Canvis a Waterloo i judici als Pujol

Prèvies del judici a la família Pujol, una causa sobre la Catalunya pujolista i la cartera familiar, els negocis d'un clan definit en la qualificació fiscal com una associació il·lícita. Està en dubte que Pujol sigui jutjat, donat el seu estat de salut. El pujolisme, en canvi, sí que s'asseurà al banc dels acusats

"El llegat de Pujol, a judici", s'anomena l'obertura de Crónica Global. Àlex Cárcel i Miriam Saint-Germain són els autors de la informació.

Del seu text: "El judici, que es preveu molt tècnic des del punt de vista jurídic, marcarà per a molts el llegat polític de Pujol. Un personatge que va desaparèixer del focus el 2014 i ha anat progressivament blanquejant-se des d'àmplies sectors en els darrers anys de la mà d'un enternecedor deteriorament físic i cognitiu que resultarà clau en el procés penal. Aquesta ha estat l'estratègia de la defensa, endarrerir la instrucció i que l'expresident passi a la història sense cap condemna a l'esquena".

Podria passar, com de fet ja va passar en el cas de Banca Catalana. És clar que en aquells primers anys vuitanta del segle passat Pujol estava en el seu "prime" i manava gairebé tant com Felipe González.

Els hereus polítics de Pujol i del pujolisme miren cap a una altra banda quan es planteja la qüestió del "llegat", que és com la "deixa" a Andorra del pare del padrí, en Florenci. Puigdemont, per exemple, ha parlat unes quantes vegades de Pujol i amb Pujol. Amb respecte però sense caure en la veneració que suscita l'honorable en altres líders de l'independentisme.

I parlant del senyor pròfug, El Confidencial li dedica una història amb aquest titular: "La nova cort de Waterloo: Puigdemont implosiona Junts per intentar frenar Orriols".

La peça és de Antonio Fernández i comença així: "Waterloo té nova cort. O, el que és el mateix, Carles Puigdemont, president de Junts per Catalunya (JxCat) ha mogut el tauler dels seus fidels, ha baixat als inferns a alguns i ha encimbellat als altars a d'altres. El cessament d'Albert Batet com a president del grup parlamentari de Junts al Parlament és la darrera clau d'un complicat joc de trons que l'inquilí de Waterloo ha realitzat des del passat estiu".

"En aquesta ocasió, a més, hi ha un factor que no s'ha d'oblidar: tots els moviments polítics de Junts venen provocats pel pànic a una Aliança Catalana (AC) emergent amb Sílvia Orriols al capdavant. D'aquí que Puigdemont triés com a nou portaveu parlamentari el diputat per Girona Salvador Vergès".

"La nova cara parlamentària de Junts és un activista escorat cap a la dreta extrema i cap al nacionalisme més radical. No fa gaire, el seu perfil a les xarxes era una foto seva disfressat amb caputxa negra, mascareta formada amb una bandera estelada, fent la botifarra a la càmera i amb un estrambòtic fusell d'aigua".

"Vergès va formar, juntament amb l'empresari Joan Canadell, un tàndem de personatges fitxats per Puigdemont per reforçar el ventall suposadament plural que volia imprimir a la formació. Canadell, a més de president de la Cambra de Comerç de Barcelona, l'havia ajudat a promocionar Junts, regalant entre els seus clients viatges a Waterloo per veure el líder i l'havia ajudat a fer-se amb una casa pairal a Prats de Molló, al sud de França, des d'on Francesc Macià havia planejat una hipotètica invasió d'Espanya fa cent anys".

"La intenció era fer de la casa un lloc de pelegrinatge, un santuari independentista on estigués ubicada la seu del Consell de la República, un negoci espiritual complet que vinculés permanentment l'entitat àulica de Puigdemont amb l'imaginari independentista català".

Segueix el text: "Vergès ha estat incorporat també a la direcció permanent de Junts, juntament amb la diputada Jannine Abella, que al mateix temps continuarà com a portaveu adjunta juntament amb Josep Rius. Tots relativament joves, per plantar cara als quadres eminentment joves d'Aliança Catalana. En altres paraules, s'ha tocat el cap parlamentari del partit i s'han col·locat dues peces de la confiança de Puigdemont a la primera línia del grup: Sales i Vergès".

"Aquest tàndem, juntament amb el veterà Antoni Castellà, provinent de les files d'UDC (que després va crear la formació Demòcrates de Catalunya), conformen el nucli dur de Puigdemont dins de Catalunya, un trident que vol fagocitar les tesis d'AC. Castellà, tot i provenir d'Unió, va ser tocat amb la vareta màgica i convertit en vicepresident de la formació".

I: "El setembre passat, la dimissió de l'exconseller d'Economia, Jaume Giró, un exponent de la moderada tradició de Convergència, va deixar el sector tradicionalista orfe i el camí expeditiu per reforçar una cúpula radical amb la qual fer front a l'embat d'Orriols. Va ser una victòria que deixa Junts encaminada cap a posicionaments ultras i maximalistes. S'ha acabat la moderació a JxCat, que assalta el carrer fins i tot copiant les estratègies d'Orriols".

La peça conclou d'aquesta manera: "En resum, Puigdemont tindrà una cort més submisa, més radical i més escorada cap a postures maximalistes de l'extrema dreta. Tot sigui per tallar el pas a Sílvia Orriols".

Mònica Sales, la nova cap del grup parlamentari és objecte d'una entrevista a La Vanguardia el titular principal de la qual és que "El PSOE no compleix perquè no vol, no perquè no pot".

Signen l'entrevista Iñaki Pardo Torregrosa i Silvia Angulo i aquestes són les preguntes i respostes més destacades:

P: A què responen els canvis al grup de JxCat?

R: El posicionament de l'advocat general de la Unió Europea obre un nou horitzó. Els canvis s'ajusten a aquesta nova realitat, que és el possible retorn del president Carles Puigdemont.

P: Si torna, farà vida al Parlament? Serà candidat a les pròximes eleccions catalanes?

R: Ha de poder triar què farà, només faltaria. La seva posició ara està marcada per la repressió i nosaltres no farem mai el joc a la repressió. En cas que pugui tornar ha de poder decidir què vol fer. Estic convençuda que el país l'espera i que hi haurà un recorregut per tot Catalunya com a líder d'un moment clau.

P: És partidària que Junts designi un cap de l'oposició? Ara li correspondria a vostè.

R: Aquest projecte ja té cap de l'oposició. És el president Carles Puigdemont i és la repressió el que no permet que sigui aquí i que pugui ser president del grup parlamentari. No normalitzarem el que no és normal.

P: Han creat un comitè electoral per a les generals i les catalanes.

R: Les últimes eleccions al Parlament no s'han ajustat mai als terminis electorals. Sabem que hi haurà municipals. Però la política està prou agitada com per pensar que no hi haurà altres conteses electorals i hem d'estar preparats.

P: Veu possible que hi hagi una doble cita, general i autonòmica, si no hi ha pressupostos a Catalunya?

R: Això no depèn de nosaltres. Qui ha de convocar i té potestat en cada cas ja sabem qui és.

P: Si bloquegen les iniciatives dels socialistes al Congrés, al Parlament o a Barcelona, no creuen que poden quedar com una força que no influeix?

R: Són tres institucions sense pressupostos. Potser hauríem de preguntar-nos si incideixen en el dia a dia sense tenir pressupostos, perquè sense ells només es poden fer dues coses: propaganda i promeses.

P: És reversible la ruptura amb el PSOE si s'avança en l'oficialitat del català o en el traspàs de les competències d'immigració? Amb la multireincidència sembla que també es mouen els socialistes.

R: Si tot això permetés desbloquejar la situació seria la prova fonamental del que denunciem fa molts mesos: l'incompliment és per no voler, no per no poder. Quan fas una advertència i dius que s'han de complir els compromisos i no es compleixen has de prendre una decisió.

Pel que fa al judici als Pujol, la senyora Sales assegura que "el president té una trajectòria que s'ajusta als valors que defensem des de Junts i crec que s'ha fet una politització dura respecte de la seva figura. El llegat del president és sòlid i solvent", però rebutja identificar el personatge amb Junts: "La seva figura supera les sigles. Representa un moment de Catalunya en construcció i va més enllà de reivindicar-lo des de Junts o des d'altres partits".

Més notícies. "L'última batalla per Via Laietana: ofensiva dels sindicats policials contra el Govern pel memorial i l'amenaça creixent de tancament", destaca un titular d'El Mundo.

El text ve signat per Cristina Rubio: ""Crea una mica de desassossec, de penombra. És un edifici molt cèntric, que visibilitza la Policia Nacional a Catalunya i els socis del Govern volen tot el contrari" (...) "Busquen invisibilitzar-nos, reduir la nostra presència al màxim, és el que creiem els que estem destinats aquí, els que fem vida aquí"".

"Parla un agent del CNP del sindicat Jupol -demana mantenir l'anonimat- que treballa des de fa 11 anys a la Prefectura Superior de Policia de Barcelona, ubicada a la Via Laietana. Un edifici que el Govern vol convertir en memorial, mentre els seus socis (comuns, ERC i també Junts) pressionen i exigeixen expulsar els agents".

"De fet, els sindicats policials han presentat un reguitzell d'al·legacions en contra per impugnar el pla del Govern de convertir la seu en un memorial: "Estigmatitza els agents, els assenyala en el seu lloc de treball"; "suposa un atac directe a la dignitat i a la feina dels policies nacionals que presten servei a Catalunya; "afecta el dret a l'honor dels policies en estigmatitzar simbòlicament el seu lloc de treball associant-lo amb crims de la dictadura"; o la reconversió "pot induir a un error majúscul"".

"Són algunes de les queixes que el PP i diversos dels sindicats -els majoritaris Jupol i SUP, a més del CEP o el SPP- van incloure als seus escrits per intentar frenar el projecte del Govern".

"També per alertar dels efectes sobre la imatge dels agents i del creixent fantasma d'un hipotètic tancament que reclamen les entitats de la Plataforma Via Laietana 43 -aquest diumenge han convocat fins i tot una manifestació davant de l'edifici amb motiu del 50è aniversari de la mort de Franco- i partits com ERC o els comuns, que no han deixat de pressionar el Govern en els darrers mesos. Cal recordar que en aquesta seu es concentra la cúpula policial a Catalunya i es coordinen totes les operacions del Cos a la comunitat".

"Una batalla que ha saltat de l'arena social a la política després que Pedro Sánchez llancés un altre gest a l'independentisme, cedís davant una de les seves grans reivindicacions i aprovés al juliol l'inici del procés per declarar la Comissaria Lloc de Memòria Democràtica en considerar-la un espai on es van cometre "crims de lesa humanitat o contraris als drets humans" malgrat l'oposició de les organitzacions policials".

"El Govern, això sí, va defensar que l'edifici continuarà sent d'ús policial, però haurà d'incloure la senyalització d'"espais de tortura i persecució política"".

I: "En concret, el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) va recollir la resolució de la Secretaria d'Estat de Memòria Democràtica, que descrivia l'edifici com el "node principal de la xarxa repressiva del franquisme a Catalunya". De moment, l'acord publicat estableix que s'haurà d'identificar, explicar i senyalitzar aquesta història al mateix edifici de Via Laietana 43, i es podran fer visites presencials per certes zones".

Societat. "Els arguments de les nuclears catalanes per allargar la seva vida: el gran apagada, 90 milions anuals i el reactor americà de 80 anys", assenyala un titular d'El País.

El text és de Marc Rovira: "Les plantes nuclears catalanes d'Ascó i Vandellòs prenen posicions per allargar la seva activitat més enllà de la seva suposada data de caducitat, a remolc de la via oberta per Almaraz a Extremadura. Anav, la societat que comparteixen Endesa i Iberdrola i que gestiona els complexos nuclears de Catalunya, reivindica la pertinència de poder continuar operant malgrat el pla de tancament que es va pactar l'any 2019 i que, de respectar-se, finiquitaria Ascó I a l'octubre de 2030, Ascó II al setembre de 2032 i Vandellòs al febrer de l'any 2035".

"L'empresa propietària defensa que la seguretat està garantida i s'aferra a una estratègia on planteja diversos factors per fer-se valer: 90 milions d'inversió anual, contractacions per mantenir la plantilla jove i els efectes negatius que va tenir la gran apagada del passat abril. A més, es posa com a exemple una central dels Estats Units, amb un disseny idèntic al de les catalanes, que ha aconseguit autorització per resistir fins als 80 anys".

"El referent que pren Anav és la central de North Ann, ubicada a l'estat de Virgínia i que l'any passat va rebre la llum verda del Nuclear Regulatory Commission (NRC) per operar fins al 2060".

"“Els nostres tres grups nuclears cessarien l'activitat amb una mitjana de 46 anys, mentre que als Estats Units té autorització fins als 80 anys i s'estudia la possibilitat d'allargar-li la vida fins als 100”, sosté Paulo Santos, director general d'Anav".

"Santos defensa que, pel que fa a disseny, North Ann és una infraestructura “bessona” d'Ascó i Almaraz. El màxim responsable d'Anav subratlla que l'apagada massiva del passat abril va fer obrir els ulls sobre la magnitud de la dependència energètica i “va canviar la percepció de l'opinió pública sobre l'energia nuclear”".

"Ascó I va iniciar la seva activitat el 10 de desembre de 1984, mentre que Ascó II ho va fer el 31 de març de 1986. Vandellòs II va arrencar el març de 1988. Malgrat el pas dels anys, la societat gestora reivindica una inversió anual de 90 milions d'euros, 30 milions per reactor, per tenir el manteniment al dia. A més, es destaca que la política de contractacions ha mantingut la plantilla jove, amb una mitjana de 46 anys i un 20% de llicenciats i doctors".

"A Espanya l'energia nuclear suporta el 20% del consum elèctric anual però a Catalunya la dependència arriba fins al 51%. La indústria és el sector que més energia elèctrica necessita, un 37,8 %, mentre que el sector serveis i el domèstic suposen el 33,8 % i el 24,8 % del consum elèctric total, respectivament".

I: "Sense l'empenta dels reactors d'Ascó i Vandellòs, Catalunya necessitaria 8.000 megawatts (mw) eòlics addicionals o 12.000 mw fotovoltaics. El repte no és menor, perquè actualment, sumant l'aportació d'aquestes dues renovables no s'arriba als 4.000 megawatts instal·lats. El departament de Territori de la Generalitat ha establert que un 1,2% del sòl de la superfície de Catalunya hauria de comptar amb instal·lacions d'energia eòlica i solar, cosa que equivaldria a 383 quilòmetres quadrats".

23 de novembre, Dia Internacional de la Paraula i de l'Assessor d'Imatge, Dia Mundial del Cafè Exprés, Dia europeu dels Sense Sostre i Dia Mundial de Fibonacci, el matemàtic més talentós de l'Edat Mitjana.

Santoral: Lucrècia, Columbà, Climent I papa i Climent bisbe, Felicitat, Mustiola, Sisini, Anfiloqui d'Iconi, Severí reclús, Gregori bisbe i Cecília Yu So-sa.