A Barcelona es coneix de sobres a Gerardo Pisarello, l'escollit per Ada Colau per liderar els Comuns a les pròximes eleccions municipals. Dissabte hi haurà performance. I només unes primàries contra Bob Pop el separaran d'encapçalar un nou intent de la ultraesquerra per, com van fer entre 2015 i 2023, tornar la capital catalana a un període de polítiques poc favorables al desenvolupament econòmic.
Més enllà que Consell de Cent hagi quedat com un agradable oasi per passejar en ple Eixample, aquest professor de Dret Constitucional hispanoargentí ha estat darrere de totes les cares ocurrències que van definir l'Executiu de Colau, com a primer tinent d'alcalde i com un pilar fonamental per a l'exalcaldessa. Aquesta, malgrat la seva voluntat de tornar a presentar-se com a candidata i la seva recent maniobra per modificar el codi ètic per a això, ha acabat cedint.
L'activista intempestiu, molt més polític que tècnic tot i l'aura intel·lectual que l'acompanya, avui figura com a secretari primer del Congrés dels Diputats, on va ser escollit en els darrers comicis. El primer que va fer en arribar va ser treure la bandera espanyola del seu despatx, una cosa que ja havia fet al balcó de l'ajuntament en la seva primera Mercè, forcejant de manera ridícula amb l'aleshores líder municipal del PP Alberto Fernández, que la va posar.
No és l'única polèmica que l'envolta, ja que presumptament va deixar escapar una inversió de més de 80 milions d'euros a Barcelona per rebre uns empresaris xinesos en bermudes. Són coneguts, a més, el seu flirteig amb el nacionalisme més radical -el que el va portar a afiliar-se a Òmnium Cultural en ple procés- i els seus enfrontaments amb la premsa; només cal veure l'evasió de preguntes periodístiques o l'enviament de burofaxos com a pràctica generalitzada dins dels Comuns.
Respectat per l'esquerra
D'altra banda, Pisarello és algú respectat per les altres esquerres. Una cosa rellevant en un moment on ningú fa el primer pas, però els acords amplis entre partits similars són a boca de tothom. Està ben connectat tant amb ERC com amb la CUP, i quan es posi en marxa la primera coalició, sigui a Catalunya únicament o al conjunt d'Espanya com demana Gabriel Rufián, les altres seran més fàcils de configurar. I Pisarello no incomoda els partits propers.
També perquè les perspectives electorals dels Comuns, guanyadors de les eleccions municipals el 2015, no són les mateixes. Colau va aprofitar l'onada del 15M com pocs i va ser hàbil per estendre el seu mandat una legislatura més, però ara l'atenció ha virat cap a altres horitzons. La irrupció d'Aliança Catalana a l'Ajuntament de Barcelona, en aquest cas, podria ser una de les claus dels comicis de 2027. Així com la pèrdua de suports de Junts, encara sense candidat definit.
Tàndem
Com marca de manera obligatòria el reglament intern del partit, Pisarello haurà de presentar-se en tàndem juntament amb una dona. El motiu, un "lideratge més cooperatiu" després del personalisme que va encarnar Colau, que igualment té previst participar en la campanya, encara llunyana, com si fos seva. La companya de l'actual diputat de Sumar no s'ha donat a conèixer, però tot apunta que l'actual regidora Gemma Tarafa podria assumir el paper. No hi ha gaires alternatives.
I és que el grup municipal dels Comuns s'ha anat desintegrant. Primer va ser l'adéu de Colau, que no va suportar veure qui havia estat el seu número dos com a alcalde; i després el de Janet Sanz, que pensava que tindria opcions de ser cap de llista i va sospitar, ja al setembre, que l'exalcaldessa tornaria. Encara que fos per donar suport a un altre. Guille López, el líder provisional que va invertir més de 20.000 euros en un banc que finança la invasió de Gaza com va explicar aquest mitjà, també medita deixar-ho al final del mandat.