El pujolisme es mobilitza per salvar Junts

La ruptura de Junts amb el Govern, de conseqüències encara impredictibles en la política espanyola, sembla haver obert la veda perquè múltiples veus de l'antiga Convergència, fins ara relativament al marge de la deriva del seu partit hereu, vulguin posar ordre. Es creuen les enquestes que deixarien la seva centredreta nacionalista en mínims històrics, i desconfien de la capacitat dels dirigents de Waterloo per arreglar els múltiples problemes que acumulen.

El més urgent d'aquests passa per l'auge de Sílvia Orriols i la seva Aliança Catalana, que creix principalment pel seu discurs antiimmigració –que alguns alcaldes postconvergents voldrien adoptar–, però també a partir de la manca de credibilitat des de l'òptica independentista, ja que el seu discurs octubrista no coincideix amb el pactisme que va portar Junts a negociar amb el PSOE, investir Pedro Sánchez i, ara, a gesticular pels incompliments socialistes.

La militància de Junts veta el peix al cove: i ara, què?

Aliança Catalana s'alimenta d'aquesta maniobra postconvergent en no deixar de ser un fracàs reconegut, i celebra la seva capacitat de forçar el partit de Carles Puigdemont a renunciar al seu principal actiu polític –una decisió precipitada per a molts–, i a més quedant-se a mitges, sense una moció de censura a la vista. Un hàndicap, el d'haver de ballar al so dels altres, que el pujolisme mai va tenir. I que els veterans de Junts volen ajudar a revertir en aquest nou cicle.

Alguns s'han posat en contacte amb Bèlgica aquests darrers dies, traslladant la seva disconformitat amb la ruptura amb el PSOE, però posant-se a disposició de l'expresident Puigdemont. També ho han fet, en aquesta línia, representants de l'empresariat. Altres, com l'alcalde de Figueres, Jordi Masquef, han optat per mostrar el seu rebuig als plans del pròfug de forma pública, al·legant que un partit ha de ser percebut pel votant com "útil" i defensant acords, encara que siguin menys ambiciosos, tant amb el Govern com amb el Govern socialista.

Pròximes eleccions

Tot i que pactar amb PP i Vox queda finalment descartat, a Junts li interessa que les eleccions generals --en què a priori Orriols no concorre-- se celebrin abans que les municipals. El boicot a totes les lleis del Govern que va anunciar Míriam Nogueras al Congrés dels Diputats la setmana passada va en la línia de forçar que això passi amb la mirada posada a recuperar-se de cara a 2027, on Aliança irromprà amb molt d'impuls.

L'estratègia per als comicis locals ja està en marxa en algunes latituds, com explicava ahir aquest mitjà en el cas de Manresa, on el paper de l'expresident Artur Mas ha estat decisiu. Trobar una fórmula convincent respecte a la multireincidència sense caure en tòpics de l'extrema dreta i fixar un candidat solvent per a Barcelona –segueixen somiant amb un perfil semblant al de Xavier Trias, però tot apunta a Josep Rius– són els objectius principals.

El tsunami Orriols aboca Junts a anticipar el final de l'era Puigdemont

Els pragmàtics

El paper dels anomenats pragmàtics, grup que internament continua liderant Jaume Giró, està cridat a guanyar protagonisme mentre que, tot i que el lideratge de Puigdemont segueix fora de tot dubte, la discrepància ja no és tan tabú com abans. L'exconseller, que va deixar el seu escó al Parlament després de l'estiu precisament per no compartir els plans de la cúpula, continua movent-se per articular una majoria allunyada dels octubristes.

D'aquesta tesi, que defensa una renovació dins del mateix partit i sense "experiments" amb altres sigles, també se n'han fet ressò recentment opinadors i tertulians propers a l'extint PDECat. I per ara a Junts es limiten a repetir que Aliança Catalana és una "esmena a la totalitat" del llegat de Jordi Pujol. Una figura que, per a molts i més enllà dels seus problemes judicials, marca l'únic camí possible per al partit de Puigdemont.