Juli Fernández: “Espero que Junts reflexioni amb el finançament com ho ha fet amb el FLA”

El nou model de finançament pactat entre PSC i ERC encararà una fase decisiva per a l'autogovern de Catalunya. Malgrat les crítiques de l'oposició, el Govern defensa que la proposta injectarà recursos inèdits als serveis públics i insta Junts a decidir-se entre l'avenç pragmàtic o el bloqueig.

En una entrevista concedida a Crónica Global, el secretari general de la conselleria d'Economia Juli Fernández analitza les claus d'un sistema que busca la "ordinalitat" per a Catalunya sense trencar la solidaritat i marca el 2028 com una data realista perquè l'administració catalana assumeixi la gestió de l'IRPF.

Durant la xerrada, el dirigent defensa la "valentia" d'una proposta que busca aturar l'infrafinançament acumulat, adverteix la patronal Foment que es va precipitar en el seu veredicte en contra i assegura que, davant el "tot o res" de Junts, aquest model és l'única via viable per blindar l'autogovern.

Quines millores tangibles notarà un ciutadà de Palafrugell o de l'àrea de Barcelona amb el nou finançament?

Si el Govern fa un bon ús dels nous recursos, hi haurà millors serveis públics en sanitat, educació, drets socials… Aquests seran els primers efectes. L'actual model amenaça l'estat del benestar. Està caducat des del 2014 i, cada any que passa, empitjora la situació perquè els seus dèficits es van consolidant. Si no es renovés, no vull ni imaginar com estaríem no només a Catalunya, sinó al País Valencià, Múrcia o altres comunitats. Pràcticament no podríem ni pagar nòmines.

Totes les comunitats menys Catalunya s'hi han oposat. La Generalitat rep un tracte preferent sota el nou model?

Crec que aquestes comunitats no s'han llegit la proposta, ni han fet cap càlcul, perquè si ho haguessin fet veurien que tindran bastants més recursos. És incomprensible que no ho acceptin. S'hi oposen perquè ve de Catalunya i d'un govern socialista a Madrid. La gran obsessió del PP és intentar que el Govern se'n vagi com més aviat millor. I és injust perquè estaran perjudicant els seus ciutadans. Posaran en risc que els seus serveis públics no millorin.

Com explicarà el president d'Andalusia que renunciarà a 4.800 milions d'euros per millorar la seva sanitat o la seva educació? Al Consell no hi va haver un debat sòlid i van començar a dir-nos al PSC que els diners eren per pagar el caviar o el cava. Jo els convido a fer una proposta alternativa, a posar xifres. Tots els models de finançament, del 2001, 2009 i 2025, han estat liderats per Catalunya. I quan el model del 2014 va caducar, el PP tenia majoria absoluta i no el va canviar.

Han d'explicar millor el model al PP o són ells els que no el volen entendre?

Jo crec que ni el volen entendre, ni el volen explicar: només critiquen. Si no, l'analitzarien i veurien que és molt difícil criticar-lo. És millorable? Segur, però que facin una proposta. Ells fan una esmena a la totalitat per tornar a la casella de sortida i fer un pacte entre tots, però això s'ha demostrat que és impossible. Dubto molt que el PP faci alguna proposta de millora.

Entén la posició de Junts?

Tampoc. Només confio que s'adonin que quan hem jugat al tot o res ens hem quedat en res. Sense que ells renunciïn al seu objectiu, que és el concert econòmic, aquest model és molt millor que el que tenim. Espero que facin la reflexió que han fet amb el FLA, amb el qual al principi s'hi negaven rotundament i ara diuen que el votaran.

Com es pot assegurar l'estabilitat temporal d'un model qüestionat per tota l'oposició i amb reticències dins del seu partit?

S'ha de matisar. Sumar i Compromís han manifestat dubtes, però no s'han posicionat en contra. Confio que a mesura que tinguin tota la informació i càlculs, els grups que tenen dubtes canviïn la seva posició. Al Govern li correspon buscar consensos i segur que ho farà. Nosaltres ajudarem a fer pedagogia del model, perquè l'alternativa és mantenir alguna cosa que posa en risc els serveis públics de Catalunya i de tot Espanya.

Com es fixa la “quota de solidaritat” que Catalunya aportarà al sistema comú?

Igual que en el model anterior. Cada territori aporta un 75%, s'ajusta per la mitjana i els que queden per sota reben compensació i els que estan per sobre, són els aportants. I aquests són els mateixos que abans: Madrid, Catalunya i Balears. Catalunya segueix sent solidària i Madrid i Balears també, perquè som els territoris amb més capacitat tributària.

Si el Govern defensa que el nou model donarà més recursos, és lògic preguntar-li si això es traduirà en menys pressió fiscal o només en més despesa pública.

El Govern vol garantir els serveis públics. Per tant, faríem un mal favor si diguéssim que, perquè tenim els recursos, abaixarem els impostos. Però tampoc els apujarem. Quan rebem els recursos públics, ajustarem els nostres departaments, que estan molt tensionats, especialment Salut, Educació i Drets Socials. I si no fos suficient per millorar les cobertures que donem als ciutadans i es pot fer l'ajust d'algun tribut, ho faríem. Però l'objectiu primer no és que amb aquests recursos el Govern es dediqui a abaixar impostos, com ha dit alguna patronal.

Com llegeixen la reacció de la patronal Foment? Els ha sorprès la seva severitat?

Sí, perquè va emetre el seu comunicat abans del migdia, just quan va acabar la roda de premsa de la vicepresidenta, sense mirar la informació ni tampoc avisar. No és bonic. Jo crec que es va precipitar. És un model que pot ser millorable, d'acord, i també pot tenir matisos. Però dir que és insuficient… Depèn de quin sigui el teu objectiu. En qualsevol cas, ell sabrà per què ho fa. Com amb Junts, intentarem que entenguin que és una bona proposta.

Juli Fernández, secretario general de Economía de la Generalitat SIMÓN SÁNCHEZ Barcelona

Què esperaven que digués?

Podria haver dit “és un avenç, l'analitzarem, mirarem com queda i farem propostes”, com van fer Pimec, la Cambra i la resta de patronals. Nosaltres volem tenir bones relacions amb tothom i més amb els agents socials, i és obvi que Foment és un agent social a tenir en compte perquè representa una part importantíssima del teixit productiu de Catalunya. Però això no vol dir que no puguem discrepar també; ara bé, es va precipitar fent tan ràpid aquesta manifestació.

És desitjable una Catalunya sota un concert econòmic?

Estem per la feina que Catalunya sigui un territori dins d'Espanya, apostem per la solidaritat amb els seus territoris i pel règim comú. Aquesta proposta garanteix un millor finançament per a Catalunya dins de l'estructura federal que ha defensat sempre el PSC i el PSOE.

Aquest model és el que més s'acosta a un concert econòmic sense obligar la resta de l'Estat a apujar l'IRPF general per compensar la no aportació de Catalunya?

En cap moment aquests 21.000 milions implicaran augmentar impostos. Aquesta bossa que posa el Govern en el sistema és fruit de l'evolució econòmica dels últims anys i de com s'estan comportant les capacitats tributàries. Els 21.000 milions es deixen de gestionar perquè les comunitats tinguin millors serveis públics. És una aposta valenta. Els saldos tributaris acumulats des de l'any 2021 fins al 2025 donen per fer aquest esforç tributari sense apujar impostos.

Les correccions que introdueix aquest model són suficients per resoldre l'anomenat “infrafinançament acumulat”?

És molt difícil recuperar tot l'import acumulat, però el que es tracta és d'intentar acotar i que no creixi més. Aquest model ens ajuda a reduir diferències. Podem recuperar els últims anys? No. És impossible i, qui ho digui, s'estarà enganyant. És una finestra d'oportunitat i trigarem molt a tenir-ne una altra així.

Quin marge veu per compatibilitzar les demandes de Junts —inclosa la defensa del cupo— amb un esquema de règim comú com el que s'està plantejant?

Amb el cupo no hi ha cap marge. Si per a aquesta llei orgànica, que necessita una majoria absoluta, estem així, imagina't una que necessiti majoria qualificada. I hi ha molts informes que diuen que el cupo és una figura insolidària; una Espanya amb 17 cupos seria inviable de gestionar. Aquest model és molt més just, manté l'estructura que sempre ha defensat el PSC i el PSOE en una Espanya federal i plural que atengui les singularitats i doni resposta a la desigualtat dels territoris. La capacitat tributària de Catalunya, Madrid o Balears no és la mateixa que la que pot tenir Extremadura, Múrcia o Castella i Lleó, i s'ha de ser solidari, però demanem que hi hagi un esforç fiscal similar.

Catalunya realment tindrà ordinalitat? Serà immediata? Com s'aconseguirà? Serà l'única comunitat amb ella?

El model tendeix cap a l'ordinalitat perquè és difícil garantir-la, però incorpora eines de gestió per als territoris que estan pensades per donar-la. I com que Catalunya té voluntat d'autogovern i de descentralització, utilitzarem tota la capacitat normativa que posa al nostre abast. Ara som els tercers en donar i els desens en rebre; en aquest nou sistema comencem tercers i acabem tercers. No serem els únics amb aquesta ordinalitat; i si no hi ha ordinalitat plena, serà molt semblant. Cal recordar que les comunitats que vulguin acollir-se al nou model tindran els seus beneficis i, les que no, es quedaran en el model del 2009.

Quines són les condicions irrenunciables que exigirà la Generalitat en les negociacions amb la resta de comunitats per garantir que no perd capacitat fiscal ni pes polític en el sistema?

El que ens queda per seguir avançant és el tema normatiu i la recaptació de l'IRPF. La nostra vocació és gestionar tots els tributs que es recapten i es paguen a Catalunya. Ara no estem preparats, perquè l'Agència Tributària de Catalunya té les capacitats que té i no disposa de l'habilitació legal per fer-ho. Volem els canvis normatius de la LOFCA que ens han de permetre dimensionar-nos de manera progressiva per agafar una major competència en la gestió de tots els tributs que es paguen a Catalunya.

Catalunya pot recaptar l'IRPF abans del 2028?

Molt més realista és el 2028 que el 2026. La maquinària està en marxa. No es tracta de quan ho aconseguim, sinó d'aconseguir-ho de la manera correcta. El tema tributari és molt sensible: només que hi hagi un error o qualsevol manca d'informació entre l'ATC i l'estatal, s'obre la porta al frau fiscal, perquè la gent està esperant que la informació es perdi. Més que tenir pressa a tenir l'IRPF, volem fer passos sòlids per aconseguir-ho. Si ha de ser el 2028, que sigui el 2028, si ha de ser el 2029, que sigui el 2029, però sense fer ni un sol pas en fals.

Juli Fernández, secretari general d'Economia, en una entrevista amb 'Crónica Global' SIMÓN SÁNCHEZ Barcelona

Teniu algun calendari en ment sobre l'IRPF?

No. Estem centrats en el model perquè és el que ens ha d'habilitar legalment per poder-ho fer. Anem per etapes, com va dir la vicepresidenta; primer tenim un document que iniciarà un procediment parlamentari complex que el càlcul més optimista indica que pot resoldre's abans de l'estiu. La màquina ha de córrer molt abans que acabi el cicle de sessions del primer semestre o, si no, que ràpidament es pugui aprovar en tornar de vacances. Quan tinguem aquesta fase coberta, anirem per la següent.

Quant rebrà Catalunya a través de la recaptació de l'IVA Pimes? Això condicionarà la seva política de suport a aquestes empreses?

L'IVA Pimes ja és l'inici d'una certa singularitat de Catalunya, perquè som el territori amb més petites i mitjanes empreses d'Espanya. Nosaltres ens hi acollirem perquè ens interessa. També beneficia Madrid i una mica Balears, mentre que la resta segurament vol quedar-se en el sistema general per la seva pròpia estructura productiva. Catalunya recaptarà entre 1.200 i 1.400 milions d'euros mitjançant aquest tribut, que ja es compta dins dels 4.700 milions totals calculats.

Es poden ampliar aquests 21.000 milions per incloure les exigències de les altres comunitats?

Si algun grup polític vol introduir millores, poden fer-ho. Si algú posa sobre la taula una proposta que pugui ser beneficiosa per reunir més consensos, no direm que no.

Per què la llei d'acompanyament als pressupostos no aprofundeix en la fiscalitat progressiva per la qual aposten públicament?

L'any passat vam fer diferents normes validades pel Parlament que han incorporat elements progressius, com la taxa de l'impost turístic que acabem d'aprovar. Fa un any es va admetre un decret que feia referència a l'ITP dels habitatges de grans tenidors. I som un dels territoris que tenen l'IPRF més alt, i successions també és un impost dels que més grava. No volem apujar impostos, sinó fer una gestió controlada de recursos públics per millorar la qualitat dels serveis. Si a llarg termini hem d'ajustar alguna figura tributària ho farem, però no estem per abaixar ni per apujar tributs.

La condonació de deute lligada al FLA és suficient per corregir el sobreendeutament?

No, però més val això que res. La Generalitat té un deute de 90.000 milions i se'ns condonen 17.000. Alguna cosa és alguna cosa. D'entrada, deixarem de pagar 1.600 milions en interessos. I si d'aquí a dos o tres anys es pot condonar un altre 20%, no direm que no.