És l'última amenaça de Junts per Catalunya a Pedro Sánchez. I, segons la formació independentista, pot ser el definitiu. El seu president, el fugitiu Carles Puigdemont, desfulla la margarida de la investidura i debat aquest dilluns si retira de manera definitiva el suport parlamentari al president del Govern, una decisió que haurà d'avaluar la militància. En l'aire, una possible moció de censura, tal com va avançar aquest mitjà.
Lluny queda el record de l'"acord històric" signat a Brussel·les fa dos hiverns, amb la mediació de l'ex secretari d'organització Santos Cerdán i l'expresident Rodríguez Zapatero. També les concessions de Sánchez, que li han costat tensions internes i que sumen al seu Executiu en un delicat equilibri al Congrés, que s'ensopega per l'última teatralització dels neoconvergents.
Junts considera que les seves demandes no s'han complert, com l'oficialitat del català a la Unió Europea, l'amnistia a l'expresident o la delegació de les competències d'immigració.
Va ser Míriam Nogueras qui va fer sonar l'alarma aquesta setmana quan va dir a Sánchez que potser havia arribat "l'hora del canvi". A penes han passat uns dies i Puigdemont ja ha convocat a la direcció executiva a una reunió per prendre una decisió a aquest respecte a Perpinyà (França), fora de territori nacional vuit anys després del referèndum.
Si la ruptura prospera, serà la militància de Junts qui tingui l'última paraula. Puigdemont es cobrirà les espatlles amb una consulta entre les bases del partit per referendar la decisió que prengui la cúpula, tal com va fer amb l'acord per fer president del Govern a Pedro Sánchez el novembre de 2023 i per decidir si sortia o no del Govern de la Generalitat que presidia Pere Aragonès.
Sagnia cap a Aliança
La llista de greuges de Puigdemont amaga una por molt major: la descomposició del partit i la pèrdua de rellevància política davant l'auge de Sílvia Orriols. La ripollesa marca l'agenda tot i tenir només dos escons al Parlament, mentre la figura de l'expresident decep els adoradors que un dia li van professar devoció.
Hi ha pànic en alcaldes, regidors i altres càrrecs territorials per la fugida de vots i llocs de poder cap a Aliança Catalana. A 19 mesos de les eleccions municipals, el tsunami ultraconservador conquista la Catalunya interior i comença a estendre's com una taca d'oli per l'àrea metropolitana de Barcelona. Ho va advertir aquest dissabte el secretari general Jordi Turull en una conferència davant els càrrecs municipals del partit: "Venen temps difícils".
Carles Puigdemont, Jordi Turull i Míriam Nogueras en una reunió
Voces discordants
Perquè l'erosió de Junts en l'agenda política a Catalunya i la caiguda de la seva estratègia a Madrid no només erosionen el seu nombre de votants, sinó la mateixa estructura interna del partit. Aquest any, algunes veus internes han començat a apuntar contra l'estratègia "excessivament personalista" de Puigdemont i la seva desconnexió amb el dia a dia català. Parapetejat a Bèlgica, el d'Amer imagina una Catalunya que ja no existeix. Les preocupacions han canviat, i també les devocions i els odis.
De moment, l'única pèrdua de pes a l'estructura ha estat la de Jaume Giró, exconseller d'Economia i figura clau en el poder econòmic català pel seu passat al capdavant de La Caixa.
Noves exigències
Mentre la inquietud augmenta a Waterloo, Junts segueix exigint i s'orriolitza una mica més. Aquest diumenge, ha transcendit que el grup parlamentari que dirigeix Míriam Nogueras demanarà al Congrés que el sistema universitari català sigui "propi". És a dir, per gestionar les proves d'accés a la universitat, les beques i exigir un coneixement de català al personal sociosanitari.
Això implicaria una reserva de places per als alumnes catalans i un límit en el nombre d'alumnes d'altres comunitats. És una nova volta de rosca en el gir de Junts cap a l'estratègia nouvelle droite que ha conquistat Ripoll.
Tranquil·litat a Ferraz
El PSOE ha exhibeix tranquil·litat pública des que es van filtrar les intencions dels neoconvergents aquesta setmana. La vicepresidenta María Jesús Montero acarona amb serenitat que "els compromisos es compleixen en la mesura del possible".
Després de l'amenaça juntaire, el Govern va actuar ràpidament, i va explicar que negociava amb Alemanya l'oficialitat del català a la UE, un extrem que el canceller Merz no va trigar a refredar.
El president de Junts, Carles Puigdemont, en una imatge d'arxiu
Cantarelles a Génova
El PP, mentrestant, tempta amb cantarelles de sirena a Puigdemont, una postal que fa només cinc anys hauria semblat impossible. La vicesecretària d'Hisenda, Habitatge i Infraestructures del PP, Juan Bravo, ha animat aquest cap de setmana Junts a deixar de donar suport a un PSOE que veu "rodejat de corrupció".
Els populars consideren que com abans arribin les eleccions, més possibilitats té Alberto Núñez Feijóo de ser president, segons expliquen fonts internes del partit a aquest mitjà, davant l'avanç de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, que farà molt llarga l'espera al líder popular fins a les eleccions de 2027.
El futur, a Perpinyà
Per tot això, a Waterloo creix l'angoixa i la pressa per prendre decisions dràstiques. En un gir d'argument, Pedro Sánchez pot perdre la majoria parlamentària en un moviment dels neoconvergents que, nerviosos, no troben la tecla per frenar l'auge de l'extrema dreta que encarna l'alcaldessa d'un poble de Girona de només 10.000 habitants.
Aquest dilluns, cap a les 17:00 hores, un portaveu de Junts explicarà davant els mitjans quin és el futur polític de Sánchez, Puigdemont i Feijoo. L'avenir de la legislatura probablement es dictarà a Perpinyà.