La greu crisi ferroviària que travessa Catalunya, encara lluny de solucionar-se i amb un traspàs competencial a mitges, sembla haver despertat Carles Puigdemont, que ha vist una finestra d'oportunitat per revertir les nefastes enquestes que col·lecciona el seu partit aquests últims mesos.
La seva esmena a la totalitat de la gestió del Govern capitalitza part del lògic malestar social, ja que ERC no deixa de ser soci de l'Executiu i Aliança Catalana tot just ha gesticulat. I les seves grandiloqüents proclames –del tipus “Catalunya no va”, com va assegurar dissabte en un míting– podrien suggerir que Junts no té res a veure amb el caos de Rodalies.
Al consell de Renfe
Però res més lluny de la realitat, tenint en compte que la manca d'inversions que ara denuncien també es va produir durant els seus llargs anys al capdavant de la Generalitat.
I que, com va recordar ahir Crónica Global, el partit postconvergent és present al consell d'administració de Renfe, on van col·locar un economista afí.
La maniobra es va produir el desembre de 2024 i, cal recordar, respon a l'acord d'investidura de Pedro Sánchez.
En què Waterloo va anteposar la incorporació de peons en diferents empreses públiques de titularitat estatal, com l'operadora dels trens, a, per exemple, exigir més recursos pel seu polèmic servei a Catalunya.
1.000 euros per reunió
Eduard Gràcia, professor a la Universitat de Barcelona i vinculat a l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), cobra a més al voltant de 1.000 euros per cada reunió del consell –una al mes, excepte a l'agost– i se li sufraga també el viatge en AVE a Madrid i la corresponent nit d'hotel.
Les trobades, expliquen fonts properes, només duren tres hores.
11.994 euros anuals bruts que ha constatat aquest mitjà de documentació oficial són els que s'embutxaca aquest vocal de Renfe sense que se li conegui oposició a la línia de l'empresa que presideix el socialista Álvaro Fernández Heredia. Fonts properes a Junts, però, apunten que s'ha manifestat en línia amb els plantejaments de Junts en les diferents votacions internes, que són secretes–.
Aquesta quantitat se suma als 125.000 que cobra Pere Soler a la CNMC, els 100.000 de Mikimoto a RTVE, els 120.000 de l'exconseller Ramon Tremosa a Aena o els 75.000 d'Elena Massot a Enagas.
Encara que podrien ser més, asseguren les mateixes fonts. Ja que hi ha fitxatges negociant-se, expliquen, tot i la ruptura política amb el PSOE.
Sis anys en el càrrec
En el cas de Gràcia, es tracta d'un càrrec amb un límit de sis anys en què conviuen perfils tècnics amb, com ell, quotes polítiques. En qualsevol cas, es pressuposa un alt coneixement en la matèria al conjunt de membres del consell.
Aquesta podria justificar-se, pel que fa a Gràcia, per la seva dilatada experiència en el món empresarial i acadèmic.
Però des del pla ètic, és més difícil de justificar. Primer perquè va incomplir el mateix codi de conducta intern en participar en una ponència de l'ANC criticant el servei de Rodalies quan feia tot just uns pocs dies com a vocal del nou consell, que es va renovar àmpliament al mateix temps que ell hi va entrar.
I, en segon lloc, perquè, tot i que Junts raona que aquests peons tenen la funció de "vetllar pels interessos de Catalunya" –és a dir, la seva agenda nacionalista–, quan es materialitzi la nova empresa mixta de Rodalies es prendran totes les decisions respecte a la xarxa de rodalia catalana des de Barcelona i no des de la capital, com fins ara.
Batet, darrere de la jugada
Segons expliquen fonts coneixedores, qui va estar darrere d'aquest nomenament i de tots els altres –també els que estan a l'aire– va ser Albert Batet, líder del grup parlamentari al parc de la Ciutadella fins fa uns mesos i avui adjunt a la direcció del partit.
És el nexe de la formació amb l'empresariat, també el de Madrid.
El seu nou rol, destinat a equilibrar contrapesos interns i a facilitar el retorn de Puigdemont, previst pels pròxims mesos, també té aquesta funció.
És una figura de la màxima confiança de l'expresident i ben connectat amb els cercles de poder, on, tot i el discurs rupturista, els independentistes volen estar presents com feia l'antiga CiU.
Incoherència
En l'àmbit intern, no són poques les veus que admeten una certa incoherència entre el que es diu i el que es fa. Alguns esperaven que la performance de Perpinyà en què Junts va trencar de forma oficial amb el Govern, consultant-ho a més amb les seves bases dies després, anés de la mà de la sortida dels seus peons a les diferents empreses públiques.
Però ni ha passat ni s'espera que passi, tot i les múltiples crítiques dels postconvergents a Renfe amb motiu de l'accident mortal de Gelida i la seva posterior paralització del servei de Rodalies.
Amb la manca de credibilitat que això comporta de cara a l'opinió pública, que consideren esbiaixada per la "propaganda" del Govern.
Gràcia no ha respost a aquest mitjà quan se li ha preguntat per això. I des del partit tampoc han volgut fer cap valoració de forma oficial sobre la qüestió al tancament d'aquesta edició.
Sense alternatives
La crisi, en qualsevol cas, ha servit a Junts per posar en el punt de mira la consellera Sílvia Paneque, un blanc fàcil mentre el president Salvador Illa està de baixa.
Però, un cop més, sense propostes alternatives. Ni tan sols una moció de censura, com seria d'esperar del principal partit de l'oposició si tan indignat està.
L'abast del caos –el servei es reprèn parcialment aquest dilluns, però hi ha una vaga de maquinistes prevista a principis de febrer–, marcarà, igualment, la deriva política dels pròxims mesos.
Amb pressupostos encara per negociar, un finançament acordat, però en stand by i cada cop més promeses del Govern que sense recursos no es poden complir.