha defensat que cal obrir un o diversos equipaments públics per acollir-los, almenys per donar una resposta d’urgència. Així mateix, Llauradó ha acusat García Albiol d’agreujar el problema de les persones sense sostre i traslladar el conflicte als diferents barris de la ciutat".
I: "En qualsevol cas, els socis d’Illa miren al president, a qui demanen solucions. Consideren que el socialista, en el pla de l’opinió pública, té el debat perdut a Badalona. El PSC, per la seva banda, ha tancat files amb la Generalitat".
A El Nacional aborden el conflicte veïnal sorgit a causa del desallotjament. "Xoc de manifestacions en una Badalona convertida en polvorí per reubicar els desallotjats del B9", destaca un titular del mitjà esmentat.
Del text: "La tarda d’aquest dilluns ha estat marcada per la tensió a Badalona durant una concentració convocada en suport als immigrants subsaharians desallotjats de l’antic institut B9 que encara segueixen a la ciutat, o bé sota el pont de la C-31 o en un antic alberg municipal que està clausurat i que aquestes persones han ocupat".
"L’acte ha reunit dos blocs clarament diferenciats: unes 500 persones favorables a donar sortida residencial al col·lectiu i prop de 300 contràries a la seva presència al municipi per, segons ells, el risc que s’enquisti el problema i generi problemes de seguretat. Per evitar incidents, els Mossos d’Esquadra, amb equips de l’ARRO, han desplegat un ampli dispositiu amb un cordó policial que ha separat en tot moment els dos grups".
"Tot i que no s’han produït enfrontaments directes, des d’ambdues parts s’han intercanviat crits i consignes. Els manifestants favorables als immigrants han corejat lemes com “Ningú és il·legal” o “Albiol, feixista”, en referència a l’alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, que és qui ha capitanejat no només el desallotjament de l’antic institut sinó també l’oposició a que es quedin a la ciutat".
"En paral·lel, el grup contrari reclamava que els immigrants marxessin del barri o que els activistes s’emportessin a casa seva els homes que van fer fora, dimecres passat, de l’antic institut. Durant aquests dies, en què Badalona s’ha anat polaritzant, amb interessos oposats, els desallotjats s’han quedat a la ciutat i han dormit en places, sota el pont de l’autopista i alguns també a l’alberg municipal ocupat".
I: "Entre els assistents a la concentració de suport s’han pogut veure l’actor Willy Toledo i la portaveu dels Comuns a l’Ajuntament de Badalona, Aïda Llauradó —que la setmana passada va ser escridassada pels mateixos okupes per no haver fet res per evitar el desallotjament".
Més notícies. L’assumpte vidriós i espantós d’un catedràtic que va muntar una secta. "Cas Flecha: la UB trasllada a la Fiscalia indicis de delictes “molt greus” i obre expedient a dos professors de CREA", assenyala un titular de La Vanguardia.
La peça ve amb les firmes de Carina Farreras i Gemma Saura: "La Universitat de Barcelona (UB) ha decidit anar a totes en el cas del catedràtic de la UB, Ramón Flecha, i el seu entorn, acusats per 16 denunciants d’abús sexual i laboral durant trenta anys. Ahir, va traslladar a la Fiscalia Provincial de Barcelona delictes “molt greus” que encaixen en la possible existència d’“un grup coercitiu d’alt control”, presumptament comesos per aquest professor i altres membres del grup CREA".
"La comissió d’experts que ha investigat aquest cas des del mes de setembre, a instàncies del rector de la UB, Joan Guàrdia, va voler traslladar a aquest un informe preliminar després d’escoltar la declaració d’onze denunciants que han dibuixat, reiteradament el mateix patró de suposada coerció. Les investigacions continuaran i es recolliran la resta de declaracions de les denunciants (cinc més), la dels denunciats així com altres proves contrastades".
"En un comunicat, el campus assenyala específicament que “els fets emmarcats en el grup CREA que els declarants han relatat davant d’experts són molt greus: podrien ser constitutius de conductes de coerció sexual, coerció psicològica, maltractament, explotació personal i professional, així com conductes vexatòries i intimidatòries, que podrien encaixar en la possible existència d’un grup coercitiu d’alt control”".
"El fiscal, si admet el cas, pot traslladar l’informe dels experts directament al jutge. Si a la llum de l’informe de la UB el fiscal decideix presentar una denúncia o una querella, aquesta entitat ha anunciat que es personarà en la causa com a acusació particular, cosa que no va fer el 2004 i 2016".
"El rector ha resolt també mesures de caràcter administratiu, després que les denunciants hagin assenyalat docents de la UB, membres de la cúpula, amb un paper destacat en el funcionament “sistematitzat i predefinit” de conductes delictives i la utilització de la institució en benefici del grup".
"Aquestes mesures afecten quatre persones de dos departaments, el de Sociologia i el d’Educació. En primer lloc, Ramón Flecha, a qui es prorroga la suspensió de la condició d’emèrit. En segon lloc, una persona catedràtica jubilada a qui se li retira la condició d’“honorària”".
I: "Finalment, dues professores a qui se’ls incoa un expedient disciplinari que comporta suspensió d’ocupació durant sis mesos, prorrogables i ampliables. Aquests docents perdran els seus càrrecs representatius si en tenen, cosa que obriria un nou procés d’elecció intern al seu departament".
Cultura. Pepe Serra, el director del MNAC, insisteix a torpedinar el compliment de la sentència que falla que els murals de Sixena han de tornar a Sixena.
"El MNAC pressiona perquè Cultura intervingui en un informe sobre la devolució de els murals de Sixena", assenyala El País.
Escriu Dani Cordero: "El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) no dóna el braç a tòrcer. Vol que el Ministeri de Cultura, màxima veu autoritzada en patrimoni històric, doni la seva opinió en la batalla judicial que afecta els murals romànics de Sixena, la restitució dels quals a l’antic monestir dels Monegres està avalada pel Tribunal Suprem".
"La direcció del museu va intentar que l’Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya fes el seu propi informe (com ja va fer amb la Dama d’Elx, que va evitar el seu trasllat) i el ministeri va fer orelles sordes. Ara, la jutgessa del Jutjat d’Instrucció número 2 d’Osca ha proposat una comissió de pèrits per decidir sobre com s’ha de procedir en aquest retorn i la defensa del MNAC no ha perdut l’oportunitat. A qui proposa? L’IPCE està entre les primeres propostes d’entre diferents institucions, sobretot internacionals".
"Així consta en una al·legació tramesa al Jutjat que ha de decidir sobre la restitució de la joia romànica que ara s’exhibeix en dues sales del museu barceloní. La decisió va ser votada per unanimitat dijous passat al patronat del MNAC, una reunió ordinària, la darrera de l’any, però en què la batalla judicial de Sixena va tornar a guanyar protagonisme sis mesos després que el Suprem decidís donar la raó a les demandes del Govern d’Aragó i de l’Ajuntament de Villanueva de Sixena, que fa més d’una dècada que reclamen que les pintures del segle XII tornin al cenobi oscenc".
"El jutjat ha obert una porta inesperada a les esperances del museu català, ja que la constitució d’aquesta comissió respon a una petició que va presentar, i després va retirar, l’advocat que defensa els interessos del consistori de Sixena. Una prova que la documentació acumulada al jutjat comença a ser excessiva per a la seva gestió".
"El grup de pèrits haurà de ser paritari entre els que ofereixin cadascuna de les dues parts. El MNAC opta per no tenir-ne cap de propi del seu museu, però sí reclama que tot aquell que participi en el grup de treball “actuarà amb la màxima objectivitat possible, tenint en compte tant el que pugui afavorir com el que sigui susceptible de causar perjudici a qualsevol de les parts”".
"I, tal com marca també la llei, els dictàmens sobre “la millor manera d’executar la sentència” -desmuntatge de les pintures murals i el seu embalatge i posterior trasllat- i el cronograma que es consideri necessari es formularan per escrit".
"L’advocat del MNAC proposa “una comissió de pèrits” integrada per les tres administracions que componen el seu patronat: la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Cultura, a través de l’IPCE".
I: "A més d’aquesta part, la més propera al MNAC, el patronat vol que la jutgessa instructora tingui en compte la possibilitat d’incloure al grup diferents organismes internacionals, “donada la importància cultural mundial” de les pintures que han de ser traslladades. D’aquí que hagi optat per set institucions, a algunes de les quals ja ha reclamat informes que ha integrat a la causa sobre l’execució de sentència".
Política. "Illa se centra en el finançament i la limitació de la compra especulativa d’habitatge per tenir pressupostos", assenyala El Periódico.
La nota és de Júlia Regué: "El president Salvador Illa té clar que s’ho juga tot amb els pressupostos del 2026. És conscient que uns nous comptes públics són indispensables per lluir la capacitat de gestió que pregona i per armar una majoria estable amb ERC i els Comuns".
"Les cartes són sobre la taula: els socis exigeixen un nou sistema de finançament i la limitació a la compra especulativa d’habitatge. Ni el Govern ni els aliats es guarden ases a la màniga: les condicions són clares i la negociació estarà encarrilada quan es certifiquin avenços en aquestes dues carpetes".
"Des del Palau de la Generalitat asseguren que Catalunya està "centrada" i el Govern, "cohesionat", però l’any vinent serà decisiu per comprovar si aquesta estabilitat política es tradueix en el compliment d’aquestes dues peticions i si els comptes públics aconsegueixen actualitzar-se. El cap del Govern està convençut que així serà".
"Illa sap que per aconseguir-ho ha d’arrencar al Govern una proposta de finançament que respecti la singularitat que demanen els republicans i que Catalunya rebi en proporció al que aporta. Els treballs estan avançats i encarrilats perquè després de Reis hi hagi una posada de llarg".
"Es debat el on i com: si ha de ser una escenificació entre el Govern i Esquerra, o si primer ha d’acaparar el focus la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, per prevenir tensions al PSOE i alarmes al PP. El pla serà després debatut en un Consell de Política Fiscal i Financera amb totes les autonomies".
"Aquest no serà l’únic 'check' que farà ERC aquest proper mes, ja que passat Cap d’Any es desencallarà l’empresa mixta de Rodalies i s’encarrilarà el consorci d’inversions".
"I els Comuns? També tindran resposta a les seves exigències. A la segona quinzena de gener sortirà la primera convocatòria per edificar 2.000 pisos del pla de 50.000 habitatges i entrarà en escena la llei per reduir els tràmits per a la construcció".
I: "També es preveuen noves compres de pisos després de l’ampliació dels drets de tempteig i retracte i hi haurà novetats sobre la limitació de la compra especulativa d’habitatge, després que el Govern constituís un grup de treball amb els Comuns des d’on s’està valorant com fer-ho".
Loteria. "L’administració que contracta un calb perquè els clients freguin el seu dècim repeteix sort i entrega part del tercer", proclama un titular de l’Abc.
El text és d’Esther Armora: "Li diuen la «administració dels calbs» i té una explicació. En aquest punt de Loteria, el número 5 de Sant Boi de Llobregat (Barcelona), van tenir l’any passat la ocurrència de contractar una persona sense cabells, emulant l’actor del tradicional anunci de Loteria i seguint la tradició que fregar un dècim en una calba porta sort".
"Així, Gaià Loteries va regalar dècims entre els veïns calbs que hi acudien com a campanya nadalenca i l’estratègia els va portar sort. Va repartir prop de sis milions del segon premi el 2024, i aquest any el seu pla de màrqueting els ha portat de nou fortuna i han entregat 15 sèries del tercer, el 90.693, un total de 7,5 milions d’euros".
"A primera hora del matí del passat 9 de desembre més de 70 persones calbes es van presentar a l’Administració de Sant Boi atrets pel 'Calvos Fest', iniciativa consistent a sortejar 30 dècims de Loteria de Nadal entre totes les persones calbes que es van presentar a l’establiment, amb l’objectiu de «tornar als calbs tota la sort que han repartit al llarg dels anys… i que puguin fregar els seus dècims a les seves pròpies calbes per obtenir sort i optar així al gran premi», segons expliquen des de l’administració".
I: "La peculiar iniciativa parteix del seu loter, Bernardo, que l’any passat va debutar venent loteria de Nadal. Només feia sis mesos que havia adquirit juntament amb la seva parella, Míriam, la tradicional administració ubicada a la Ronda Sant Ramon, que portava 40 anys en funcionament. «Volíem fer alguna cosa especial per a la gent del barri», explicava aleshores".
Línies després Armora explica que "fundada el 1987, Gaià Loteries va ser l’administració de la província de Barcelona que més milions va repartir a la Loteria de Nadal del 2024 (7,25 milions d’euros), i el 2025 li ha tocat dues vegades la Loteria Nacional: el primer premi a la loteria del dijous i el segon a la del dissabte, a més d’haver repartit el primer premi de la Loteria Nacional en altres tres ocasions, així com molts altres premis al llarg de la seva història".
23 de desembre, santoral: Antoni de Santa Anna Galvao, Joan de Kety, Ivón, Joan Stone, Sèrvul, Thorlac i Maria Margarida de Youville.