Els oprimits Mikimoto, Soler i Tremosa s'aferren al càrrec

Màxima expectació a Waterloo, a Barcelona i a Madrid davant el dictamen de l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre les prejudicials del Tribunal de Comptes sobre la malversació en el cas del referèndum de l'1-O i de l'Audiència Nacional sobre el cas dels detinguts per terrorisme a Sabadell, els CDR de l'operació Judas.

En teoria està previst que la resolució transcendeixi a partir de les 9:30. De manera que si la resolució és desfavorable als senyors que van derogar la Constitució i l'Estatut per proclamar una efímera república, no es descarta una notícia bomba per tapar els efectes de l'informe de l'advocat general.

Se sol insistir que els dictàmens de l'advocat general acostumen a coincidir amb el que resol finalment el TJUE. Però està per veure, perquè segons una nota d'Okdiario, l'advocat no és altre que el luxemburguès Dean Spielmann, a qui el diari esmentat imputa haver presidit el Tribunal de Drets Humans que va excarcerar seixanta etarres i va eliminar l'anomenada doctrina Parot.

"El recorregut de la llei d'Amnistia a Europa entra avui en la fase final", proclama al respecte La Vanguardia. El text és d'Iñaki Pardo Torregrosa i comença així: "El camí de la llei d'Amnistia a la justícia europea s'endinsa en la seva etapa final amb la lectura de les conclusions de l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), un pas previ a la sentència de Luxemburg sobre les qüestions prejudicials elevades pels tribunals espanyols".

"En concret, ha de resoldre preguntes que han plantejat el Tribunal de Comptes, en relació amb la malversació i les despeses del referèndum de l'1-O i si és possible extingir la responsabilitat comptable, i de l'Audiència Nacional, per l'operació Judas, en la qual s'acusava de terrorisme a alguns activistes independentistes dels comitès de defensa de la república (CDR)".

"Aquest pronunciament del lletrat luxemburguès Dean Spielmann, que no és vinculant, és molt rellevant atès que l'opinió de l'advocat general sol orientar les resolucions dels magistrats. Però no sempre coincideixen. Per això, a l'entorn de l'expresident Carles Puigdemont acolliran amb “cautela” el que disposi l'advocat".

"Un cop conegudes les conclusions, després de les vistes que es van celebrar al juliol, la sentència definitiva podria arribar abans que acabi l'any. Pot trigar unes setmanes o uns mesos".

Continua la nota: "En les vistes del passat mes de juliol, el Govern d'Espanya va xocar amb la Comissió Europea, que va qüestionar per mitjà de l'advocat comunitari Carlos Urraca –de nacionalitat espanyola– l'interès general de la norma que va entrar en vigor el juny del 2024, després d'un pacte del PSOE amb Junts i Esquerra per a la investidura de Pedro Sánchez. Amb tot, des de l'ens comunitari van descartar que l'oblit penal afectés els interessos econòmics europeus".

"Tot i que l'amnistia porta en vigor més d'un any i el Tribunal Constitucional va avalar la seva legalitat el passat juny, hi ha dirigents independentistes que encara no s'han beneficiat de l'oblit penal. Tal és el cas de Puigdemont, dels exconsellers que segueixen expatriats –Lluís Puig i Toni Comín– i d'altres dirigents que segueixen inhabilitats per a l'exercici d'un càrrec públic, com Oriol Junqueras i Jordi Turull, entre d'altres".

I: "El Suprem, en aquests casos, s'ha negat a aplicar l'oblit penal en interpretar que els encausats no compleixen els requisits estipulats en relació amb el delicte de malversació i que sí que hi va haver lucre personal".

Sessió d'alt voltatge ahir al Congrés dels Diputats. Al final serà veritat que Junts ha trencat amb Pedro Sánchez. Les invectives de Míriam Nogueras, que va anomenar el president Pedro Sánchez "cínic i hipòcrita", així ho suggereixen. Tanmateix, hi ha detalls concrets, més concrets que el verb flamíger de l'Orriols de Junts, que desmunten la tesi del divorci total.

"Junts 'trenca' amb Sánchez, però la seva gent segueix cobrant a les empreses de l''Estat opressor'", destaca El Confidencial.

En el sumari s'indica que "Els de Carles Puigdemont estan enmig d'un dilema: volen dir que trenquen amb el PSOE, però alhora mantenir tots els càrrecs en ens públics que van aconseguir".

Escriu Marcos Lamelas: "Els càrrecs que Junts va pactar amb el Govern de Pedro Sánchez per col·locar la seva gent en organismes, empreses públiques i companyies de capital públic-privat estan llastrant la credibilitat de la ruptura amb el PSOE que Carles Puigdemont ha volgut escenificar per bloquejar la legislatura".

"A la Moncloa han reaccionat com si res no passés i moltes de les forces polítiques han qüestionat que hagi trencat peres amb el sanchisme. I la veritat és que des de Junts s'ha deixat molt clar que aquests alts càrrecs no dimitiran".
"La setmana passada al Parlament, durant la sessió de control, el president del PP català, Alejandro Fernández, va descriure la paradoxal situació".

""Les poltrones les pacten ràpidament, per molt teatre que facin avui aquí. Allà segueixen a dia d'avui en empreses i organismes estatals Mikimoto, Tremosa, Pere Soler, Eduard Gràcia o Elena Massot, entre d'altres. Tots ells, entusiastes partidaris de la teoria de ‘Espanya, estat opressor’, però que segueixen cobrant generosament de l'Estat opressor, que, com hem assenyalat en moltes ocasions per aquí, oprimir, el que es diu oprimir, oprimeix de pena".

"L'anomenat pacte de Brussel·les el van signar el secretari general de Junts, Jordi Turull, i el seu homòleg aleshores al PSOE, Santos Cerdán, el 10 de novembre de l'any passat. Un mes després, el 12 de desembre, Junts ja va col·locar un membre de l'ANC, Eduard Gràcia, al consell de Renfe. La formació ho va ocultar".

"El servei de Rodalies estava immers en una gran crisi i el seu conseller feia alhora actes de l'ANC contra la pròpia infraestructura i cobrava les dietes d'assistència als consells, amb 11.000 euros en ingressos. És la primera de les moltes contradiccions que implicarà tot aquest procés".

"Al Parlament ja es va evidenciar que la situació és polèmica. David Cid, dels comuns, va criticar així la situació: "No sabia jo que Renfe i Aena s'independitzaven de Catalunya col·locant gent de Junts als consells d'administració de les empreses. Suposo que la independència es fa ara des del consell d'administració d'Aena i Renfe"".

Salvador Vergés, de Junts, li va replicar: "Permeti'ns posar gent amb estudis i no només persones que tenen el carnet del PSC". I tot seguit va qualificar el seu conseller a Renfe com “un cavall de Troia”. Cid se'n va burlar denominant-los de manera irònica “els nous almogàvers”". Doncs va estar fi Cid, sense que serveixi de precedent.

Més de la mateixa notícia: "El 29 de gener de 2025, Pere Soler Campins va entrar com a conseller a la Comissió Nacional del Mercat i la Competència (CNMC) i un dia després ho va fer Miquel Calçada a RTVE. Els dos són càrrecs importants, amb sis anys de mandat. Quan acabi la legislatura, ells seguiran en sengles organismes. Soler Campins, amb un salari brut de 124.107 euros anuals, supera fins i tot el de Calçada, conegut popularment com Mikimoto i que percep 105.000 euros bruts a l'any".

"Però també són la cara i la creu per a Junts. Calçada triomfa impulsant el canal 2CAT en català des de RTVE. En canvi, Soler Campins va votar a favor de la fusió del BBVA amb el Banc Sabadell, quan Junts li havia ordenat fer un vot particular en contra".

Línies després, Lamelas assenyala que "Després de les empreses públiques van arribar les de l'Ibex. El 27 de març, l'empresària immobiliària i expresidenta de la patronal sobiranista Femcat, Elena Massot, va entrar al consell d'Enagás. Pràcticament dues setmanes després, com va avançar El Confidencial, l'exdiputat de Junts Ramon Tremosa va entrar a Aena. Tremosa només cobra dietes, però Massot ingressarà 160.000 euros bruts anuals. Havien passat menys de cinc mesos des de la signatura del pacte de Brussel·les".

Doncs aquí estan, els oprimidets Mikimoto, Pere Soler, etcètera, etcètera. Uns titans de campionat en la lluita per les llibertats del poble reprimit.

Parlant de grans reprimits, El Nacional destaca que "Els síndics de l'1-O no són amnistiats i la causa s'eleva al TSJC, vuit anys després".

El text és de Mayte Piulachs: "Negació de drets. Els cinc síndics electorals de l'1-O no són amnistiats i el seu processament s'ha elevat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) vuit anys després del referèndum, segons han confirmat fonts jurídiques a ElNacional.cat aquest dimecres".

"Per què? Perquè una de les juristes de la Sindicatura del Referèndum, l'exconsellera Tània Verge és actualment diputada d'ERC, i el seu aforament és davant l'alt tribunal català. La magistrada del Penal 11 de Barcelona ha pres aquesta decisió, després que l'Audiència de Barcelona li donés la raó que no té la competència per jutjar-los, per segona vegada. En el primer judici, van ser absolts".

"L'advocat Ramon Setó, en nom de Verge i l'advocat i exsíndic Marc Marsal, va tornar a demanar al jutge que se'ls apliqués, a tots, l'amnistia, que novament l'ha denegada. Es dona la circumstància, però, que un altre dels síndics, Josep Pagès, és actualment diputat per Junts al Congrés dels Diputats, i el seu aforament és competència del Tribunal Suprem".

"És a dir, es pot tornar a obrir una discussió de la competència de la causa, mentre se'ls nega l'amnistia. Els altres síndics són Marta Alsina i Jordi Matas. El TSJC ja ha informat els advocats dels síndics de l'1-O que la magistrada Núria Bassols serà la ponent de la causa. Caldrà veure ara si la Fiscalia Superior de Catalunya demana que se'ls apliqui l'amnistia, com ha fet a la majoria de causes del procés".

"Els síndics electorals van ser jutjats i absolts a l'abril del 2021 per l'anterior magistrada al Penal 11, quan no tenien cap aforament. L'Audiència de Barcelona, un any després, va fer repetir el judici, com reclamava la Fiscalia, que els demanava dos anys i nou mesos de presó pels delictes de desobediència i usurpació de funcions públiques".

I: "En aquest temps, la causa ha estat aturada al jutjat Penal 11, el qual ja sabia dels aforaments de Verge i Pagès, com també la Fiscalia. Mai es va resoldre la competència de la causa, i en aprovar-se la llei de l'oblit penal, el juny de 2024, el jutge els ha negat arxivar la seva imputació, tot i que la llei ho permet, han denunciat els advocats defensors".

Més notícies polítiques. "La Generalitat aparca l'ordinalitat en la negociació del finançament singular", assenyala un titular de La Razón. En el sumari s'indica que "El principi que fins ara era innegociable deixa de mencionar-se explícitament".

Escriu José Antonio Lavilla: "El que fins ara era una de les principals línies vermelles en la negociació del nou model de finançament singular per a Catalunya, ara s'evita esmentar-ho. Des que es va presentar un marc després de la reunió bilateral entre l'Estat i la Generalitat al juny, hi havia hagut consens entre ERC i el Govern: l'ordinalitat, és a dir, aquest principi mitjançant el qual una comunitat autònoma queda igual posicionada abans i després de la redistribució de recursos, hi havia de ser sí o sí".

"Així ho reclamava Catalunya i així, amb la boca petita, ho acceptava el Govern. Tanmateix, les negociacions fa mesos que s'allarguen. Tot i que portaveus republicans i socialistes admeten que "van per bon camí", se sap que el principal escull per part del ministeri de María Jesús Montero era aquest. Tant és així que, a dia d'avui, el Govern ja no parla d'ordinalitat".

"A la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu de dimarts, la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, va afirmar que s'han «intensificat» les converses amb el Govern espanyol per tancar un acord «en les pròximes setmanes», i va confiar que arribarà una «proposta sòlida» per a un «finançament singular adaptat i ajustat a l'esforç de Catalunya»".

"Tanmateix, no va fer cap referència al concepte d'ordinalitat, que fins ara havia estat present en totes les seves rodes de premsa. El silenci no va passar desapercebut. Preguntada pels detalls de les converses, Paneque es va limitar a afirmar que «hem intensificat les negociacions i en les pròximes setmanes ho continuarem fent», sense concretar si el Govern manté l'exigència d'incloure l'ordinalitat a l'acord final".

SUCCESSOS. "La guerra pel control del narcotràfic al Port de Barcelona porta dos mossos a judici", apunta un titular d'El Mundo.

El sumari és impactant: "Acusats d'ordenar col·locar cocaïna i una pistola al cotxe d'un treballador portuari, neguen els fets i es desvinculen de la trama. Planeja l'ombra de l'estibador mort d'un tret al cap a Montgat".

La informació ve signada per Cristina Rubio: "La guerra pel control del narcotràfic al Port de Barcelona ha portat dos agents dels Mossos d'Esquadra a judici en estar acusats de, presumptament, haver ordenat introduir al cotxe d'un treballador portuari una quantitat important de cocaïna, una pistola i una destral".

"La Fiscalia demana per als policies una pena de 18 anys i 9 mesos de presó per aquests suposats fets com a represàlia cap a l'estibador per haver destapat una xarxa de tràfic de drogues que actuava al moll de la capital catalana".

"En aquest complex cas hi ha dos acusats més: un home que va treballar per Desokupa i el seu nebot, encarregats d'un taller mecànic i acusats pel Ministeri Públic d'haver col·locat la droga i la pistola al cotxe de l'estibador mentre ell era dins d'un gimnàs de la plaça Francesc Macià de Barcelona per incriminar-lo".

"El pla es va executar el 16 de juny de 2016: l'estibador va aparcar el cotxe al garatge d'un gimnàs situat a la plaça de Francesc Macià, al mig de la Diagonal de Barcelona. Els acusats, segons la Fiscalia, suposadament li van col·locar una pistola semiautomàtica, cocaïna, una peça d'haixix, una destral i una navalla a l'interior del vehicle sense deixar gairebé rastre. Després, un dels acusats va trucar al número d'un mosso de la secció d'estupefaents (a Sant Martí) i va donar l'avís".

"L'estibador va insistir que la mercaderia no era seva quan els agents de la policia catalana es van personar a l'aparcament. El cas, molt complex per les seves derivades, va acabar desembocant en una investigació que va assenyalar els quatre processats: els dos mossos que suposadament haurien facilitat les dades i l'home i el seu nebot, els executors materials. Tots ells han negat les acusacions de manera rotunda".

I: "Després de diverses jornades de vista oral davant l'Audiència de Barcelona, aquest dimecres han declarat els quatre i han respost només a preguntes de les seves respectives defenses. Els dos policies, un caporal de la unitat d'investigació de Sant Martí i un agent, han negat els fets i s'han desvinculat de la trama del port. Tots dos van ser suspesos de feina i sou, però el 2021 van tornar a treballar i estan en actiu".

13 de novembre, Dia Mundial de la Dieta Mediterrània, de la Qualitat, de la Usabilitat i de la Bondat.

Santoral: Diego d'Alcalá, Abon de Fleury, Lluís Versiglia, Calixt Caravario, Homobon, Mitri d'Ais de Provença, Quinció d'Alvèrnia, Brici de Tours, Dalmaci de Rodez, Himeri de Susingen, Leoní de Vienne, Maxelendis de Cambrai i Nicolau I papa.