Municipis secessionistes promouen "regidories del català" i fomenten les "denúncies" lingüístiques

L'Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha presentat aquest dimecres la seva campanya "Municipis per la Llengua", que pretén que tots els ajuntaments de Catalunya tinguin una "regidoria de llengua catalana" i assumeixin el "compromís actiu" de "reforçar" el seu ús social.

L'objectiu següent d'aquesta iniciativa, segons explica en un comunicat, serà "redactar i aprovar un Pacte Local per la Llengua" durant la primavera de 2026.

L'associació d'escriptors en català que rebutja becar autors llatinoamericans, milionària en subvencions

"Com a administració més propera a la ciutadania, els consistoris tenen la capacitat d'actuar de manera directa, transversal i quotidiana, i són un element decisiu per revertir el procés de minorització lingüística", emfatitza l'entitat ultranacionalista, que anima els ajuntaments a signar un "Compromís Municipal amb la Llengua Catalana".

Partida pressupostària pròpia

Aquest document pretén, a més de la creació d'una regidoria específica per al català, que es destini "una partida pressupostària pròpia" a la mateixa per dur a terme "polítiques lingüístiques" municipals.

Així mateix, planteja la creació d'una "Taula Local per la Llengua" amb entitats locals, i que es faci una avaluació anual sobre el que consideren estat del català a cada localitat.

"Abans i després": els 'espies del català' demostren que la seva pressió elimina el castellà dels comerços

L'AMI ha creat una web amb els objectius i el pla a portar a terme al llarg dels propers mesos. I preveu que, més endavant, contingui el que anomenen un "banc de bones experiències".

"Denúncies" i "alertes lingüístiques"

L'AMI també proposa en els seus documents instaurar "alertes lingüístiques", mitjançant la detecció de "àrees, sectors o situacions en què la llengua està en risc o perd presència" (sic).

Això consistirà, segons la seva terminologia, en "recollir denúncies, incidències i casos de vulneracions dels drets lingüístics en l'àmbit municipal".

"Consciència nacional forta" i "bústies de queixes"

En l'acte de presentació de la campanya, celebrat aquest dimarts a Barcelona, hi van intervenir diversos alcaldes secessionistes. Entre ells el de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbrega (ERC), qui va destacar que els municipis "hem de treballar per tenir una consciència nacional forta, i només ho aconseguirem desenvolupant i consolidant una militància lingüística".

Per la seva banda, el secretari general de l'Ajuntament de Tarragona, Joan Anton Font, va destacar la importància d'emetre "almenys" tota la documentació en català. I va apuntar com es poden articular les "queixes lingüístiques" en l'àmbit municipal a través d'una "bústia".

Plataforma per la Llengua demana més multes contra els comerços que no rotulen en català: "Amb sancions, ho faran"

Al seu torn, la regidora de "polítiques lingüístiques" de l'Ajuntament de Terrassa, Montserrat Caupena (Junts), va posar com a exemple d'iniciativa una campanya que incita els ciutadans a parlar només en català durant 21 dies, siguin qui siguin els seus interlocutors i encara que parlin altres llengües.

A partir del gener, l'AMI farà una ruta per Catalunya per fer presentacions oficials i animar els governs locals a sumar-se a "Municipis per la Llengua".