«Abans i després»: els espies del català demostren que la seva pressió elimina el castellà dels comerços

Plataforma per la Llengua presumeix que les seves campanyes d'assetjament a comerços que tenen la seva retolació en castellà donen resultat. Tant, que ara ho demostren amb imatges. L'entitat ultranacionalista acaba de posar en marxa la campanya «Bon dia!» -bon dia-, amb la qual pretén «visibilitzar» aquells establiments que canvien la llengua dels seus locals al català. O, segons la seva terminologia identitària, que són «responsables lingüísticament».

Per il·lustrar aquest objectiu, Plataforma per la Llengua ha posat, a mode d'exemple, el cas d'una cafeteria de Manresa els propietaris de la qual han canviat, a la pissarra situada al costat de la porta d'accés, el missatge «tenemos paella y pollo asado» per tenim paella i pollastre a l'asat i sopa de marisc.

Un «mal hàbit»

Els anomenats espies del català han celebrat aquest fet il·lustrant-ho amb imatges a les seves xarxes socials, afegint-hi consignes com aquesta: «La normativa exigeix obligacions als comerços en matèria de retolació. L'activisme lingüístic és fonamental per defensar i recuperar el català en aquest àmbit, com en aquest cas de Manresa (imatges d'abans i després)».

En aquesta línia, afegeixen que aquesta nova campanya de «visibilització» de qui es veu obligat a cedir a la seva pressió també serveix per «eliminar el mal hàbit de molts catalanoparlants a l'hora de no utilitzar el català com a llengua inicial de conversa».

«Modificar el paisatge lingüístic»

Aquesta campanya ofereix, a més, «assessorament» a establiments i usuaris sobre els seus «drets i deures lingüístics en matèria comercial» [sic]; «xerrades amb experts» de la pròpia entitat per al que anomenen «sensibilitzar la població i dotar-la d'eines» per «influir i modificar el paisatge lingüístic del municipi». I, finalment, aportar «argumentaris i material divulgatiu» per donar a conèixer la normativa lingüística del Codi de Consum de la Generalitat, i delatar aquells que, al seu parer, l'incompleixen, mitjançant «denúncies».

Plataforma per la Llengua, 'millonaria' en subvenciones en el año del coronavirus

Delacions i multes

En aquest sentit, cal recordar que Plataforma per la Llengua s'ha fet cèlebre al llarg de l'última dècada per les seves campanyes de senyalament i assetjament a empreses, treballadors i particulars que opten per altres idiomes que no són el català -entre ells, el castellà, tot i ser també cooficial a l'autonomia- per comunicar-se.

A mode d'exemple, fa un parell de setmanes, el president de la mateixa entitat, Òscar Escuder, va instar la Generalitat i la resta d'administracions públiques catalanes a redoblar la seva pressió i les multes lingüístiques contra comerços que no rotulen en català. L'entitat ultranacionalista reconeix haver interposat ja «diversos centenars» de denúncies davant la Agència Catalana de Consum en aquest 2025. I els exigeix que siguin més expeditius contra ells.

Així ho va explicar Escuder en una entrevista al programa Més 324 de TV3, en la qual va equiparar el fet de retolar en qualsevol llengua que no sigui el català amb delictes com conduir amb excés de velocitat, no pagar impostos a Hisenda, o incomplir les normes laborals.

La Generalitat multiplica per vuit la seva recaptació en una dècada

En aquest sentit, el director de l'Agència Catalana de Consum de la Generalitat, Isidor García, va explicar, també a la televisió pública catalana, que el seu organisme ha subscrit convenis amb associacions empresarials, gremis i consells comarcals per incidir, sobretot, en «formació». Especialment, a petits empresaris, perquè coneguin i apliquin la normativa autonòmica sobre «drets lingüístics».

Les dades que gestiona aquest ens demostren que, en deu anys, la Generalitat ha duplicat les seves inspeccions a negocis. En una dècada, l'import global que representen les multes lingüístiques s'ha multiplicat gairebé per vuit: va passar de 51.350 euros el 2014 a 409.105 euros el 2024. 

Plataforma per la Llengua despliega sus 'espías lingüísticos': presiones y advertencias a negocios que no usan el catalán

Davant el gran volum de denúncies dels últims tres anys -gran part d'elles, procedents de Plataforma per la Llengua, entitat que, al seu torn, s'alimenta en gran part de les quantioses subvencions que li atorguen el mateix Govern i altres administracions públiques catalanes-, García va indicar que molts expedients oberts van acabar sense sanció. En molts casos, perquè el comerciant va canviar la seva retolació durant el termini establert, segons dades de l'agència.

Plataforma per la Llengua -que, des del 2018, ha cobrat prop de quatre milions d'euros en subvencions públiques- es queixa, tot i això, que moltes de les seves denúncies queden arxivades o sense resoldre.