El revés del TEDH i el bloqueig de Nogueras

Una altra jugada mestra dels tàctics de Junts, que davant la publicació de la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que no els dona la raó es treuen de la màniga el comodí de trencar amb el PSOE. Com, una altra vegada? Les que calguin.

Així doncs, la convocatòria d'urgència de Junts al Congrés va ser una estupenda cortina de fum per dissimular els efectes de la bufetada del TEDH, una impugnació en tota regla de l'estratègia judicial i política de l'independentisme.

Els tribunals europeus donen la raó als espanyols. El Tribunal Suprem no va pecar d'arbitrarietat en ordenar l'ingrés a presó provisional dels líders del Procés. No va vulnerar els seus drets polítics i es va cenyir en tot moment a la legalitat i en el marc dels estàndards democràtics més avançats.

L'inapel·lable derrota judicial va intentar ser ocultada per la nova representació amenaçadora del grup parlamentari de Junts al Congrés, amb Míriam Nogueras proclamant solemnement que la legislatura ha quedat "bloquejada". No serà per tant, repliquen al PSOE.

De moment i per començar a parlar, la sentència del TEDH que esmena la plana a l'imponent equip jurídic dels independentistes i sosté, per unanimitat, que el Tribunal Suprem va actuar conforme a la llei en ordenar presó provisional per a Oriol Junqueras, Jordi Turull i Jordi Sànchez.

És la notícia del dia, el concret. "Estrasburg avala la decisió d'Espanya sobre la presó preventiva de Junqueras, Turull i Sánchez", destaca un titular de La Vanguardia.

El text és del corresponsal a França, Eusebio Val, i comença així: "El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg, ha dictat aquest dijous una sentència de gran abast en què dona la raó a la justícia espanyola per haver restringit els drets polítics de Jordi Sánchez, Jordi Turull i Oriol Junqueras quan estaven en presó preventiva durant el procés".

"La decisió del tribunal, fonamentada en un text de 79 pàgines, es va produir per unanimitat. Van ser rebutjats els arguments dels demandants que s'havien violat diversos articles de la Convenció Europea de Drets Humans i del protocol adjunt".

"Els líders independentistes sostenien que se'ls va impedir il·legalment fer campanya a les eleccions autonòmiques de desembre de 2017, així com prendre possessió del seu escó i participar, en dos dels casos, a la seva potencial investidura com a presidents de la Generalitat. El TEDH no va atendre aquesta reclamació, sinó que va sostenir que les decisions tant del Tribunal Suprem com del Tribunal Constitucional van ser pertinents".

"La cambra del TEDH que es va ocupar del cas estava formada per set jutges, presidida per la magistrada txeca Katerina Simácková, i en què figuraven una espanyola, María Elósegui, i jutges de San Marino, Suïssa, Moldàvia, Ucraïna i Armènia".

Continua Val: "A la nota de premsa publicada pel tribunal -i també a la sentència- es subratlla en diverses ocasions que la presó preventiva es va decretar per evitar que pogués haver-hi reincidència en el delicte i destrucció de proves. “Per garantir l'estabilitat i l'efectivitat del sistema democràtic, l'Estat pot veure's obligat a prendre mesures específiques per protegir-se a si mateix”, s'afirma". 

"“En aquest cas, les circumstàncies havien estat particularment inusuals i serioses, atès que l'objectiu dels procediments havia estat perseguir actes d'importants conseqüències que s'havien produït només un any abans”, afegeix el TEDH".

"El tribunal d'Estrasburg considera que hi va haver proporcionalitat en les decisions de la justícia espanyola, tenint en compte “la gravetat del delicte en qüestió i el context polític i social”. La sentència parla del “caràcter excepcional de les infraccions”, les quals “poden ser considerades com una amenaça per a l'essència mateixa d'un Estat democràtic”". 

"També sosté que haver permès a un dels demandants (Jordi Sánchez i Jordi Turull) assistir a la seva sessió d'investidura com a presidents de la Generalitat “no hauria estat raonable” a la vista dels fets ocorreguts el 20 i 21 de setembre de 2017. El seu trasllat al Parlament, segons el TEDH, podria haver causat “nous incidents d'una certa intensitat”".

I: "El TEDH no va donar la raó a Sánchez, Junqueras i Turull en cap de les violacions legals que atribuïen a la justícia espanyola. Una d'elles es referia a l'article 3 del protocol de 1952 sobre el dret a la lliure expressió en unes eleccions democràtiques. Altres corresponien a diversos apartats de l'article 5 de la convenció de 1950 sobre la detenció arbitrària, així com a l'article 18 sobre limitació general de drets".

La maquinària propagandística del nacionalisme català va construir el relat que la justícia espanyola era una cosa carca, fatxa i franquista i que els tribunals europeus fallarien sempre a favor de la justa causa independentista posant de relleu la suposada naturalesa antidemocràtica de l'Estat espanyol. 

Doncs resulta que se'ls ha desmuntat el conte, que els tribunals europeus no els donen la raó i que han tingut molta sort de cometre els seus delictes a Espanya perquè en altres països de la UE les penes pel mateix són de masmorra a pa i aigua.

"Fracassos sonats de l'independentisme davant la justícia europea: de Junqueras i Turull a Mas i Torra", destaca un titular de Crónica Global.

Escriu Ricard López: "“Algun dia sabrem què passa al TEDH, però ara mateix no podem confiar que imparteixin justícia sobre la carpeta catalana”. Aquesta recent frase de Josep Costa, un dels exdirigents més vehements de l'ultranacionalisme català, reflecteix a la perfecció la sensació d'impotència del secessionisme davant els continus revessos que està rebent als tribunals comunitaris en assumptes relacionats amb el procés".

"I és que, una rere l'altra, desenes de demandes contra Espanya de polítics i activistes afins a aquesta causa han anat topant amb el rebuig tant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) com -en menor mesura- del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Gran part d'elles acaben sent desestimades".

"Així ha tornat a passar aquest dijous, dia en què una nova sentència del TEDH ha descartat que el Tribunal Suprem vulnerés els drets polítics de Jordi Turull (Junts), Oriol Junqueras (ERC) i Jordi Sànchez (ANC) per ordenar el seu ingrés a presó provisional després del cop secessionista de l'octubre de 2017 i impedir-los participar a les eleccions autonòmiques de desembre d'aquell mateix any".

"Aquest cas se suma a molts altres de similars. L'exemple de Costa, exvicepresident del Parlament amb Junts per Catalunya des de 2018 a 2021, ha estat en els darrers anys un dels més significatius, ja que les seves quatre demandes interposades davant el TEDH han estat inadmeses. Les dues últimes, el passat mes de maig: una, relacionada amb la seva detenció per negar-se a comparèixer davant el tribunal català (TSJC) en el seu judici per desobediència per haver tramitat resolucions independentistes al Parlament; i l'altra, presentada juntament amb l'expresident de la Generalitat Quim Torra, per un suposat espionatge del seu telèfon mòbil amb el programari espia Pegasus".

"I és que, tot i que nombrosos mandataris, activistes i advocats del procés van posar les seves esperances a Europa després de no acabar de manera favorable els seus judicis i denúncies a Espanya, davant els jutges d'Estrasburg i Luxemburg s'han trobat amb una realitat molt similar".

"La seva llista de derrotes, a dia d'avui, és llarga, i abasta tot tipus de qüestions relacionades amb el cop secessionista de Catalunya: des de la consulta del 9N de 2014 fins a iniciatives independentistes del Parlament, passant per la sindicatura electoral i les càrregues policials del referèndum il·legal de l'1-O de 2017, la posterior suspensió temporal de l'autonomia per l'article 155 de la Constitució, les presons preventives dels seus dirigents, fins a les denúncies per suposada manca d'imparcialitat judicial o el presumpte espionatge amb Pegasus".

Continua López: "En aquest sentit, dels revessos més sonats de l'independentisme en els darrers anys el va protagonitzar Artur Mas, president de la Generalitat des de 2010 a 2016, que l'any passat va veure com el TEDH desestimava per unanimitat la seva demanda contra Espanya en la seva condemna per desobediència com a responsable de la consulta separatista del 9 de novembre de 2014. I amb una circumstància curiosa, ja que segons el tribunal, ni l'exlíder de Convergència (CiU) ni el seu advocat els van respondre quan havien de presentar observacions en la seva resposta a l'Estat. De la mateixa manera, tampoc va prosperar una altra demanda sobre el 9N del seu correligionari i exconseller Francesc Homs".

"Un altre destacat exmandatari de la Generalitat, Oriol Junqueras -vicepresident d'Economia del Govern durant el mandat de l'1-O- es va veure en una tessitura semblant quan, poc abans del Nadal de 2022, el TJUE va desestimar en última instància un recurs seu contra l'Eurocambra per haver-li negat la seva acta d'eurodiputat al gener de 2020. Aquest tribunal va avalar així una primera decisió del Tribunal General de la UE (TGUE) donada la seva situació jurídica, en estar condemnat a Espanya a una pena de 13 anys de presó i inhabilitació -de la qual acabaria sent indultat pel Govern al juliol de 2021".

"El líder d'ERC, no obstant, s'havia apuntat prèviament un triomf en una altra sentència del TJUE, que el 19 de desembre de 2019 va fallar a favor seu en pronunciar-se sobre la qüestió prejudicial del Tribunal Suprem sobre si havia de tenir la immunitat parlamentària o no després de ser elegit a les eleccions a l'Eurocambra quan es trobava en presó provisional. En aquell moment, la justícia comunitària sí va considerar que havia d'haver estat reconegut com a eurodiputat. I el Parlament li va acabar admetent aquesta condició entre el 2 de juliol de 2019 i el 3 de gener de 2020, dia en què la Junta Electoral Central va confirmar la seva inhabilitació".

Continua el text: "Aquesta decisió inicial sobre Junqueras -possiblement, el major èxit fins ara per als líders del procés- va servir, de fet, d'aval a tres eurodiputats de Junts fugits de la justícia espanyola -Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí- per reclamar l'accés als seus respectius escons".

I: "Els motius per a l'alegria de Puigdemont davant la justícia comunitària, però, no han anat gaire més enllà d'això. És més: a finals del passat setembre, el líder de Junts es va endur un altre disgust en desestimar el TJUE el seu recurs -i el de Comín- contra l'Eurocambra per no haver-los reconegut inicialment com a eurodiputats després de les eleccions europees de maig de 2019, ni la seva immunitat".

La informació segueix i inclou tots els revessos, caigudes, revolcons, bufetades, plantofades, zascas i clatellots que s'han endut els independentistes a Europa. 

Vista la que els venia a sobre amb la sentència, els amics junters es van posar mans a l'obra per representar una altra vegada la pel·lícula de la ruptura amb el PSOE. Una pel·lícula, per cert, que no afecta els aguerrits Mikimoto, Tremosa i Pere Soler, entre d'altres, que segueixen cobrant i aprofitant-se de l'Estat antidemocràtic que tant els reprimeix, oprimeix i viola en els seus drets més fonamentals.

Al marge de les trampes, l'órdago de Nogueras té diferents interpretacions. 

"Entre «camina o rebenta», Puigdemont tria «rebenta»", destaca un titular de La Razón.

La peça és de Toni Bolaño: "Eleuterio Sánchez Rodríguez va escriure el 1977 «Camina o rebenta». Ho va fer a la presó on complia condemna per un robatori i un assassinat. El van condemnar a la pena capital que va ser commutada per cadena perpètua. El Lute va sortir de la presó el 1981, però va protagonitzar dues sonores fugues que li van donar fama mediàtica". 

"«Camina o rebenta» és també el missatge que ahir va traslladar Junts per Catalunya al Govern de Pedro Sánchez. Al contrari que el Lute, Míriam Nogueras ha commutat la cadena perpètua a l'Executiu perquè bloquejarà tota l'activitat legislativa per la pena capital". 

"Tanmateix, la mà dreta de Carles Puigdemont ha deixat a l'aire la data de l'execució. És la quarta fuga de Junts per Catalunya de la majoria plurinacional que va fer president Pedro Sánchez el 2023. Els Pressupostos Generals de l'Estat, la Llei de reducció de jornada, Decret Òmnibus que va tombar fins a dotze iniciatives socials i l'impost de les energètiques i la Llei del Sòl han estat les desercions més sonades de Junts, tot i que no les úniques".

"El Govern, que diu seguir amb la mà estesa, després de cada fuga aconseguia que Junts tornés al ramat i abandonés aquella idea de demanar que Sánchez se sotmetés a una moció de confiança. Després de la ruptura de Puigdemont des de Perpinyà, Junts ha volgut donar una nova volta de rosca". 

I: "No arriba a la moció de censura ni a demanar un avançament electoral, però tanca l'aixeta de la legislatura. Miriam Nogueras va comparèixer al Congrés, envoltada dels diputats de la seva formació, en una convocatòria realitzada d'urgència. Segons apuntaven els convocants, el que diria Junts anava a petrificar el Govern".

A El País titular en portada que "Junts amenaça Sánchez amb el bloqueig de la legislatura"

La nota ve amb la signatura de Laura Llach: "Míriam Nogueras, portaveu de Junts al Congrés, va instar fa dues setmanes el president del Govern, Pedro Sánchez, a pensar en “l'hora del canvi”. Aquest dijous, els ponts entre els socialistes i el partit de Carles Puigdemont han estat dinamitats. La dirigent independentista catalana ha assegurat, en una roda de premsa la convocatòria de la qual havia generat molta expectativa, que la legislatura “està bloquejada” i ha anunciat el seu rebuig a totes les lleis que estan en tramitació". 

"Això inclou tant les que estan a la taula del Consell de Ministres com les que haurien de seguir el seu curs parlamentari. “No hi haurà més col·laboració, ni més negociació”, ha assegurat la portaveu, que ha sostingut que més de 50 iniciatives quedaran en el limbe, “a no ser que el PSOE pacti amb PP o Vox”. El suport dels set diputats de Junts al Congrés és imprescindible per formar la majoria necessària per tirar endavant iniciatives".

"Nogueras, acompanyada pels altres sis diputats del grup, també ha estat taxativa en dir que el Govern no podrà aprovar els Pressupostos Generals de l'Estat ―que encara no han estat presentats―, ni lleis com la coneguda popularment com a llei Bolaños o "llei Begoña", tal com s'ha referit la diputada a la iniciativa del PSOE per reformar a fons la Llei d'Enjudiciament Criminal, de 1882, per donar la instrucció de les causes penals als fiscals i limitar les acusacions populars". 

"“La porta l'han tancat el PSOE i Sumar en no complir els acords. Si no ho han fet en dos anys, no crec que ho facin ara”, ha argumentat. Els diputats del partit dirigit per Carles Puigdemont han citat com a “exemples clars de la manca de compromís del PSOE” la llei d'amnistia, el reconeixement del català a Europa o el traspàs de les competències d'immigració a Catalunya".

"Fonts del Govern han assegurat que, malgrat la ruptura escenificada aquest dijous, mantenen “la mà estesa” a Junts. Sobre l'“incompliment” dels acords han sostingut que “aquelles iniciatives que depenen exclusivament de l'Executiu, o bé s'han complert o es troben en vies de fer-ho”, mentre que “segueixen treballant” en les que no depenen d'ells".

I: "Junts ha registrat esmenes a la totalitat a 25 lleis presentades al Congrés pel Govern i no votarà a favor de les 21 que estan acabant la seva tramitació. També vetarà les noves propostes que ja han passat pel Consell de Ministres quan arribin al Parlament".

La maniobra dels exconvergents té conseqüències, segons El Mundo. "Sánchez es queda ja sense marge per aprovar sis lleis imprescindibles per rebre fons europeus pendents", indica un titular del diari d'Unedisa.

La nota ve amb la signatura de Carlos Segovia: "El president del Govern, Pedro Sánchez, es queda sense marge no només per al teòric pla A d'aprovar Pressupostos, sinó també per al B, de continuar endavant gràcies amb la injecció de tots els fons europeus previstos el 2026 després de la ruptura de Junts".

"El partit que lidera Carles Puigdemont bloqueja ja almenys sis lleis de les que estan en tramitació i que el Govern necessita per rebre fons europeus, perquè són les que es va comprometre amb la Unió Europea a aprovar sense consens intern previ".

"La formació independentista preveu votar en contra o presentar esmenes a la totalitat a, almenys, mitja dotzena de les lleis que el Govern va comprometre en anomenats acords operacionals amb la Comissió Europea per rebre tots els pagaments pendents dels fons que, actualment, ascendeixen a més de 90.000 milions dels 163.000 milions previstos en total".

"La Llei d'Indústria, la de Famílies, la d'Equitat, Universalitat i Cohesió del Sistema Nacional de Salut o la Llei per al control, inspecció i règim sancionador de la pesca marítima figuren com a exemples concrets de veto en la relació difosa per Junts aquest dijous. Tampoc aprovaran l'anomenada llei de lobbies que regula els grups d'interès o la reforma de la Llei de creació de l'Autoritat de Defensa del client financer, segons confirmen a aquest diari fonts de Junts. Aquestes dues últimes iniciatives estan ja també sobre la taula i lligades al Pla de Recuperació revisat amb Brussel·les el 2023".

"Hi ha una quinzena addicional de lleis que el Govern ha d'acreditar que compleix per rebre la totalitat dels fons, entre elles un important canvi en la Llei del Sòl, i la situació s'ha complicat de manera irreversible".

I: "La portaveu parlamentària de Junts, Miriam Nogueras, va avançar que votarà en contra de tot nou projecte de llei que enviï el Consell de Ministres. El ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, va admetre en declaracions a la Sexta que «queden importants reformes» per complir per cobrar els fons, però les va qualificar de «serrells» en comparació amb les ja aprovades en els primers anys del pla en al·lusió a la reforma laboral i a la de pensions".

Hi ha més versions de l'enèsima ruptura. "Els empresaris catalans empenyen Junts a forçar amb el PP un avançament electoral", assegura Vozpópuli.

Escriu Luis Casal: "Junts no ha trencat amb el PSOE per cansament ideològic, sinó per pressió empresarial. En les darreres setmanes, representants de Foment del Treball, patronals de pimes, alts empresaris i associacions d'autònoms han traslladat a la direcció del partit la seva petició de "tornar a la política útil" i allunyar-se de la retòrica sobiranista". 

"Els demanen reconnectar amb el votant de centre catalanista —el que sostenia l'antiga Convergència— i obrir la porta a una recomposició del tauler polític amb el PP. El missatge, segons fonts de la formació, ha calat".

"La direcció de Junts reconeix en privat que la seva estratègia de bloqueig busca provocar un avançament electoral i que el gest cap als empresaris és també un senyal directa a Gènova per començar a parlar "de coses pràctiques"". 

"El que fa dos anys era impensable —un enteniment polític entre Alberto Núñez Feijóo i l'espai de Puigdemont— s'ha convertit en un escenari en discussió. No com a aliança formal, però sí com a convergència per forçar Pedro Sánchez a una moció de censura i convocar eleccions a mig termini".

"Un dels últims punts d'inflexió, diuen les fonts consultades, va ser la intervenció del Govern en l'opa de BBVA sobre el Banc Sabadell. Tot i que Moncloa es va alinear amb l'entitat catalana i va presentar la seva postura com una defensa de l'ocupació i la competència, en l'empresariat es va llegir com una maniobra oportunista: un intent de capitalitzar el desenllaç i posar-se la medalla. Entre els cercles econòmics més propers a Junts es va interpretar, a més, com una intromissió política que espanta inversió i retorna Catalunya a una posició de dependència".

"Ara, aquest distanciament econòmic ha tingut la seva traducció política. D'aquí neix el gir respecte a Sánchez, que respon tant al retrocés electoral a Catalunya com al malestar de l'empresariat amb la deriva del partit. "Hi ha debats que no donen de menjar", resumien fa un mes fonts que han participat en les converses amb els cercles econòmics, a propòsit de la postura de Junts sobre l'embargament d'armes a Israel". 

I: "La irrupció d'Aliança Catalana, l'extrema dreta independentista de Sílvia Orriols, i la consolidació del PSC a les enquestes han acabat d'empenyer Junts cap al "pragmatisme"".

Pragmatisme, sí, però amb cometes, moltes cometes. 

Economia. Demolidor i desesperant titular d'El Confidencial. "El lloguer a Espanya: 1.187 € de mitjana i fins a 444 interessats per pis a Barcelona", assegura aquest mitjà. 

Del text de E. Sanz: "Trobar un pis de lloguer a Espanya s'ha convertit en una experiència radicalment diferent segons la província de residència. La competència és tan ferotge en algunes ciutats que frega l'impossible, mentre que en altres, la pressió és notablement menor. El mercat del lloguer viu en una profunda bretxa, marcada per una competència desbocada a les anomenades "zones tensionades" que, alhora, són les més cares i on els preus ja sembla que han tocat sostre".

"Segons l'últim Baròmetre del Lloguer de l'Observatori de la Fundació Lloguer Segur, la intervenció de preus en aquestes zones ha provocat un "desajust cada vegada més gran": l'oferta d'habitatges es desploma mentre la demanda de llogaters, atreta per la contenció de preus, es dispara a màxims històrics".

I: "La pressió de la demanda il·lustra perfectament les "dues Espanyes" del lloguer. Així, per exemple, Barcelona se situa en un dels extrems d'aquesta disparitat, batent el seu propi rècord en el tercer trimestre de 2025. Cada habitatge que surt al mercat rep una mitjana de 444 interessats en només deu dies. Aquesta xifra, que supera els 437 contactes del trimestre anterior, converteix la recerca de pis a la província en una autèntica "loteria" i multiplica per 4, per exemple, les dades de Madrid".

A El Periódico, per la seva banda, informen que augmenta l'assistència a la missa dominical i que a Barcelona hi ha el doble de feligresos que fa cinc anys. 

"L'Arquebisbat calcula que unes 650.000 persones assisteixen a oficis a la província cada setmana o cada mes i que unes altres 400.000 van a l'església almenys un cop l'any", assenyala un sumari de la informació de Meritxell M. Pauné. 

Del seu text: "Els que afirmen assistir a un temple de manera setmanal suposen ara l'11,2% (fa cinc anys eren el 5,4%) i els que hi van cada mes són un altre 8,9% (eren el 5%). Ambdós grups sumen el 20,1% de la població, el doble que fa un lustre. Dit d'una altra manera, avui un de cada cinc barcelonins són practicants. D'altra banda, els que assisteixen a oficis esporàdicament -al voltant d'un cop l'any- han repuntat lleugerament i passen del 10,4% al 12%".

Pauné també comenta el fenomen Rosalía, aquesta mena d'espiritualitat pop en col·laboració amb l'escolania de Montserrat cantant en espanyol d'Espanya.

7 de novembre, dia internacional de la física mèdica.

Santoral: Ernesto, Wilibrord, Amarant d'Albi, Atenodor de Neocesarea, Baldo de Tours, Engelbert de Colònia, Hieró i companys, Cungar de Congresbury, Prosdòcim de Pàdua, Florenci d'Estrasburg, Herculà de Perusa, Llàtzer estilita i Pere Wu Guosheng.