L'expresident de la Generalitat i líder de Junts, el famós Carles Puigdemont, es disposa a fer un dels seus trucs, el de la ruptura no ruptura, una mena de tirabuixó sense xarxa amb el qual expressar el seu disgust davant de la manca de concrecions dels seus acords belgues i suïssos.
Totes les cases d'apostes coincideixen amb tots els mitjans. La moció de censura està descartada. Cap sol mitjà o llibell aposta per la via abrupta. En canvi, tots assenyalen que Puigdemont farà alguna cosa del tipus d'anunciar que dóna per cancel·lades les tenides ginebrines amb José Luis Rodríguez Zapatero.
En la recerca de semblances, la majoria dels anàlisis recorren a les crisis de parella en aquesta nova versió del divorci però sense abandonar el llar conjugal. Això, que demostra que ja no es lliguen els gossos amb llonganisses com fa vint anys, és el que diuen que està a punt de succeir. Hem de parlar, no ets tu, sóc jo, etcètera, etcètera.
En El Mundo distingeixen dos sectors a Junts, durs i pragmàtics, als quals confronta en el següent titular: "Puigdemont i "els durs" de Junts defensen la ruptura total amb Sánchez, mentre Turull i "els pragmàtics" prefereixen mantenir les vies de diàleg amb Moncloa".
Al sumari, allò de les parelles trencades: "El partit de Puigdemont calcula la magnitud de la ruptura amb Sánchez, mentre els socialistes confien que no afecti el Govern: "hi ha parelles que es separen i segueixen vivint al mateix pis".
El text ve amb les firmes d'Iñaki Ellakuría i Esteban Urreiztieta: "Després de gairebé dos anys d'escenificacions d'un gran malestar, de xantatges al Govern i d'amenaces teatrals de ruptura, la direcció de Junts per Catalunya decidirà aquest dilluns, en una reunió d'urgència convocada per Carles Puigdemont a la localitat francesa de Perpinyà, la manera amb què materialitza el seu divorci amb Pedro Sánchez. 'Es trenca i punt', és el missatge que el nucli dur del fugit va transmetre ahir a El Mundo com a anticipi del que els nacionalistes acordaran aquest dilluns a França".
"La ruptura del pacte signat per Junts i el PSOE el 2023 a Brussel·les sembla, doncs, ja inevitable a causa dels 'continus incompliments' socialistes -segons les fonts de Junts consultades- i a la conclusió a la qual ha arribat Carles Puigdemont: el president Sánchez no resoldrà la seva carpeta judicial ni facilitarà el seu esperat retorn a Catalunya".
"Possibilitar el retorn de l'ex president fugit de Waterloo va ser una de les principals raons del pacte entre Junts i el PSOE, basat en una amnistia total i efectiva. Per tant, pels nacionalistes és un dels més flagrants 'incompliments' de l'Executiu socialista, junt amb el traspàs de les competències d'immigració a Catalunya, la oficialització del català a Europa, el traspàs de Rodalies, la depuració de jutges i fiscals implicats en el suposat 'lawfare' contra el nacionalisme, així com l'aprovació d'un nou sistema de finançament per a Catalunya semblant al concert basc".
"Res d'això s'ha complert, lamenten a Junts, mentre constaten com a Catalunya el seu acord amb Sánchez els està desgastant en les enquestes, a l'hora que Aliança per Catalunya creix i amenaça de reemplaçar-los com a referent de l'independentisme".
"Si la ruptura amb Sánchez no desperta dubtes en el nucli dur de Junts -ja que és un gest reclamat des de fa temps pels alcaldes del partit i la militància-, sí que existeixen matisos i discrepàncies internes respecte a la magnitud que ha de tenir aquesta separació".
"És a dir, si el divorci amb Sánchez ha d'implicar, fins i tot, la possibilitat que en les properes setmanes caigui el Govern de Sánchez per una moció de censura. O, pel contrari, si ha de limitar-se a que Junts deixi de donar suport al PSOE al Congrés, com de fet ja està succeint des del retorn de l'estiu".
"Aquesta darrera tesi, més pragmàtica, permetria evidenciar la solitud parlamentària del president, però li permetria de fet continuar a la Moncloa. És la posició que defensa el secretari general, Jordi Turull. En canvi en el sector més bel·ligerant, que considera que la relació amb Sánchez és irreconciliable i que Junts no cal preocupar-se més per la sort que corri el president espanyol, destaquen Nogueras, Gonzalo Boye i el propi Puigdemont".
"Durant les converses entre el PSOE i Junts s'han utilitzat en els últims dies comparacions al·lusives al Dret de Família per abordar el calat real de la ruptura de fet entre ambdues formacions, que ja es va escenificar en l'última reunió mantinguda a Suïssa, tal com va desvetllar El Mundo".
"Mentre els independentistes sostenen que 'abans d'abordar una nova relació, cal liquidar per complet l'actual per tal que no hi hagi infidelitats', els interlocutors socialistes -lluny de negar que la distància entre els dos partits és avui insalvable- consideren que l'escenari no és tan greu pel Govern 'perquè hi ha parelles que es separen i segueixen compartint pis'".
"En aquestes converses també s'ha al·ludit, en un to irònic i desdramatitzador, a que, com en la cançó que s'interpreta al Dia de les Forces Armades, 'la mort no és el final, no és el final del camí, i encara que morim, no som carn d'un destí cec'".
I: "Per això, donen per fet que els independentistes escenificaran una fractura, però no s'atreviran a promoure una moció de censura. I és en aquest aspecte on rau també el punt crític en les files de Puigdemont, on s'ha dibuixat clarament en els darrers temps una línia dura -amb Nogueras- i una altra partidària de que 'no arribi la sang al riu', encarnada per Turull".
En la prèvia de La Vanguardia es ponderen els efectes que la ruptura podria tenir en el devenir dels esdeveniments en la cursa de Sant Jeroni. "Junts decideix a Perpinyà si deixa la legislatura espanyola al límit del col·lapse", destaca el titular.
Escriu Iñaki Pardo Torregrosa: "La direcció dels postconvergents al complert es reuneix avui a Perpinyà, amb l'expresident Carles Puigdemont al capdavant, per avaluar la seva relació amb els socialistes i prendre decisions".
"El més probable, segons fonts de la formació, és que es sotmeti a consideració de la militància el que aprovï l'executiva postconvergent, de manera que la decisió final sobre trencar o no amb el PSOE recaurà en els afiliats, com va passar al 2022 amb la sortida del Govern de Pere Aragonès. 'Té sentit, l'acord del 2023 va ser ratificat pels militants en una consulta i el mateix hauria de passar amb la ruptura', raona una font de la formació".
"En qualsevol cas, en les hores prèvies a la trobada l'ambient és d'hermetisme total. Ahir va haver una avançadilla de JxCat que es va reunir a les oficines Les 5 Éléments de Perpinyà, un recinte habitual per als actes de JxCat a l'altre banda de la frontera".
"D'aquesta cita de tres hores no va transcendir res i s'espera que sigui avui quan es posi tota la carn a l'asador, després que l'executiva abordi l'escenari i adopti una decisió. Està previst que la reunió s'allargui fins a la tarda, que serà quan algun dirigent de la formació comparegui en roda de premsa".
"De tota manera, en Junts l'habitual és que el que decideix la cúpula, la permanent, rebi l'aval de la resta de la direcció i ja va transcendir fa uns dies la intenció de consultar a la militància".
Línies després s'apunta en la nota que "per a la majoria, la balança s'inclina cap al costat de la ruptura amb els socialistes en entendre que mantenir la relació amb el PSOE no dóna cap rèdit i sí que castiga. El que no es sap amb certesa és què significa trencar, ja que el suport del grup de Junts al Congrés a la coalició del Govern no està garantit de per si mateix i a l'Executiu sovint li costa suor i esforços aconseguir els seus set vots".
I: "Una primera conseqüència de la ruptura seria posar fi a les reunions de Puigdemont i l'expresident del govern José Luis Rodríguez Zapatero a Suïssa, que s'han seguit celebrant en aquests últims mesos malgrat el deteriorament de les relacions".
Al costat oposat ho veuen de color de rosa, o gairebé. "Moncloa filtra optimisme davant un 'aturar i reiniciar'", assenyala La Raó.
Escriu Pepe Luis Vázquez: 'Diferents pesos pesants del Govern, consultats per La Raó, insisteixen en sostenir que no hi haurà ruptura. El que sortirà d'aquesta reflexió serà una mena de 'reinici', un 'ni sí ni no' com a fórmula per superar el seu embolic. 'Un trencar, però no trencar'. D'una manera tal que guanyin temps amb la decisió de replantejar la relació, els objectius, el mètode".
"Atenent al que expliquen els portaveus de Moncloa, sobre el que avui executarà Carles Puigdemont, Junts pariria un altre ratolí. La cúpula es reuneix avui a Perpinyà per determinar, o almenys plantejar, la ruptura del seu suport polític al Govern de Pedro Sánchez, i sotmetre la decisió a consulta de la seva militància".
"Junts porta mesos pujant el to: ultimàtums, advertiments i una creixent tensió tant per part del seu portaveu al Congrés, Míriam Nogueras, ('el temps dels ultimàtums ha acabat') com des del propi lideratge de Puigdemont".
"La justificació és que hi ha un incompliment constant dels compromisos adquirits per part del Govern, que les dues parts, per cert, saben que no es pot subsanar, encara que des del costat socialista s'insisteixi a dir que més endavant s'observarà que hi ha fruits de la negociació. Si Junts optés per buscar noves excuses, i mantenir un suport condicionat, erosionarà de nou la seva credibilitat davant les seves bases més exigents. I dins del partit hi ha cada cop més dirigents que són plenament conscients d'això".
I: "Sense un posicionament clar, com Moncloa està filtrant que succeirà, corren el risc d'aparentar debilitat o falta de lideratge, just quan la teatralització de l'òrdago, com diuen oficialment a Moncloa, ja s'ha posat en marxa. 'La nova teatralització de Perpinyà'".
"Surte com surti l'òrdago, la realitat és que en el clima cada cop olora més a eleccions en el primer semestre de l'any. Així ho veuen al PSOE i també entre tots els seus socis, excepte Sumar que guarda un silenci còmplice davant la crisi interna que lliuren i la necessitat de mantenir les cadires que ocupen al Consell de Ministres".
Canvi de terç. Actualitat judicial. "La vulneració d'un dret podria treure el cas Pujol de l'Audiència Nacional a última hora", adverteix un titular d'El Món.
El text és de Quico Sallés, qui al·ludeix a la 'doctrina' dels defensors dels inculpats per l'assalt del 17, que consideraven 'il·legítim' el Tribunal Suprem i advocaven pel trasllat del cas al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.