Recolzament a l'amnistia i la hipocresia de Nogueras

El públic que només llegeix titulars pot endur-se la impressió errònia que la Unió Europea ha certificat el retorn a Espanya de Carles Puigdemont, que la malversació ja no és un obstacle per al retorn i que tot està a punt i disposat per a una arribada imminent amb honors de multitud.

Però no, no és així. L'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha emès un informe no vinculant davant el qual el mateix Puigdemont ha fet una crida a la prudència perquè l'última paraula la tindran els tribunals espanyols.

Això sí, si fos per aquest advocat general, Dean Spielmann, la llei d'amnistia no vulnera el dret de la Unió Europea i és perfectament aplicable a Puigdemont i als membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) acusats de terrorisme.

També diuen els diaris que la sentència definitiva es coneixerà abans de final d'any o a primers del vinent i que les sentències del TJUE acostumen a coincidir amb els dictàmens de l'advocat general. Acostumen, però no sempre, sinó entre set i vuit casos de cada deu. La batalla, per tant, continua.

"L'advocat general de la UE desbrossa el camí per a l'amnistia de Puigdemont i els independentistes acusats de terrorisme", destaca El País.

La peça ve signada per Braulio García Jaén i arrenca així: "L'Advocat General del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha avalat aquest dijous la llei d'amnistia en considerar que la norma no és contrària al dret comunitari en matèria de terrorisme ni xoca contra els interessos financers de la UE".

Portada El País

"La llei, per tant, pot amnistiar la responsabilitat comptable de l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, i d'altres alts càrrecs del seu Govern en relació amb les despeses incorregudes en el procés. Les seves conclusions, que també obren el camí per als membres dels anomenats Comitès en Defensa de la República (CDR), sostenen que la norma es va aprovar “en un context real de reconciliació política i social” i descarta que suposi “una autoamnistia”".

"A més de respondre als dubtes plantejats pel Tribunal de Comptes i l'Audiència Nacional, l'Advocat General ha subratllat amb meridiana claredat que les amnisties, en tant que “mecanisme que toca directament la sobirania nacional”, continuen sent una matèria “sobre la qual tenen competència exclusiva els Estats membres”. I descarta així que la justícia europea hagi de decidir sobre l'encaix de la llei aprovada pel Congrés espanyol".

"Segons les conclusions de l'Advocat General, que no determina la sentència però la seva opinió el tribunal segueix en la majoria d'ocasions, la llei espanyola es va aprovar “en un context real de reconciliació política i social” i “res no permet qualificar-la d'autoamnistia”. “No és el resultat d'un acte unilateral imposat per un poder autoritari, sinó d'un debat i d'una votació democràtica a les Corts Generals”, afirma l'informe".

"En el cas de Puigdemont, el Tribunal de Comptes espanyol havia plantejat al TJUE els seus dubtes per considerar que la jurisprudència europea havia interpretat l'afectació als interessos de la Unió en un sentit ampli, com per abastar el cas de les despeses del referèndum il·legal de l'1 d'octubre de 2017 i de les campanyes per publicitar-lo internacionalment".
"L'advocat general conclou, però, que ni tan sols aquesta interpretació àmplia “permet establir un vincle de connexió directe entre les activitats il·legals [...] i els recursos propis de la Unió”".

I: "“La protecció dels interessos financers de la Unió no s'oposa a l'extinció de la responsabilitat prevista a la Llei d'Amnistia”, avança a les seves conclusions. Unes conclusions que obren així el camí perquè l'amnistia s'apliqui en els casos de malversació encara pendents contra diferents alts càrrecs de la Generalitat, inclòs també l'expresident Artur Mas, tot i que caldrà esperar a la sentència".

Línies després s'aclareix que "la incògnita sobre el retorn de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont a Espanya depèn únicament, per tant, del que el Tribunal Constitucional decideixi davant la postura del Suprem de mantenir l'ordre de detenció contra ell i considerar que l'amnistia no és aplicable al delicte de malversació".

"Cap de les dues qüestions estava entre les que havia de resoldre l'Advocat de la UE en el seu informe. El Suprem va decidir no aplicar l'amnistia pel delicte de malversació perquè va interpretar que utilitzar fons públics per pagar les despeses del procés és també una forma d'enriquiment personal —no van haver de pagar amb els seus diners una empresa privada. I, en conseqüència, va mantenir l'ordre de detenció contra ell".

I: "Sobre aquesta interpretació és sobre el que s'haurà de pronunciar el Tribunal Constitucional en resoldre el recurs d'empara de Puigdemont i d'altres alts càrrecs de la Generalitat. Tot i així, malgrat tractar-se de plantejaments diferents, el sentit general de les conclusions de l'Advocat de la UE s'ha rebut amb “satisfacció” entre aquells que al Tribunal Constitucional defensen la constitucionalitat de la llei en tots els seus aspectes troncals, segons fonts jurídiques del tribunal".
L'advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye estava eufòric després de conèixer els dos informes de l'advocat general. Al seu parer, les consideracions del lletrat europeu apropen el retorn de Puigdemont, però no a curt termini.

A El Nacional, Ketty Calatayud es fa ressò d'una entrevista de Jordi Basté a Boye a RAC 1 i explica que "avui (per ahir) ha estat “un molt bon dia” per als interessos de Carles Puigdemont, segons ha reconegut el seu advocat, Gonzalo Boye, després de saber-se que l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Dean Spielmann, ha validat la llei d'amnistia del procés, segons les conclusions que ha comunicat aquest dijous".

"Ara, quedaria que el TJUE dicti la seva sentència -probablement abans de finals d'any- i que validi la llei d'amnistia impulsada pel Govern, amb Junts i ERC, tal com ha fet l'advocat general del tribunal, seguint l'aprovació del Tribunal Constitucional (TC)".

Portada El Periódico

I: "En conseqüència, Boye admet que el retorn de Puigdemont a Catalunya està més a prop, atès que en la majoria d'ocasions, el TJUE “fa cas” del seu advocat general, tot i que la seva opinió no és vinculant. “Jo entenc que sí (el retorn està més a prop). El TJUE ho ha de confirmar i, un cop ho confirmin, què farà el Tribunal Suprem? Aniran al tribunal de la Rota, al Vaticà? On aniran? Continuaran demanant explicacions per no aplicar la llei?”, es pregunta l'advocat de Puigdemont".

Del tema de la sentència se'n va parlar molt en un acte de les joventuts convergents o postconvergents, la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) en què es van aplegar alguns dels expresidents de la Generalitat. "Puigdemont, Mas, Aragonès i Montilla debaten sobre el catalanisme en un col·loqui de les joventuts de Junts sense Torra", s'intitula la peça d'El Periódico que recull l'esdeveniment.

El text és de Carlota Camps, que explica que Quim Torra no va ser convidat a la festa del 45è aniversari de la JNC. Del seu text: "Els quatre exdirigents han debatut sobre què és el "catalanisme" i quins creuen que són els seus principals reptes avui en dia. La llengua, la democràcia i el model econòmic s'han esmentat en més d'una ocasió, però cadascú ha defensat el seu propi model".

I: "Montilla ha lloat l'"autogovern" i ha apostat per "continuar avançant junts", mentre que Puigdemont ha defensat el model oposat, la independència, i ha assegurat que "val la pena assumir els riscos que calguin per tornar a fer els 1-O que calgui"".

Ah, doncs res, encarrilada (o no) l'amnistia, Puigdemont està disposat a muntar un altre 1-O o més. No té esmena, tot i que una cosa és el que diu el senyor pròfug i una altra el que passa.

Ahir mateix, aquest divorci total, la fractura irreparable, la fi de les relacions i la cancel·lació de les negociacions amb el PSOE i el Govern va quedar en mera aigua de borraines. Els postconvergents que tenien la possibilitat de mostrar amb fets que havien trencat van preferir no fer-ho.

"Junts segueix amenaçant Sánchez després de salvar-lo dues setmanes seguides: 'Més dura serà la caiguda'", titula Vozpópuli sobre la delirant (una altra més) sessió al Congrés dels Diputats.

Escriu Luis Casal: "El Govern segueix esquivant derrotes cantades que el PP ja celebrava com a èxits. Aquest dijous, Junts es va abstenir en l'esmena del PP que pretenia eliminar de la llei les dates de tancament de les centrals nuclears d'Almaraz, Ascó i Cofrents. Aquest gest mínim —set abstencions— va ser suficient per frenar l'envit de l'oposició i mantenir intacte el calendari nuclear. Els independentistes catalans van tornar, per segona vegada consecutiva, a perdonar la vida a Pedro Sánchez en la votació més rellevant de la setmana".

"Tan bon punt va acabar la sessió, el partit de Carles Puigdemont va tornar a elevar el to: "Quan caiguin, més dura serà la caiguda", van advertir aleshores fonts de la direcció de Junts".

"L'escena hauria quedat aquí —un moviment inesperat seguit d'una amenaça— si no fos pel patró que Moncloa i diverses fonts parlamentàries comencen a observar amb força nitidesa. Junts porta dues setmanes encadenant gestos de distanciament, advertències altisonants i un tancament legislatiu anunciat a bombo i plateret".

"Però en les dues votacions en què hi havia risc polític real per al Govern, han estat ells qui han evitat l'entrebanc. Aquesta seqüència —amenaça en públic, contenció a l'hemicicle— comença a repetir-se massa com per considerar-la casual".

"El contrast es va veure amb claredat aquest dijous. El ple votava gairebé 400 esmenes, disposicions i ajustos legislatius, i Junts es va alinear contra el Govern en la immensa majoria. Sense matisos. Però no en la que tothom mirava, la que feia dos dies que acaparava titulars, la que podia haver-se llegit com un símptoma del final de la legislatura. En aquesta, a diferència de la resta, Junts va decidir no empènyer".

Portada La Vanguardia

"Només unes hores abans, l'advocat general de la UE havia publicat el seu dictamen sobre la llei d'amnistia sense qüestionar els pilars essencials de la norma. La coincidència va convertir la votació de les nuclears en un aparador incòmode: Junts intentant demostrar ruptura total amb el Govern i, alhora, veient com l'expedient jurídic que més els afecta avança gràcies a aquest mateix Govern. D'aquí la duresa de la seva amenaça posterior".

"A la Moncloa ja no compren aquest dramatisme. Assumeixen la ruptura política amb Junts, però també que la formació de Puigdemont no ha creuat cap de les línies que sí posarien en risc la legislatura: tombar una llei clau, bloquejar una votació amb impacte pressupostari o impedir la tramitació d'un projecte estructural. Tot el contrari. Sempre que el cost polític és visible, l'abstenció de Junts evita la derrota. Aquesta constatació —diuen al PSOE— pesa més que qualsevol frase".

De manera que aquest "cínic i hipòcrita" que li va etzibar la senyora Nogueras a Pedro Sánchez al Congrés dels Diputats només un dia abans devia ser un error de traducció o un descuit.

A La Razón titulen que "Junts rescata Sánchez i Moncloa filtra que hi ha diàleg". El text és de Javier Portillo i destaquen dos paràgrafs: "Fonts governamentals expliquen a aquest diari que el sentir de l'Executiu era que Junts els propinaria «una bufetada» i s'alinearia amb els populars per tenir un marcat perfil pro nuclear. «No els entenem. L'estratègia de Junts és incomprensible», explica un ministre, que admet que a la Moncloa no sabien què votarien els set diputats de Puigdemont. No obstant això, sí confirmen a aquest diari que, malgrat l'últim desafiament, es mantenen «vies obertes de diàleg»".

I: "D'altra banda, fonts de Junts asseguren que no podien donar al PP «un xec en blanc». L'expresident català, obstinat a assenyalar el PSOE i el PP com a part de la política espanyola que maltracta Catalunya, va voler marcar distàncies. En certa manera, Junts es va poder permetre abstenir-se perquè, des del punt de vista energètic, l'esmena del PP no tindria gaire efecte ja que continuarà sent el Govern, juntament amb el Consell de Seguretat Nuclear, qui decideixi la pròrroga de la vida d'una central".

Hi ha una altra manera de veure tot això i és la d'El Mundo, que titula així: "Junts colpeja el PSOE en la campanya d'Extremadura amb la seva abstenció sobre el tancament de les nuclears". Al sumari s'explica que "L'èxit que ven el Govern de Sánchez perjudica la campanya socialista davant María Guardiola".

La peça ve signada per Marisa Cruz: "El Govern, necessitat de bones notícies, va escenificar ahir amb una ovació entusiasta el rebuig a una esmena a la Llei de Mobilitat Sostenible que suprimia la data prevista de tancament de les centrals nuclears d'Almaraz, Ascó i Cofrents i obria una via perquè poguessin perllongar la seva vida útil".

"L'alegria de l'Executiu va ser més gran perquè va ser Junts, el partit que ha anunciat la seva ruptura amb el Govern posant en qüestió la legislatura, el que amb l'abstenció dels seus set diputats, va inclinar finalment la balança al seu favor. L'esmena que obria el camí a la prolongació de la vida de les nuclears va decaure per 172 vots -PSOE, Sumar i els socis d'investidura- davant 171 -PP, Vox i UPN- i set abstencions".

Portada El Mundo

"Tanmateix, i encara que el Govern va acollir amb alegria el resultat de la votació, la veritat és que la foto del triomf amaga un regal amarg que enverina la campanya dels socialistes a les eleccions d'Extremadura previstes per al proper 21 de desembre".

Línies després, Cruz insisteix: "El resultat de la votació al Congrés es va convertir immediatament en una basa electoral en mans del PP d'Extremadura per colpejar el PSOE. Així, la presidenta en funcions i candidata dels populars, María Guardiola, tot just va trigar uns minuts a qualificar el vot dels socialistes en contra de perllongar la vida de les nuclears, de «traïció a Extremadura», un missatge molt contundent davant el qual poc pot fer l'afirmació del seu adversari, el candidat del PSOE, Miguel Ángel Gallardo, assegurant que Almaraz no es tancarà".

Més notícies. "Indignació sobiranista: Palestina anuncia els seus partits davant Euskadi i Catalunya amb la bandera d'Espanya", assenyala un titular d'El Confidencial.

Al sumari i per si no fos prou amb la bandera d'Espanya s'hi diu que "Els radicals catalans acusen els responsables polítics i esportius de "desnacionalitzar" la seva selecció per escollir una samarreta amb cinc ratlles verticals i no quatre".

La peça és d'Antonio Fernández, qui escriu que "aprofitant l'estirada política del conflicte de Gaza, l'esquerra catalana va començar a programar aquest estiu un partit amb el combinat de Palestina. Els bascos van fer el mateix i a primers d'octubre el president de l'Associació Palestina de Futbol, Jibril Rajoub, es va desplaçar a Euskadi per signar un acord i celebrar un partit. Aquest se celebrarà aquest dissabte 15 de novembre i l'equip rival ja es troba concentrat a Bilbao".

"El partit contra Catalunya se celebra a l'Estadi de Montjuïc el dimarts 18 de novembre. Però el que ha indignat l'independentisme és que al cartell promocional de la Federació Palestina de Futbol es presenta les dues seleccions autonòmiques amb la bandera d'Espanya. La publicitat està en castellà i a l'estadi Lluís Companys li posen el nom de ‘Lluis Company’, sense accent a la 'i' i sense la ‘s’ final. Ha estat un cop duríssim per a l'orgull nacionalista".

"El sobiranisme ha posat el crit al cel. Palestina no juga contra Catalunya o Euskadi, sinó contra l'Equip Basc i l'Equip Català, tots dos identificats amb la bandera nacional d'Espanya. En poques hores, però, la Federació Palestina de Futbol va retirar el cartell, deixant només la llista de convocats de la seva selecció per a tots dos partits i que porta només els logotips de les federacions de futbol corresponents a Palestina, Euskadi i Catalunya".

14 de novembre, dia internacional contra el tràfic il·lícit de béns culturals i dels venedors ambulants.
Santoral: Josep Pignatelli, Trahamunda de Pontevedra, Teodot d'Heraclea, Siard de Mariëngaarde, Ruf d'Avinyó, Llorenç O'Toole, Esteve Teodor Cuénot, Joan de Traú, Dubrici de Bardsey, Jocund, Hipaci de Gangres, Antigi, Androni, Alberic, Serapió, Vitó, Venerand de Troyes i Adeltrudis.