No constava a les previsions la mànega d'aigua que es va abatre ahir sobre Barcelona i Badalona. Inundacions en baixos i garatges i talls en el transport públic van ser les principals conseqüències del xàfec.
El que pel que sembla sí que estava previst era l'aparició de nous casos de pesta porcina africana (PPA). El Ministeri d'Agricultura va confirmar deu nous positius, cosa que eleva a 26 el registre de cadàvers de senglars infectats.
Tot i així, la Xina ha decidit baixar els aranzels de la carn de porc de procedència espanyola del 20% al 9,8%. A la resta d'Europa, en canvi, es manté aquest percentatge de dues xifres. La causa, la pròrroga decidida per la Unió Europea sobre els motors de combustió. A la Xina, principal productor de cotxes elèctrics, li afecta molt la decisió comunitària. En aquest context, el Govern espanyol manté l'aposta pel cotxe elèctric. I la conseqüència és el privilegi aranzelari.
L'economia té camins enrevessats i connexions inopinades. Igual que la política. Tot i que encara falten un any i mig per a les properes eleccions municipals, els comuns ja s'agiten. Després de l'anunci peculiar de Bob Pop, que es va mostrar disposat a ser candidat de la formació d'Ada Colau, ara ha sortit a la palestra Gerardo Pisarello.
A més d'estar ja trastejant amb les primàries per Barcelona, els comuns presumeixen del pacte per mantenir les rebaixes als abonaments de transports. De manera que la Generalitat ha atès l'al·lusió de Pedro Sánchez a les comunitats autònomes perquè se sumin als plans del Govern de facilitar la mobilitat de rodalies i mitjana distància.
"El Govern acorda amb els comuns mantenir la bonificació del 50% en el transport públic a Catalunya", destaca un titular d'El País.
Escriu Sergi Llanas: "El Govern de Salvador Illa ha donat aquest dimarts llum verda a mantenir el descompte del transport públic el 2026 a Catalunya. Així ho ha anunciat en roda de premsa la líder dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, que ha valorat l'acord de manera positiva després d'una reunió amb la consellera i portaveu del Govern, Sílvia Paneque. La Generalitat sostindrà la bonificació del 50% del preu dels bitllets de la xarxa de metro, Rodalies, Ferrocarrils de la Generalitat, tramvies i autobusos".
"L'acord arriba després que aquest dilluns el president del Govern, Pedro Sánchez, anunciés un abonament de transport únic de 60 euros -30 per als menors de 26 anys-, per a tot Espanya. Albiach ha recordat que ambdues propostes s'adrecen a transports públics diferents, però que serà compatible amb l'abonament únic anunciat per Sánchez".
"Aquest abonament entrarà en vigor al gener i es podrà utilitzar, de moment, als transports de titularitat estatal (no a l'AVE), cosa que exclou la xarxa de Transports Metropolitans de Barcelona i Ferrocarrils de la Generalitat".
"Després del Consell Executiu, Paneque ha garantit compatibilitat entre la tarifa plana proposada per Sánchez i el sistema tarifari català. “De moment, el bitllet únic afectarà només els transports de titularitat estatal, però el Ministeri ja ha traslladat a les comunitats autònomes si estan interessades a aplicar-les, com és el cas de Catalunya. El Ministeri ja ha anunciat que compensarà qualsevol descompensació entre el bitllet únic i el sistema tarifari propi”, ha aclarit".
"La mateixa portaveu va ser qui la setmana passada va confirmar que es mantindria la bonificació de la T-Jove, però va deixar a l'aire el descompte de la T-Usual, una de les targetes més utilitzades pels usuaris. Illa també va refredar aquesta possibilitat en posar en dubte la seva sostenibilitat i assegurar que “tot no pot ser gratis”".
"L'Executiu va argumentar que la xarxa de transport públic a Catalunya requereix una gran inversió, per la qual cosa han de ser compatibles amb les bonificacions a joves i a persones vulnerables que tinguin una elevada mobilitat laboral".
Línies després Llanas apunta que "el Govern, condicionat per una possible negociació dels pressupostos a l'horitzó, justifica que el canvi de rumb és possible gràcies a l'augment d'un 3,5% de mitjana de les tarifes. Aquest increment és lleugerament superior a la inflació de l'últim any (3%). Amb això es contribueix a la “sostenibilitat” del sistema, argumenta el Govern".
L'informació conclou que "mantenir la bonificació era una de les tres condicions perquè Comuns contempli una futura negociació dels Pressupostos de 2026. Un cop salvat el primer escull, la formació d'Albiach reclama ara una reunió, encara sense data, per donar compliment als acords del tercer suplement de crèdit en matèria de salut i educació".
I: "D'altra banda, per iniciar negociacions, exigeix que es comencin a posar sancions conforme a la llei d'habitatge, ja que ha assegurat que després d'un any en vigor, encara no se n'ha imposat cap".
Entrats pràcticament en farina nadalenca, s'extremen les precaucions a mig món. Els mercats i el Nadal en si mateix són un objectiu terrorista obvi.
Al respecte, El Mundo destaca que "Catalunya manté el nivell 4 d'alerta antiterrorista, però reforça la seguretat en mercats nadalencs, eixos comercials, estacions i aeroports".
La peça ve signada per Cristina Rubio: "Catalunya manté el nivell 4 d'alerta antiterrorista, però reforça la seguretat en mercats nadalencs, eixos comercials, estacions i aeroports. L'objectiu és intensificar la vigilància en "esdeveniments i llocs amb gran presència i aglomeracions de persones", han informat els Mossos d'Esquadra després de la reunió celebrada pel Gabinet de Direcció Antiterrorista de la comunitat".
"Les mesures de reforç preveuen intensificar la seguretat en esdeveniments i llocs amb una gran presència i aglomeració de persones i es mantindran fins al 8 de gener, potenciant la vigilància en "eixos comercials, mercats nadalencs i instal·lacions de transport aeri, terrestre i marítim"".
"També s'aplicaran mesures reforçades als centres de culte i actes religiosos, així com a objectius i infraestructures crítiques, i se sumen a les ja vigents sobre interessos d'Israel i seus consulars vinculades amb l'actual context internacional".
"La trobada s'ha produït aquest dimarts, en vigílies de les vacances nadalenques, i ha estat presidida pel director de la Policia, Josep Lluís Trapero. A la reunió s'ha fet una anàlisi del context actual a Catalunya, però també a escala internacional, com l'últim atemptat ocorregut a Sydney (Austràlia) durant la celebració de la festa jueva Hanukkah".
I: "Aquest reforç coincideix amb el Pla Nadal desplegat pels Mossos d'Esquadra des del passat 6 de desembre i que acabarà el proper 11 de gener coincidint amb l'inici de les rebaixes. Així, s'ha augmentat la presència d'agents uniformats i de paisà que patrullen a peu durant aquestes festes, especialment en les franges horàries amb més afluència de ciutadans".
Política. El Confidencial assenyala que "Silvia Orriols s'ho juga en el seu assalt a l'alcaldia de Berga, la plaça forta de la CUP".
El text és de Marcos Lamelas: "La líder d'Aliança Catalana, Silvia Orriols, s'ho juga en el seu assalt a l'alcaldia de Berga, la plaça forta de la CUP. Els cupaires mantenen aquesta ciutat de la província de Barcelona, de tradició minera, des de 2015".
"Fins que el 2023 es van fer amb l'alcaldia de Girona, Berga era la ciutat més important que governaven els anticapitalistes. Però Orriols li ha posat l'ull de cara a les municipals de 2027. Per això ha fitxat una regidora de Berga Grup Independent (BeGI) Judit Vinyes, fotogènica i desacomplexada. Tanmateix, les bases d'AC s'han revoltat, posant-se en còlera".
"Segons ha publicat Regió 7, les bases han protestat contra el fitxatge de Vinyes. De fet, van amenaçar que dimitirien el 90% dels militants de Berga si se'ls imposava Vinyes com a cap de llista per als comicis locals".
"Després d'una setmana de vacil·lacions, s'ha imposat la norma no escrita dels partits d'ultradreta. Si una formació és totalitària cap a fora, no pot deixar de ser-ho portes endins. Ha passat amb Vox i les seves múltiples dimissions amb l'hiperlideratge de Santiago Abascal. En un partit d'ultradreta no pots esperar democràcia interna".
"Orriols ha evitat donar la cara. Ho ha fet Imma Nadal, presidenta del comitè executiu del Bages i coordinadora del Berguedà d'AC, assegurant que, com a molt, dimitirien el 50% dels afiliats, però que Vinyes era un actiu electoral i que, per tant, seria la cap de llista".
I: "De passada, s'han donat les xifres de militants d'AC a Berga: només 17. Per tant, tempesta en un got d'aigua. La marxa de nou militants no pot condicionar el futur d'una formació política".
Amb això, 17 militants en una localitat com Berga, i un total d'uns dos mil a tot Catalunya és amb el que AC amenaça l'hegemonia de Junts en l'independentisme de dretes. És clar que el partit de Puigdemont està en els cinc mil afiliats, xifres que disten molt del que va arribar a ser el partit de Pujol.
En la decadència de l'independentisme alguns dels seus actors tornen sobre els seus passos, indaguen en el seu melic i arriben a la conclusió gairebé una dècada després de l'1-O que la participació va ser molt més gran del que va dir Turull, que llavors era conseller de la Generalitat.
Pur onanisme polític reflectit en una crònica de Vozpópuli amb aquest titular: "L'independentisme llança una campanya per conèixer la participació "real" de l'1-O vuit anys després".
En el sumari es diu que "Articulistes, entitats i advocats denuncien que les xifres divulgades el 2017 són menors a les reals, que van ser 'ocultades' o 'destruïdes'".
Cal veure quines coses. Resulta que el Govern de l'aixecament es va quedar curt. Tot el "Procés" exagerant amb les xifres d'assistència a les manifestacions de colors i a l'hora de la veritat, se'ls van descomptar votants en allò de l'1-O. Un disbarat.
Escriu Óscar Benítez: "El referèndum de 2017 segueix sent objecte de debat en cercles independentistes. Perquè no és només que molts —la majoria— segueixen pensant que el seu "mandat" segueix vigent, sinó que encara van fent comptes sobre les seves xifres d'assistència. És el cas del columnista d''El Nacional' Josep Gisbert, que la setmana passada va publicar un article amb una teoria conspirativa que ha calat en el moviment. Això és, que el nombre de persones que en realitat van votar l'1-O encara no s'ha fet públic".
"Segons Gisbert, els partits del 'procés' van ocultar la dada en adonar-se que el "resultat real del referèndum, que no és el que es va fer públic oficialment, els obligava sí o sí a fer efectiva la independència". I és que, prossegueix, la participació havia arribat al 58,61% del cens, i amb un "percentatge així el reconeixement internacional estava garantit"".
"El text va aconseguir un rebombori considerable. Gairebé de seguida, veus com la de l'expert en dades d'afiliació secessionista, Marc Planagumà, van assegurar que la xifra real no s'ha publicat mai, tot i que "va córrer entre periodistes i polítics", i que el registre oficial de participació es va "amagar" o va ser "destruït"".
"Davant d'aquestes especulacions, una de les protagonistes de la jornada, l'expresidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, va afegir el seu gra de sorra: "Mai van donar la xifra oficial de vots registrats al sistema, però no comptabilitzats, perquè la policia s'havia apoderat de les urnes amb els vots". En canvi, va afegir, "van dir allò dels 700.000 ciutadans del cens de col·legis tancats per la poli que tampoc era una dada real de participació, perquè molts, com jo mateixa al Ramon Llull, vam anar a votar a un altre col·legi"".
"Això no vol dir que Paluzie tingui una visió complaent dels dirigents del "procés". "Ells mateixos van boicotejar amb informacions confuses que el referèndum es pogués prendre seriosament", va mantenir. En aquesta línia, va recordar que van obligar la sindicatura electoral uns dies abans tot i que aquests es "van oferir a continuar". "I per al que va servir, ja que els han perseguit igual", va completar".
"Els sospites, en qualsevol cas, han portat l'advocat i articulista Quim Gonter a pujar un esglaó més en les recerques i presentar una sol·licitud d'informació a la Generalitat reclamant conèixer el nombre total de votants registrats al cens del referèndum de 2017".
"Gonter assegura que fonts internes li han confirmat que la participació va superar els tres milions de votants. Aquesta xifra s'explicaria perquè les autoritats catalanes van comptabilitzar els 2.286.217 vots físics presents a les urnes, però van ignorar les 770.000 paperetes requisades per la policia —i que, manté, sí que han de figurar al registre electrònic—".
I: ""Si la Generalitat no em proporciona aquestes dades, les demanaré a l'Autoritat Catalana de Protecció de dades", ha avisat Gonter, destacant que l'ocultació d'aquestes xifres constitueix una "anomalia històrica i democràtica incomprensible"".
Més històries. Si ahir explicava La Vanguardia que la Barceloneta i el Born tenen l'honor qüestionable de ser els barris més gentrificats d'Espanya, avui explica El Periódico que les grans fortunes de Mèxic i Estats Units són els que estan comprant els pisos més grans de Madrid i Barcelona.
L'informació és de Roberto Becares i Gabriel Santamarina: "D'acord amb el Portal Estadístic del Notariat, entre setembre de 2024 i agost de 2025 es van tancar 764 compravendes en aquest codi postal, el 28001, on els habitatges tenen una mitjana de 134 metres quadrats. El 69,11% van ser compradors nacionals, i la resta (30,89%) estrangers".
"D'aquests sorprèn que hi ha dues nacionalitats que estan molt per sobre de la resta a l'hora d'adquirir pisos de luxe. El 21% dels compradors estrangers al barri de Recoletos són mexicans i el 16,78% són nord-americans. És a dir, entre ambdues nacionalitats acaparen gairebé el 13% de les cases totals que es venen en aquest privilegiat districte postal".
"Aquest fenomen es repeteix també a la segona zona amb els pisos més cars d'Espanya, a Barcelona, concretament al districte postal 08008, al voltant dels Jardins del Palau Robert, a l'Eixample, on el metre quadrat se situa en 7.348 euros".
"En aquesta zona es van realitzar en aquestes mateixes dates 111 operacions amb un import mitjà d'1.035.716 euros. En aquest codi postal sis de cada deu cases les compren estrangers i un 25% d'aquestes les van acaparar mexicans, israelians i nord-americans".
Sembla que una de les motivacions del comprador hispanoamericà és poder anar pel carrer sense escorta. A veure quant dura.
17 de desembre, dia internacional contra la violència sobre les treballadores sexuals. Santoral: Llàtzer de Betània, Bega, Joan de Mata, Cristòfor de Collesano, Esturmi, Judicael, Josep Manyanet i Vives, Iolanda, Vivina, Modest bisbe i els cinquanta sants soldats van ser assassinats pels sarraïns que assetjaven Gaza en temps de l'emperador Heracli.